Desprès de l’accident de Chernòbil, el pitjor conjuntament amb Fukushima de la història de l’energia nuclear, es va haver d’aïllar la central afectada amb un sarcòfag. Dins varen quedar les restes de la fusió del reactor i material altament contaminat. Tot aquest material trigarà segles en ser inactiu i, conjuntament amb el material enterrat en les rodalies de la central, va haver de ser aïllat per evitar que la contaminació és disperses. En tot la operació varen participar milers de persones que varen quedar contaminades. Moltes d’elles han anat morint al llarg d’aquest anys. Mentre que les autoritats tant sols reconeixen prop d’un centenar de morts, la xifra de contaminats indica que probablement estem parlant de milers de morts (veure https://www.youtube.com/watch?v=uBv4lN3IGZ0).
Però el sarcòfag construït en primera instància, aixecat de manera heroica per milers de soldats i personal dut a la força, no era prou per resistir el pas dels anys amb el perill que això suposava. Ja en aquell moment tothom donava per fet que caldria construir-ne un altre en un futur no gaire llunya. El problema: El cost de l’obra i la seva complexitat.
Ara, desprès de 30 anys de l’accident (succeït al 1986), el reactor afectat (el nº 4) ha sigut cobert amb un nou sarcòfag de 30000 tones de pes i 257 m d’ample. El cost de l’obra ha sigut de més de 1300 milions d’euros. Desprès d’això ja podran començar les obres de demolició i descontaminació de la zona afectada que es calcula que costaran més de 2500 milions d’euros i finalitzaran abans del 2030. Tota aquesta gran quantitat de diners surt d’aportacions internacionals, o sigui de les nostres butxaques.
Tot el procés de cobertura del reactor pot llegir-se en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/Chernobil-fin-cubierto_0_585491682.html) Continua la lectura de Chernòbil per fi a cobert
