Chernòbil per fi a cobert

Desprès de l’accident de Chernòbil, el pitjor conjuntament amb Fukushima de la història de l’energia nuclear, es va haver d’aïllar la central afectada amb un sarcòfag. Dins varen quedar les restes de la fusió del reactor i material altament contaminat. Tot aquest material trigarà segles en ser inactiu i, conjuntament amb el material enterrat en les rodalies de la central, va haver de ser aïllat per evitar que la contaminació és disperses. En tot la operació varen participar milers de persones que varen quedar contaminades. Moltes d’elles han anat morint al llarg d’aquest anys. Mentre que les autoritats tant sols reconeixen prop d’un centenar de morts, la xifra de contaminats indica que probablement estem parlant de milers de morts (veure https://www.youtube.com/watch?v=uBv4lN3IGZ0).

Però el sarcòfag construït en primera instància, aixecat de manera heroica per milers de soldats i personal dut a la força, no era prou per resistir el pas dels anys amb el perill que això suposava. Ja en aquell moment tothom donava per fet que caldria construir-ne un altre en un futur no gaire llunya. El problema: El cost de l’obra i la seva complexitat.

Ara, desprès de 30 anys de l’accident (succeït al 1986), el reactor afectat (el nº 4) ha sigut cobert amb un nou sarcòfag de 30000 tones de pes i 257 m d’ample. El cost de l’obra ha sigut de més de 1300 milions d’euros. Desprès d’això ja podran començar les obres de demolició i descontaminació de la zona afectada que es calcula que costaran més de 2500 milions d’euros i finalitzaran abans del 2030. Tota aquesta gran quantitat de diners surt d’aportacions internacionals, o sigui de les nostres butxaques.

Tot el procés de cobertura del reactor pot llegir-se en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/Chernobil-fin-cubierto_0_585491682.html) Continua la lectura de Chernòbil per fi a cobert

Einstein no tenia raó: Déu sí que pot jugar als daus. The Big Bell Test.

El dimecres passat es va realitzar una activitat de física quàntica. Aquest experiment  realitzat a nivell mundial està  coordinat per l’institut de ciències Fotòniques de Barcelona. El test de Bell serveix per intentar descobrir si les partícules quàntiques estan entrellaçades de forma concreta i conspiren canviant la seva aparença només quan les mirem.

Durant 48 hores, des de l’inici del dia 30 de novembre a Nova Zelanda fins a la seva fi en la Samoa Americana, qualsevol persona amb accés a internet ha pogut participar en un experiment a gran escala, anomenat The BIG Bell Test, a través d’un videojoc . Segons dades de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que ha coordinat l’esdeveniment, en acabar l’experiment, més de 100.000 voluntaris havien jugat al videojoc i generat més de 90 milions de bits

Els resultats han servit  per investigar l’entrellaçament quàntic de les partícules, una propietat  discutida per Einstein i Bohr.

En el nostre centre els alumnes de 2n ESO van participar a través d’el videojoc per crear seqüències aleatòries, i contribuir a l’experiment , com si les partícules microscòpiques fossin joguines de la pel·lícula Toy Story que es belluguen quan no les veuen.

Els alumnes de 2n de BAT de física van explicar l’experiment als seus companys a l’assignatura d’anglès.

La participació ha estat finalment molt més gran a l’esperada.En tot el dia no hem baixat dels 1.000 bits per segon, i en tot moment hi havia 1.500 persones jugant

Tots aquests bits han servit per realitzar tests de Bell amb diferents tipus de entrellaçaments. A la Université Nice Sophia Antipolis, de Niça, França, els científics han testat fotons entrellaçats en un experiment que ha durat 24 hores, i en totes les rèpliques experimentals l’equació de Bell ha refutat el realisme local.

“Cap experiment serà capaç d’acabar amb tots els dubtes”, admet Abellán, “però cada vegada són més exòtics els arguments que algú hauria de donar per seguir creient en el realisme local”. Després de gairebé un segle, tot apunta que Bohr tenia raó. Continua la lectura de Einstein no tenia raó: Déu sí que pot jugar als daus. The Big Bell Test.