Els avenços científics que faran història en 2017

S’acaba un any i en comença un altre, que segur que depara sorpreses i fets  imprevisibles, successos esperats i altres que pensàvem que no succeirien mai. I és que, com diu la cançó,: la vida sempre dóna moltes voltes.

Sempre pensem que el temps és matemàtic i que passa de manera compassada, en la qual som capaços de definir el valor d’un any com 365 dies que transcorren sempre a la mateixa velocitat. Però potser algun dia descobrim que això no és cert …

Encara que hi ha avenços científics que es descobreixen per efectes casuals, normalment els descobriments són fruit de molts esforços i del treball de molta gent que dedica la seva vida a això. Per això, aquest article que publica la Vanguardia enumera línies d’investigació previsibles pel pròxim any: exploració de Saturn, Júpiter, Mart, la Luna, descobriment del novè planeta del sistema solar (tot apunta a que si que existeix), modificació a voluntat del genoma, investigació del microbioma, recerca de la antimatèria, nova detecció de les ones gravitacionals, i, l’obtenció de la vacuna contra el Zika.

Tan debò tot això es pugui dur a terme, però en el dia a dia, com va dir Martin Luther King, recordem que “sempre és el moment apropiat per fer el que és correcte” Continua la lectura de Els avenços científics que faran història en 2017

Prediccions pel 2017

Com cada any, i és d’agrair, Antonio Turiel penja les seves prediccions (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/12/predicciones-para-2017.html) – basades en les dades i tendències de les quals disposa – per l’any proper i analitza i valora les que va fer per l’anterior. És un exercici difícil i és d’agrair que valori les que va fer. Estem tant acostumats a que els economistes mediàtics (els Gonzalo Bernardos, Carlos Diez, Gay de Lièbana, Sala i Martin….) facin les seves prediccions i la majoria de vegades errin que no parem atenció al fet que Antonio Turiel valora el que ha dit i reconeix els errors. Si molts ho fessin la cosa aniria molt millor. Sobretot pel que fa a fer-los cas i a prendre segons quines decisions en funció del que diuen. Si bé l’exercici que fa Antonio Turiel és més que meritori, l’exercici fet per molts d’aquests personatges mediàtics és més aviat penós per no parlar d’engany manifest (com quan molts d’ells aconsellaven invertir en la compra de pisos quan el mercat s’estava enfonsant……podeu fer l’exercici de revisar les hemeroteques (veure per exemple: http://www.publico.es/opinion/articulos/incompetencias-gurus-mediaticos-economista-j.html)).

Bé si més no esperem que 2017 sigui millor que el 2016 per avtots nosaltres. Bona revetlla d’any i feliç 2017. Continua la lectura de Prediccions pel 2017

Que passaria si deixéssim de reciclar?

Crec que tothom és conscient, recicli o no, de la importància de reciclar envasos domèstics i l’impacte positiu que té la separació de residus al nostre entorn. A poc a poc s’han anat imposant els diferents tipus de contenidors que envaeixen el nostre paisatge.

Al Nadal, quan el consum a les llars augmenta entre el 6 i el 8%, és un moment perfecte per a conscienciar-nos sobre la importància i les conseqüències del reciclatge.

Avui en dia el 82,7% de la població de Catalunya pot ser considerada ecofriendly (persona respectuosa amb el medi ambient), almenys pel que fa a la declaració dels seus hàbits en la separació de residus per al seu reciclatge. Encara queda gent que no realitza aquesta acció, però poc a poc el reciclatge s’ha fet un lloc en les nostres vides.

L’ article de la Vanguardia, ens fa la reflexió inversa a l’esperada:  que passaria si ara, tot això que hem aconseguit ho deixéssim de fer…? Continua la lectura de Que passaria si deixéssim de reciclar?

Ciutats i contaminació atmosfèrica

Com ja havíem dit en el darrer article sobre el tema de la contaminació atmosfèrica en les ciutats (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/28/madrid-i-lanticiclo/), no tant sols Madrid – en el cas d’Espanya – sobrepasa els límits permesos de NO2 i de Pss (partícules sòlides en suspensió). En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/contaminacion_del_aire-Madrid-ciencia_0_595991063.html), també Barcelona, Granada, València, Còrdova i Múrcia, sobrepassen amb escreix aquests límits.

Els principals contaminants de l’aire de les ciutats els pode visualitzar en la Fig. 1.

Fig. 1. Principals contaminants de l’aire de les nostres ciutats. Parlem de tipus primari quan es generen o produeixen de manera directa (p.exemple: la generació de CO per combustió de gasolina en un motor de combustió). Parlem de tipus secundari quan són el resultat de reaccions d’oxidació-reducció a partir d’altres compostos (p. exemple: l’ozó que es forma per acció de la radiació solar sobre el NO2 , veure Fig. 2)

Fig. 2. Formació del ozó troposfèric.

En el cas de les emissions de NOx (tant les de NO com NO2), ja vàrem dir que es produeixen per la combustió en els motors d’explosió dels nostres vehicles on en les calderes de les calefaccions a gasoil. Aquests gasos són tòxics per la nostra salut (provocant bàsicament problemes en l’aparell respiratori com bronquitis, irritacions del tracte respiratori, agreujament de l’asma i de les MPOC, irritacions oculars….etc) i la seva acció més o menys intensa depen de la seva concentració. A més, el NO2 contribueix a la generació del ozó troposfèric, sobretot en períodes d’alta insolació tal i com els que es produeixen durant els anticiclons.

Es consideren concentracions perilloses de NOx les superiors a 40 µg/m3 de mitjana anual i aquelles superiors  a 200 µg/m3 de mitjana en una hora. El color morat del casquet que es veu pel damunt d’algunes ciutats, i que contribueix al “skyline” que veiem quan ens aproximem per exemple a Barceloan, es deu als NOx (i altres gasos que es formen per reaccions secundàries). També cal recordar que els motors dièsel son els que més NOx produeixen (3 vegades més que un de benzina; també cal destacar que produeixen 29 vegades més NO2 per Km recorregut que un de benzina), raó per la qual volen limitar-ne el seu ús en moltes ciutats europees.

Les Pss, poden tenir diferents mides, sent més perjudicials quan més petites són . Així podem distingir entre:

Nom Mida
PM10 (partícules toràciques) ≤10 μm
PM2.5 (partícules respirables) ≤2.5 μm
PM1 ≤1μm
Ultrafines (UFP o UP) ≤0,1μm
PM10-PM2.5 (Partícules grolleres) 2.5 μm – 10 μm

En el cas de Barcelona, podem veure les fonts de producció de partícules en suspensió pèl que fa a PM10, PM2,5 i PM1 en la Fig. 3.

Fig. 3. Fonts de producció de Pss en la ciutat de Barcelona (durant el període 2003-2007). Podem veure com la major contribució de Pss prové dels sulfats i dels motors de combustió. En el cas dels sulfats aquests son produïts per les centrals tèrmiques, la calefacció a carbó….en general el que anomenem plantes de combustió no industrial.

Els efectes de les Pss en la nostra salut, com ja he dit, depenen de la seva mida (veure Fig. 4)

Fig. 4. Esquema on es pot veure fins a on arriben les diferents partícules en funció de la seva mida. Partícules més grans de 10 micres son retingudes pels pèls nasals. Partícules inferiors a 1 micra poden penetrar en el torrent sanguini.

Pel general podem dir que les concentracions elevades de Pss poden incidir en: sistema nerviós, aparell respiratori, en el sistema cardiovascular, en el sistema endocrí, en l’aparell reproductor, poden produir diferents tipus de càncer… A mesura que hi ha més trànsit hi ha més quantitat de Pss. A mesura que augmentem la velocitat d’un cotxe també produïm més Pss.

Pel que fa a la presència de SOx en les nostres ciutats (SO2 i SO3, a més de H2SO4 resultat de la combinació amb el vapor d’aigua), podem dir que aquests son produïts per la crema de carbó en centrals tèrmiques, en la combustió de carbó en calefaccions i en determinats processos industrials. La seva acció sobre la nostra salut incideix sobretot en el tracte respiratori i el ocular, sobretot en els bronquis.

Si a tot l’esmentat, afegim l’efecte de a inversió tèrmica que sovint es presenta en un període anticiclònic durant l’hivern (veure Fig. 4) i que dona lloc a una acumulació de gasos en les capes baixes degut a una no renovació de l’aire, el problema ja està servit.

Fig. 4. Esquema d’una inversió tèrmica. La no remoció de l’aire dona lloc a una alta concentració de contaminants i als problemes que avui en dia veiem en moltes ciutats.

Amb tot i com bé diu Xavier Querol (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Querol_Carceller) en l’article que avui penjo, el problema és més a llarg termini que a curt termini i les solucions puntuals no serveixen per reduir-lo. Cal actuar sobre la font del problema que és l’actual model on el trànsit de vehicles domina tots els aspectes de la ciutat. Un model basat en la crema de combustibles fòssils i on la salut ha quedat supeditada a aquesta. Cal repensar el model de ciutats i de civilització que volem. Una civilització basada menys en els combustibles fòssils seria una bona solució, però per poder-la tenir cal començar a explorar i dissenyar altres vies (en aquest sentit el projecte MEDEAS és molt interessant; veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/23/projecte-medeas/)

Continua la lectura de Ciutats i contaminació atmosfèrica

Els set peixos més perillosos per a la salut

Incloure peix en una dieta equilibrada (que també contingui abundants cereals, llegums i vegetals) és sempre una bona idea. El peix, consumit amb moderació, és un aliment molt saludable per diferents raons. Però no totes les classes de peix són beneficioses, ja que la contaminació que pateixen els mars i oceans també passa factura al nostre organisme a causa de les grans quantitats de mercuri i altres elements indesitjables presents en algunes espècies.

Tot i que el consum moderat de peix i variat en espècies pot aportar-nos molts avantatges , el consum excessiu també ens pot comportar alguns problemes per diferents motius: excés de proteïnes, residus tòxics y metalls pesats.

Aquest article fa referència als menys saludables

http://www.elcomercio.es/sociedad/201512/02/siete-pescados-peligrosos-para-20151202191315.html?platform=hootsuite Continua la lectura de Els set peixos més perillosos per a la salut

The oil crash: any 11

Fa 11 anys que la producció de petroli convencional, aquell que era fàcil d’aconseguir (amb una TRE de més de 30:1) i que sovint recordem en pel·lícules com “Gigante” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Gigante_(película)). Ara el petroli és difícil d’aconseguir (podem visualitzar-lo en pel·lícules com “En tierra peligrosa” (veure http://www.elblogalternativo.com/2009/04/22/discurso-de-steven-seagal-en-la-pelicula-en-tierra-peligrosa/)) i té una TRE d’uns 10:1.  Aquest fet comporta que, com diu Antonio Turiel en el seu darrer post (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/12/the-oil-crash-ano-11.html): ” Durante todo este tiempo se ha intentado compensar el estancamiento (y últimamente el declive) de la producción de petróleo convencional introduciendo otros hidrocarburos líquidos, no convencionales, que se parecen más o menos al petróleo (aunque no puedan replicarlo en todos sus usos). Estos “petróleos no convencionales” han introducido un montón de nuevos problemas, no sólo por su repercusión ambiental sino también por su baja rentabilidad, que ha arrastrado a las compañías productoras a los números rojos incluso mientras el petróleo fue caro (hasta 2014). Pero incluso con esos malos sustitutos, la producción total de hidrocarburos líquidos más o menos asimilables a petróleo (lo que en un abuso de notación se conoce como “todos los líquidos del petróleo”) probablemente llegó a su máximo absoluto histórico el año pasado – aún faltan un años para saber si 2015 marca realmente ese valor máximo, aunque en todo caso la cifra de 2015 no será nunca superada de manera significativa, y la fecha del inicio del declive terminal no puede estar demasiado lejana.”

Però aquest no és l’únic tema que l’esmentat Antonio Turiel tracta en el seu darrer post sobre l’any 2016 que ja s’acaba. També fa referència al preu del petroli, a la desinversió de les companyies petrolieres, a la guerra de Síria i a altres guerres que semblen estar a la cantonada, al problema dels refugiats, als atemptats yihadistes indiscriminats a Europa i altres països, a la crisi global de l’establishment polític (sobretot de la “casta” en els diferents països), i a la transició climàtica.

Respecte a aquest darrer punt cal mirar amb atenció la gràfica que posa dins de l’article (Fig.1), al principi de tot. Si la mirem amb atenció veurem com per primer cop en la història: “la cobertura de hielo marino del Ártico y del Antártico están al mismo tiempo por debajo de los mínimos propios de la época. No hace tanto, los años en los que el hielo ártico avanzaba el antártico retrocedía y viceversa. Ahora ya no. Como muestra la gráfica que abre el post, la cobertura global de hielo marino se separa completamente de la evolución de los últimos años; no es simplemente la paulatina disminución de la superficie marina helada, este año algo ha cambiado de manera radical. Alguna cosa del sistema climático está experimentado un cambio de fase, un cambio de comportamiento, y las consecuencias son impredecibles: el mundo podría cambiar para siempre. O para lo que le resta a la Humanidad sobre este planeta, que para el caso, para nuestro caso, es lo mismo. “.

Fig. 1. Gràfica on podem veure l’evolució global del gel marí al llarg de diversos anys. Cal fixar-se en la línia de color vermell corresponent a l’any 2016. No cal ser un entès per veure que s’ha produït un canvi dràstic respecte al comportament d’altres anys.

Però no cal preocupar-se perquè com bé diu Mr. Trump (…peta), el canvi climàtic no existeix i és una invenció. I per si això no fos poc, aquí tenim el “primo de Sevilla” del Sr Rajoy que ho corrobora (veure https://www.youtube.com/watch?v=CiUAovbXtwU). Com podeu veure, estem en mans de gent certament perillosa ja que la “ignorància és sempre agosarada”. Continua la lectura de The oil crash: any 11

Mor l’astrònoma Vera Rubin, la dona que va trobar la matèria fosca

Segons la teoria més acceptada, la matèria fosca compon entorn del 25% de l’univers, mentre la convencional amb prou feines arriba a ser el 5%. La resta és l’energia fosca que accelera l’expansió del cosmos. Més de quatre dècades després del descobriment de la matèria fosca, encara no s’ha aconseguit detectar matèria fosca de forma directa i saber de què està feta.

“Jo vaig observar que les galàxies giraven d’una manera totalment inesperada segons les lleis de Newton i Kepler”, explicava l’astrònoma. Els seus resultats suggerien que les estrelles més allunyades del centre galàctic es movien igual de ràpid que les que estaven més a prop d’aquest. Amb les lleis de Newton a la mà, allò només era possible si hi havia una gran quantitat de matèria invisible exercint gravetat sobre aquestes estrelles…

Com deia Albert Einstein :

“El més incomprensible del món és que sigui comprensible”..

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/vera-rubin-astronoma-muere-materia-oscura-5714342

De joven no se le permitió estudiar en Princeton porque solo se aceptaba a varones

La astrónoma estadounidense Vera Rubin, cuyas investigaciones aportaron la primera evidencia firme sobre la existencia de la materia oscura, falleció el domingo a los 88 años por causas naturales en la localidad de Princeton (Nueva Jersey), donde vivía, según ha informado su hijo. Vera fue la segunda mujer en ingresar en la Academia Nacional de Ciencias de Estados Unidos y una eterna candidata al premio Nobel. Continua la lectura de Mor l’astrònoma Vera Rubin, la dona que va trobar la matèria fosca

Madrid i l’anticicló

Madrid està aquest dies, com Barcelona, sota un anticicló potent. Aquest fet, conjuntament amb la manca de vents i de precipitacions fa que la contaminació sigui cada vegada més intensa. De moment, com haureu escoltat en els noticiaris i llegit en els diaris Madrid ha de començar a prohibir el trànsit en determinats punts de la ciutat. En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/madrid/Ayuntamiento-restringe-circulacion-vehiculos-Madrid_0_595640568.html) podem veure com el centre de Madrid restarà tancat als cotxes amb matrícula parella. Aquesta acció s’ha d’encabir dins de la fase 3 del protocol anticontaminació. Hi ha excepcions com s´pon els cotxes elèctrics, les motos, els vehicles amb més de 3 passatgers i els comercials industrials amb autorització.

La contaminació es en aquest cas deguda a les partícules sòlides en suspensió (procedents de la combustió de calefaccions, dels cotxes i de les indústries), al NOx alliberat en la combustió de gasolina i gasoil, al ozó (O3) produït per l’acció de la radiació solar sobre els NOx , a altres gasos alliberats en la combustió de la gasolina però sobretetot del gasoil, així com SOx alliberat en la combustió del carbó de calefaccions. En resum: un cocktail bastant perillós per l’aparell respiratori.

Fa pocs dies comentaven el cas dels immigrants per la contaminació atmosfèrica a les ciutats de la xina ( http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/25/els-refugiats-climatics-de-xina/), ara ho fem sobre la contaminació atmosfèrica a  Madrid i dins de poc pot ser de Barcelona. El problema no és l’anticicló, la manca de vent o l’absència de precipitacions, el problema està relacionat amb un model de vida. Un model basat en l’energia barata que obtenim i malbaratem a partir dels combustibles fòssils. Una energia que obtenim a costa de pagar un preu: L’emissió de gasos d’efecte hivernacle i de gasos contaminants de l’atmosfera. Gasos que estan acabant amb la qualitat de l’aire en el nostre planeta. Poder és hora ja de canviar de model. De fet, si o si l’haurem de canviar (per l’esgotament dels combustibles fòssils i per fer front al canvi climàtic). Tant per tant fora bo començar des de ja i planificar-ho de la manera més ordenada possible. De la manera que sigui més adient per minvar els efectes sobre el nostre planeta i sobre la vida que hi ha en ell. Continua la lectura de Madrid i l’anticicló

Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=220906) podem llegir que els herbicides i els plaguicides provoquen resistèncai als antibiòtics. L’estudi, realitzat per la universitat de Canterbury (Nova Zelanda), demostra que els microbis (bacteris, fongs) es tornen més resistents als antibiòtics. Hi ho fan per una mera qüestió de selecció natural. Els que sobreviuen a l’acció dels herbicides i pesticides son més forts, la qual cosa també els fa progressivament més resistents als antibiòtics. El problema rau en que qualsevol persona o animal que toqui un camp (o jardí) on s’han abocat pesticides i plaguicides també els incorpora i per tant generarà microbis més resistents. És una llarga cadena on l’acció antròpica amplifica els riscos.

Donat que la ramaderia industrial ja crea resistències per l’ús massiu d’antibiòtics en la cria i engreix del bestiar, aquest fet es suma al dels herbicides i pesticides. Tot plegat una mala notícia que no fa preveure un futur gaire saludable…… Continua la lectura de Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics

La solució a la Pobresa Energètica: un acudit d’humor negre

Que el futur passa per una transició cap a una disminució de la potència energètica és una realitat, encara que alguns pretenguin ignorar-la. Veure el projecte Medeas.

http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/23/projecte-medeas/

L’energia és probablement un dels béns sinó el més preuat avui en dia.Moltes persones no tenen condicions energètiques indispensables per a la vida. La pobresa energètica és una realitat tangible a Espanya. Quant van començar els freds, els incendis domèstics  van costar vides a persones que no van poder pagar la llum o el gas i se li van tallar els subministraments

El govern espanyol ha festejat la Llei de Pobresa Energètica, com la solució a la problemàtica que viuen milers d’espanyols.

I més enllà que les mesures que es prendran han estat explicades amb luxe de detalls, per poder aplicar-les cal un reglament que les forces de govern es van donar el luxe d’aclarir que necessitarà 3 mesos per estar a punt, de manera que, en realitat , aquest hivern les coses seguiran exactament igual.

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/130778/solucion-Pobreza-Energetica-chiste-humor-negro Continua la lectura de La solució a la Pobresa Energètica: un acudit d’humor negre