Echegaray, el Nobel de Literatura que sempre va voler dedicar-se a les matemàtiques

Es compleix en aquest any el centenari de la mort de José de Echegaray, catedràtic de Matemàtiques i premi Nobel de Literatura el 1904.José Echegaray i Eizaguirre (1832-1916) va ser un enginyer, dramaturg, polític i matemàtic espanyol, germà del comediògraf Miguel Echegaray.

A Alfred Nobel (Estocolm, 1833 – San Remo, 1896) se li van oblidar les matemàtiques, o potser les va apartar deliberadament, a l’hora de crear les categories dels seus famosos premis.  Nobel es va oblidar d’ells, però els matemàtics no es van quedar sense guardó. El canadenc John C. Fields va posar els diners per al premi gros de les matemàtiques: la medalla Fields, que es va lliurar per primera vegada el 1936. Potser Echegaray ho hagués guanyat també.

Deia Oscar Wilde que: “L’art és la ciència de la bellesa i les matemàtiques són la ciència de la veritat”.

Des del punt de vista  de la filosofia, el problema d’afirmar que alguna cosa és “veritat” ens remet a una sèrie de qüestions de les quals la història de la filosofia s’ha ocupat en diferents moments. Què afirmem quan diem que alguna cosa és “veritat”? Quins són els criteris a partir dels quals podem dir-los?

En canvi, segons  Émile Lemoine  una veritat matemàtica no és ni simple ni complicada per si mateixa, és una veritat, pot ser és molt més fàcil….

Destaquem una part de l’article:

“Las matemáticas fueron, y son, una de las grandes preocupaciones de mi vida; y si yo hubiera sido rico o lo fuera hoy, si no tuviera que ganar el pan de cada día, probablemente me hubiera marchado a una casa de campo y me hubiera dedicado exclusivamente al cultivo de las matemáticas. Ni más dramas, ni más adulterios, ni más suicidios, ni más duelos, ni más pasiones desencadenadas… Pero el cultivo de las Altas Matemáticas no da lo bastante para vivir. El drama más desdichado, el crimen teatral más modesto, proporciona mucho más dinero que el más alto problema de cálculo integral…”

Continua la lectura de Echegaray, el Nobel de Literatura que sempre va voler dedicar-se a les matemàtiques

L’excés de dominació es torna en contra del dominador

Interessant reflexió filosòfica del filòsof, poeta, matemàtic, assagista, traductor, ecologista i doctor en ciències polítiques, Jorge Riechmann en un article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/exceso-dominacion-vuelve-dominador_6_574352566.html).

Segons ell, l’humanisme descentrat i no antropocèntric que precisem no és el d’éssers humans que se senten fora de la natura i per damunt de ella, sinó el d’aquells que estan molt dins de ella i construint simbiosi amb ella. Durant els darrers 5 segles, l’humanisme – amb la seva creença bàsica en la centralitat i el valor excels de l’ésser humà – ha estimulat la creença de que som quelcom especial que està per damunt de tots els demés éssers vius de la natura i fins i tot de la mateixa natura. Aquesta creença ha sigut la base per a la dominació i manipulació de tots ells. Tot un seguit de preguntes sorgeixen d’aquesta línia de pensament : perquè una sola espècie s’atorga el dret de tractar així a totes les demès? Com se’ns acut que tenim el dret d’ocupar-ho tot, d’agafar-ho tot? Realment una espècie pot viure d’esquenes al seu hàbitat? Realment pensem que podem fer el que volem sense cap conseqüència dins d’un sistema complex com és la biosfera?

Fer la guerra contra la natura és un no sentit ja que en realitat – donat que nosaltres formem part de la natura – ens la fem a nosaltres mateixos. Poder comença a ser hora de veure’ns a tots nosaltres i a les espècies que conviuen amb nosaltres dins de Gaia com un tot que cal respectar. És hora d’ajudar-nos, d’acompanyar-nos, de cuidar-nos i de fugir de la denegació, de la distracció i de la dominació. Continua la lectura de L’excés de dominació es torna en contra del dominador