La indústria del petroli té un gran problema, o no?

Els acords (si es poden dir així) de la cimera de Paris sobre el clima (COOP21), varen posar un petit clau en el taüt de les petrolieres. De fet tothom sabia que si es vol mantenir un món per sota d’un determinat valor de ppm de CO2, cal limitar les emissions de d’aquest gas. Això implica que cal minvar la crema de combustibles fòssils. En aquest punt, la AIE (Agència Internacional de l’Energia) ja havia comentat que per tal de limitar per sota de les 450 ppm de CO2 s’haurien de deixar sense explotar 2/3 de les reserves de combustibles fòssils, en aquest cas de petroli, sota terra. Això significaria la mort de la indústria del petroli.

Però com ja hem comentat en altres posts, els acords de Paris no son vinculants ni hi ha previstes sancions pels no complidors. D’aquesta manera, el que podem llegir en l’article publicat al diari “Rebelión” (veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=219048), cal posar-lo en quarantena. Vol dir que no és cert, no però tampoc és veritat del tot. De fet el nou president del USA, el Sr. Trump, ja ha dit que no pensa complir els acords. I no ho pensa fer per seguir donant vida a les indústries petrolieres a qualsevol preu (un preu que tothom es pot imaginar).

Però per altre banda la industria petroliera ja té un altre problema que hem comentat: cada vegada han d’extreure petroli de llocs més complexes i per tant la taxa de retorn és cada vegada més petita. Això comporta guanys cada vegada més petits i per tant la impossibilitat d’extracció a mig-llarg termini. Si a més a tot això li sumem la crisi econòmica que ha comportat una menor demanda i que continuarà al llarg del temps, el problema està més que servit.

L’anunci de la petroliera Exxon el passat 28 d’Octubre de la retallada de les seves reserves provades, és per tant una conseqüència lògica de tots aquests fet i el reconeixement de que l’Era del petroli s’acaba. I amb ella s’acaba una part important de la nostra civilització, una manera de fer i actuar. I és presenta un gran problema ja que no hi ha substitut per el petroli en un món totalment basat en ell. Per fer-se una idea del que pot passar recomano, un altre cop, l’excel·lent llibre “Colapso” de Carlos Taibo (veure http://www.carlostaibo.com/libros/). Continua la lectura de La indústria del petroli té un gran problema, o no?

La “superlluna” més gran en set dècades dominarà el cel dilluns

La distància de la Lluna a la Terra varia a causa de que es troba en una òrbita el·líptica i no circular al voltant del planeta.la seva distància a la Terra canvia fent que de vegades es trobi més lluny (fins 406.000 km, en l’apogeu) i altres vegades s’observi una mica més a prop (fins a uns 356.000 km en el seu pas pel perigeu) i de mida més gran.

L’anomenem superlluna quan el nostre satèl·lit es troba en fase plena coincidint molt a prop del perigeu, és a dir, una Lluna plena més gran i brillant del que és habitual. Això és el que succeirà la nit del dilluns 14 al dimarts 15 de novembre

La propera vegada que una Lluna plena s’acostarà tant a la Terra serà en 2034. Continua la lectura de La “superlluna” més gran en set dècades dominarà el cel dilluns