Les aus marines s’atipen de plàstic atretes per la seva olor

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia a Davis (EUA) ha demostrat que, després d’un mes surant en aigües marines, els plàstics més comuns comencen a emetre sulfur de dimetil. Albatros, petrells i baldrigues són espècies que tenen un afinat olfacte pel sulfur de dimetil (DMS), el mateix compost bioquímic que segrega el fitoplàncton en descomposició i que els indica el punt on hi ha aliment. L’estudi, publicat a Science Advances, mostra que aquestes espècies confonen l’origen del dimetilsulfòxid i s’enverinen.

Si no els mata, és el mateix plàstic que es descompon en trossos microscòpics, que es menja el peix i,  després,  mengem nosaltres  ……

Continua la lectura de Les aus marines s’atipen de plàstic atretes per la seva olor

Trump: camí de l’escenari 3

Marga Mediavilla, del grup d’Energia, Economia i Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid, acaba de publicar un més que interessant article en la seva web (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3240&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=trump-camino-del-escenario-3).

Ens explica, des del punt de vista energètic, perquè ha guanyat Donald Trump (i perquè probablement sigui el que passarà en altres llocs del món). Es tracta del escenari 3.

Els escenaris son models que intenten servir per explicar el que pot passar en el futur. Son utilitzats en molts camps: des de l’estratègia militar, passant per la previsió de poblacions, evolució del medi ambient…etc (veure per exemple: https://www.ipcc.ch/pdf/special-reports/spm/sres-en.pdf). Pel general son estudis de previsió, la qual cosa implica que no son infal·libles. Si bé es basen en observacions sobre la realitat i a partir d’aquestes extrapolen tendències, no vol dir que no hi puguin haver variacions no previstes. El futur no és evidentment una cosa definida. Amb tot, sempre és millor partir d’unes tendències probables per poder establir polítiques d’actuació a mig i llarg termini que no fer res de res.

En concret, l’escenari 3 és aquell que: “preveia un futuro de competición regional y vuelta a la soberanía nacional. Se describía diciendo que  las regiones se centrarían principalmente en la autosuficiencia, la soberanía nacional y la identidad regional, aumentando las tensiones entre regiones y/o culturas. Los países pondrán sus esfuerzos en la seguridad, apoyando los mercados regionales (proteccionismo, desglobalización) y prestando poca atención a los bienes comunes, a acuerdos internacionales de protección del medio ambiento y a la cooperación internacional para el desarrollo. Además se pondrían pocos esfuerzos en la difusión de la tecnología, de forma que el progreso tecnológico avanzaría lentamente.  El 3 es  el escenario de la desglobalización y el discurso conservador.”

És a dir, una tornada a mirar cap a un mateix i l’autarquia (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Autarquia). Però el problema d’aquest escenari és que passa dels problemes ambientals i no és planteja cap anada a una societat austera. El resultat final és un col·lapse evident perquè els recursos son finits i perquè els problemes ambientals – que repercuteixen entra altres coses en l’economia – acaben per ser tan greus que la societat no els pot suportar. En el cas de Donald Trump, conegut negacionista del canvi climàtic aquesta segona part està assegurada.

Com diuen: On verra!. Ja veurem que és el que farà la nova administració USA, però de moment les primeres impressions no poden ser gaire optimistes. Continua la lectura de Trump: camí de l’escenari 3