Xina suma el seu radiotelescopi a la recerca internacional d’extraterrestres

Amb aquest acord, el radiotelescopi, una gegantesca instal·lació de 500 metres de diàmetre inaugurada el passat setembre a la província xinesa de Guizhou, unirà forces amb altres aparells similars als Estats Units i Austràlia per tractar de trobar vida intel·ligent fora del nostre planeta.

Jo crec que tothom pensa que és massa espai sense aprofitar. La veritat és que el tema de la intel·ligència extraterrestre és diferent en rebre la llum de la raó i la ciència i no la de la ufologia, dubtosa i trucada. Com per exemple fa Asimov, avançant-se al seu temps, en el llibre Civilitzacions Extraterrestres, que  no és un llibre d’ufologia, és un llibre de ciència de física, de química de biologia … Continua la lectura de Xina suma el seu radiotelescopi a la recerca internacional d’extraterrestres

Racisme ambiental

El títol de l’article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Racismo-climaticos-Sioux-Dakota-Norte_6_577152290.html), és més llarg però no més precís. I no ho és, perquè si bé en aquest cas fa referència als indis Sioux i la seva defensa de la seva Terra i del seu futur, el problema pot ser extrapolat a tot el món. I no tant sols als indis, sinó a qualsevol poble del tercer món o fins i tot petita població d’un país “desenvolupat”. I és que com bé s’esmenta en l’article: “El racismo ambiental consiste en esa autoritaria localización de actividades nocivas, tóxicas o peligrosas, donde viven minorías étnicas o raciales”

Perquè ja se sap que hi ha gent que no té drets, gent que no val res i que tant sols molesta a les activitats del sistema. Malauradament aquest concepte, al ser arbitrari pot comportar que en un moment donat “nosaltres” tampoc valguem res. De fet és aplicable en aquest punt el petit poema escrit per Friederich Gustav Emil Martin Niemöller (acabat de redactar per la seva dona, i falsament atribuït a Bertol Brecht): “Primero vinieron a buscar a los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista.
Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío.
Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista.
Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante.
Luego vinieron por mí pero, para entonces, ya no quedaba nadie que dijera nada”.

Aquest és el problema, no fer res davant del mal. Deixar fer perquè pensem que no ens afecta quan de fet això no és cert. Perquè tot està connectat i tots formem part del mateix vaixell. No hi pot haver tolerància amb aquest tipus d’accions perquè ens afecten a tots poc o molt. Recordem aquí el cas de Berta Cáceres i altres líders indígenes morts en la lluita per preservar el medi ambient de la seva zona, del futur dels seus i de nosaltres. Recordem que cada dia moren molts activistes defensant el medi ambient davant d’un BAU àvid de recursos per tal de créixer-créixer en un procés totalment insostenible que tant sols ens porta cap al col·lapse. Per ells i els nostres fills i nets convé no tancar els ulls davant de fets com aquests. Convé no repetir-los ni deixar que esdevinguin. No almenys amb la nostra connivència. Ens hi va el futur. Continua la lectura de Racisme ambiental