Disponibilitat de recursos energètics i canvi climàtic

Penjo avui el darrer article de Iñigo Capellàn et al. (2016), del grup de Energia, Economía i Dinàmica de sistemes de la Universitat de Valladolid. L’article ha estat publicat a la revista “Energy & Environmental Science” i els autors han posat un resum en castellà en la seva pàgina web (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3224&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=publicacion-articulo-cientifico-sobre-la-disponibilidad-de-recursos-energeticos-fosiles-y-el-cambio-climatico).

Bàsicament els resultats de la seva anàlisi els porten a considerar que l’esgotament dels combustibles fòssils en conjunt (gas, petroli i carbó) es produirà al llarg de la segona meitat del segle XXI, tot i que probablement abans. Aquest fet fa necessari que la transició cap a un món basat en les energies renovables s’hagi de fer molt abans del pensat fins el present. Quan abans es produeixi aquest fet millor per al clima terrestre, per al sistema energètic i per la societat en general. Continua la lectura de Disponibilitat de recursos energètics i canvi climàtic

Els secrets lluminosos de les profunditats de l’Àrtic

Es coneix com bioluminescència a la producció de llum de certs organismes vius. Això es genera com a conseqüència d’una reacció química, en la qual una substància bioquímica, la luciferina, pateix una oxidació que és catalitzada per l’enzim luciferasa. Es tracta d’una conversió directa de l’energia química en energia lumínica.Es un fenomen molt estès en tots els nivells biològics: bacteris, fongs, protists unicel·lulars, celenterats, cucs, mol·luscs, cefalòpodes, crustacis, insectes, equinoderms, peixos, meduses.

A més profunditat, la bioluminescència s’incrementa i varia la composició del zooplàncton, del que s’alimenten l’arengada i el bacallà. A més profunditat, s’aprecien alguns dinoflagel·lats (algues unicel·lulars) i copèpodes (crustacis minúsculs), krill i ctenóforosque aporten una llum bioluminescent més brillant”, indica Cohen, que es va unir a l’equip en 2013.

Aquesta troballa és important perquè el mar de Barents és la llar d’una gran quantitat de pesqueres, i els pescadors d’aquesta regió noruega estan interessats en entendre com els canvis en el zooplàncton i la seva disponibilitat afectaran les espècies de peixos comercials com el arengada i el bacallà. Continua la lectura de Els secrets lluminosos de les profunditats de l’Àrtic