Es coneix com bioluminescència a la producció de llum de certs organismes vius. Això es genera com a conseqüència d’una reacció química, en la qual una substància bioquímica, la luciferina, pateix una oxidació que és catalitzada per l’enzim luciferasa. Es tracta d’una conversió directa de l’energia química en energia lumínica.Es un fenomen molt estès en tots els nivells biològics: bacteris, fongs, protists unicel·lulars, celenterats, cucs, mol·luscs, cefalòpodes, crustacis, insectes, equinoderms, peixos, meduses.

A més profunditat, la bioluminescència s’incrementa i varia la composició del zooplàncton, del que s’alimenten l’arengada i el bacallà. A més profunditat, s’aprecien alguns dinoflagel·lats (algues unicel·lulars) i copèpodes (crustacis minúsculs), krill i ctenóforosque aporten una llum bioluminescent més brillant”, indica Cohen, que es va unir a l’equip en 2013.

Aquesta troballa és important perquè el mar de Barents és la llar d’una gran quantitat de pesqueres, i els pescadors d’aquesta regió noruega estan interessats en entendre com els canvis en el zooplàncton i la seva disponibilitat afectaran les espècies de peixos comercials com el arengada i el bacallà. Continua la lectura de Els secrets lluminosos de les profunditats de l’Àrtic →