Esculpint països

Podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/Pueblos-amenazados-acaparamiento-empresas-Senegal_0_575343134.html), com les grans multinacionals del agronegoci i l’alimnetació estan comprant grans quantitats de terres a l’Àfrica. I ho estan fent amb diners públics que el G8 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/G8) havia d’haver destinat a combatre la pobresa. De fet son per combatre la pobresa, però la dels rics…..no fos cas que ho deixessin de ser.

Ja hem denunciat altres cops aquest fet, el de la compra de terres per part d’altres països a zones com Àfrica, Argentina o Brasil. El fet és que des de fa temps molts països s’estan preparant per aconseguir mantenir la seva alimentació. Evidentment això es produeix a expenses de deixar sense aliments a altres pobles. Però ja se sap que en el món del ” Déu mercat que tot ho pot i arregla” el més ric és el que té més probabilitats de sobreviure.

En el cas de l’article d’avui, podem llegir com extenses zones del Senegal estan sent comprades a preus irrisoris. Un cop comprades els seus ocupants son obligats a abandonar-les passant a ser encara més pobres que abans. I tot això sota el pretext de lluitar contra la pobresa i ajudar als necessitats de l’Àfrica.

I el problema és que les grans multinacionals, a l’ampara d’estats, no tant sols estan acaparant terres, sinó també reserves hídriques, investigacions biotecnològiques, recursos energètics….etc. Els tractats com el TTIP, el CETA, el TPP i el TISA no son sinó manifestacions d’aquesta tendència a posseir-ho tot per tal de tenir el control absolut del món. En realitat el títol de l’article hauria, en aquest cas, d’haver estat: ESCULPINT EL MÓN ( a la seva semblança) Continua la lectura de Esculpint països

Aquest és el lloc més inaccessible del planeta: ‘El Punt Nemo’

Que a la Lluna hi ha un cràter amb el nom Jules Verne -al costat fosc i amb 143 quilòmetres de diàmetre- és més o menys conegut, però ho és menys que a la Terra tinguem un punt geogràfic amb el nom d’un dels més famosos personatges de l’escriptor gal, el capità Nemo.

El pol d’inaccessibilitat del Pacífic és el lloc de l’oceà més allunyat de qualsevol terra ferma, és equidistant a 2.688 km de les costes més properes i aquestes costes són només illes, aquest punt es troba al sud de l’Oceà Pacífic. El fons de l’oceà situat en aquest punt es troba a uns 3.700 m de profunditat.

A causa de que el seu nom oficial sembla un embarbussament, va ser anomenat com Punt Nemo, en record del famós antiheroi marí de l’escriptor Jules Verne. Nemo vol dir “ningú” en llatí, cosa que llueix apropiat, ja que és rarament visitat pels éssers humans. El punt Nemo coincideix amb el lloc més allunyat de la línia de costa, ja que supera en distància al pol d’inaccessibilitat d’Euràsia. En aquesta definició s’utilitza la distància sobre la superfície d’un el·lipsoide terrestre de referència i es comptabilitza qualsevol illa permanentment emergida.

El pol oceànic d’inaccessibilitat va ser oficialment assenyalat el 1992 per l’enginyer croata-canadenc Hrvoje Lukatela, qui va calcular les coordenades utilitzant un programa de computació especialitzat que va incorporar la forma el·lipsoide de la Terra per aconseguir una precisió màxima.

Oficialment, aquest punt és anomenat per les agències espacials com a “zona deshabitada del Pacífic Sud” i el Japó, Rússia i alguns països d’Europa ho han fet servir en repetides oportunitats com “cementiri espacial”. Continua la lectura de Aquest és el lloc més inaccessible del planeta: ‘El Punt Nemo’