Gairebé la meitat d’Espanya podria ser incultivable en 2040

Segons ha explicat la investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, Heloise Buckland, amb 16 anys d’experiència en innovació social a Europa i Amèrica Llatina, “actualment, el 27% del territori espanyol està classificat com a àrid, i gairebé un 50% del territori espanyol podria ser incultivable al 2040 “si no es produeix un canvi de mentalitat.

Faran alguna cosa al respecte les empreses espanyoles que han participat ? Continua la lectura de Gairebé la meitat d’Espanya podria ser incultivable en 2040

Cas Lindano: la història interminable

Ja hem comentat el cas del pesticida Lindà elaborat per la empresa Inquinosa a la fàbrica de Sabiñanigo (Aragó). Ara, més de 40 anys després, i donat que el Lindà es troba escampat per amplies zones del Pirineu Aragonés ja que va contaminar el riu Gállego, cal retirar les 150000 tones que resten acumulades al voltant de la fàbrica i en els abocadors habilitats (a Sardàs i Bailin) com a magatzem.

El govern aragonés calcula que necessitarà uns 25 anys per dur a terme aquest pla, el tercer (el C) que du a terme, i que el cost serà de més de 550 milions d’euros (que evidentment pagarem entre tots….). De nou la cadena de despropòsits acaba costant a l’erari públic uns diners que hauria de pagar l’ens privat que ho va gestionar. En aquest cas, per acabar-ho d’adobar, no saben si realment tot el pla aconseguirà la descontaminació de la zona ja que no saben com eliminar el lindà.

Per veure els efectes del lindà, podeu llegir un article d’ecologistes en acció: http://www.ecologistasenaccionhuesca.org/riesgos-para-la-salud-de-los-residuos-de-lindano/ Continua la lectura de Cas Lindano: la història interminable

Aquest dimecres el BIG Bell Test unirà la física quàntica amb l’aleatorietat humana

Qualsevol persona de qualsevol edat i formació pot participar en aquesta iniciativa a través del web thebigbelltest.org, on ja es pot accedir per anar entrenant. Un dispositiu amb internet és suficient per formar part d’aquest experiment mundial que posa a prova les lleis de la física quàntica.Està coordinat des de Barcelona.Mitjançant un videojoc creat específicament pel projecte, els participants hauran d’introduir seqüències de zeros i uns de la manera més aleatòria possible. Aquestes seqüències de bits controlaran els experiments, determinant les condicions de mesura de cada un d’ells.

Els resultats serviran per investigar l’entrellaçament quàntic de les partícules, una propietat predita per Albert Einstein, al costat de Borís Podolsky i Nathan Rosen en 1935

El test de Bell serveix per intentar descobrir si les partícules quàntiques estan entrellaçades de forma concreta i conspiren canviant la seva aparença només quan les mirem …….. Continua la lectura de Aquest dimecres el BIG Bell Test unirà la física quàntica amb l’aleatorietat humana

Crisi: oportunitat perduda

El títol de l’article fa referència al fet que tota crisi, això diuen, porta associada oportunitats. En el nostre cas, i segons l’excel·lent reflexió de Marga Mediavilla (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3262&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=crisis-oportunidad-perdida), no ha estat així. A Espanya, després de més de set anys de crisi, tornen a veure’s grues i andamis. Es torna a apostar pel totxo tot i l’excedent de cases buides que hi ha. Tampoc s’ha reduït el consum de combustibles fòssils, combustibles que incrementaran el més probable el seu preu en un futur proper quan comencin a ser escadussers. En aquest moment tornarem a ser conscients de la nostra dependència. La crisi de deute també tornarà ja que s’ha tancat en fals….

Com deia Arturo Pérez Reverté en el programa de “Salvados” (veure http://www.lasexta.com/programas/salvados/avances/perezreverte-nos-falto-que-hubo-otros-paises-guillotina_2013102457271f344beb28d44602b782.html), la gent està esperant a que s’acabi la crisi per a tornar a fer lo d’abans. Però ja sabem que aquesta crisi no s’acabarà mai ( http://crashoil.blogspot.com.es/2010/06/digamos-alto-y-claro-esta-crisis.html), per molt que els mandataris polítics diguin que ja està acabada. Continua la lectura de Crisi: oportunitat perduda

S’esquerda el major dic de glaç de l’antàrtic

La notícia, apareguda al diari “Público”, ens diu que una gran plataforma de glaç – de Pine Island – que actúa com si fos un tap impedint el lliscament de grans masses de glaç cap a l’oceà, està a punt de separar-se i deixar de fer de tap. Això podria suposar amb tota seguretat un increment del nivell dels oceans i per tant inundacions en zones costaneres.

El fet es produeix perquè el glaç antàrtic s’està fonent més ràpid del previst com a conseqüència del progressiu augment de la temperatura de la zona. Aquest augment està relacionat amb el canvi climàtic antròpic provocat pel consum excessiu de combustibles fòssils (tot i que el primo físico de Sevilla del Sr. Rajoy i el Sr. Trump ho neguin….).

Si no fem res, tal i com podem llegir en l’article: “Más de la mitad del agua dulce del mundo está congelada en la Antártida. El glaciar Pine Island y su gemelo cercano, el glaciar Thwaites, se asientan en el borde exterior de uno de los flujos de hielo más activos del continente. Al igual que los corchos en una botella, bloquean el flujo de hielo y mantienen cerca del 10 por ciento de la capa de hielo del oeste de la Antártida de drenaje en el mar. Estudios han sugerido que la capa de hielo del Antártico Occidental es particularmente inestable y podría colapsar dentro de los próximos 100 años. El colapso conduciría a un aumento del nivel del mar de casi 3 metros, lo que engulliría a las principales ciudades de Estados Unidos como Nueva York y Miami y desplazaría a 150 millones de personas que viven en costas en todo el mundo.” Continua la lectura de S’esquerda el major dic de glaç de l’antàrtic

Aquesta és la notícia més important d’enguany i ningú en parla

“Tot sembla indicar que 2016 serà l’any més calorós, amb una temperatura mitjana superior al rècord establert el 2015. Si es confirma que 2016 és el més càlid, el segle XXI comptarà amb 16 dels 17 anys més càlids registrats des que hi ha mesuraments , a finals del segle XIX “.

A causa de la gravetat d’aquest registre, l’Organització Meteorològica Mundial va demanar que a partir d’ara els mesuraments que fa a la temperatura es facin amb valors setmanals, per així establir de millor manera l’impacte del canvi climàtic.

Què ens esperarà el 2017?…… Continua la lectura de Aquesta és la notícia més important d’enguany i ningú en parla

Echegaray, el Nobel de Literatura que sempre va voler dedicar-se a les matemàtiques

Es compleix en aquest any el centenari de la mort de José de Echegaray, catedràtic de Matemàtiques i premi Nobel de Literatura el 1904.José Echegaray i Eizaguirre (1832-1916) va ser un enginyer, dramaturg, polític i matemàtic espanyol, germà del comediògraf Miguel Echegaray.

A Alfred Nobel (Estocolm, 1833 – San Remo, 1896) se li van oblidar les matemàtiques, o potser les va apartar deliberadament, a l’hora de crear les categories dels seus famosos premis.  Nobel es va oblidar d’ells, però els matemàtics no es van quedar sense guardó. El canadenc John C. Fields va posar els diners per al premi gros de les matemàtiques: la medalla Fields, que es va lliurar per primera vegada el 1936. Potser Echegaray ho hagués guanyat també.

Deia Oscar Wilde que: “L’art és la ciència de la bellesa i les matemàtiques són la ciència de la veritat”.

Des del punt de vista  de la filosofia, el problema d’afirmar que alguna cosa és “veritat” ens remet a una sèrie de qüestions de les quals la història de la filosofia s’ha ocupat en diferents moments. Què afirmem quan diem que alguna cosa és “veritat”? Quins són els criteris a partir dels quals podem dir-los?

En canvi, segons  Émile Lemoine  una veritat matemàtica no és ni simple ni complicada per si mateixa, és una veritat, pot ser és molt més fàcil….

Destaquem una part de l’article:

“Las matemáticas fueron, y son, una de las grandes preocupaciones de mi vida; y si yo hubiera sido rico o lo fuera hoy, si no tuviera que ganar el pan de cada día, probablemente me hubiera marchado a una casa de campo y me hubiera dedicado exclusivamente al cultivo de las matemáticas. Ni más dramas, ni más adulterios, ni más suicidios, ni más duelos, ni más pasiones desencadenadas… Pero el cultivo de las Altas Matemáticas no da lo bastante para vivir. El drama más desdichado, el crimen teatral más modesto, proporciona mucho más dinero que el más alto problema de cálculo integral…”

Continua la lectura de Echegaray, el Nobel de Literatura que sempre va voler dedicar-se a les matemàtiques

L’excés de dominació es torna en contra del dominador

Interessant reflexió filosòfica del filòsof, poeta, matemàtic, assagista, traductor, ecologista i doctor en ciències polítiques, Jorge Riechmann en un article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/exceso-dominacion-vuelve-dominador_6_574352566.html).

Segons ell, l’humanisme descentrat i no antropocèntric que precisem no és el d’éssers humans que se senten fora de la natura i per damunt de ella, sinó el d’aquells que estan molt dins de ella i construint simbiosi amb ella. Durant els darrers 5 segles, l’humanisme – amb la seva creença bàsica en la centralitat i el valor excels de l’ésser humà – ha estimulat la creença de que som quelcom especial que està per damunt de tots els demés éssers vius de la natura i fins i tot de la mateixa natura. Aquesta creença ha sigut la base per a la dominació i manipulació de tots ells. Tot un seguit de preguntes sorgeixen d’aquesta línia de pensament : perquè una sola espècie s’atorga el dret de tractar així a totes les demès? Com se’ns acut que tenim el dret d’ocupar-ho tot, d’agafar-ho tot? Realment una espècie pot viure d’esquenes al seu hàbitat? Realment pensem que podem fer el que volem sense cap conseqüència dins d’un sistema complex com és la biosfera?

Fer la guerra contra la natura és un no sentit ja que en realitat – donat que nosaltres formem part de la natura – ens la fem a nosaltres mateixos. Poder comença a ser hora de veure’ns a tots nosaltres i a les espècies que conviuen amb nosaltres dins de Gaia com un tot que cal respectar. És hora d’ajudar-nos, d’acompanyar-nos, de cuidar-nos i de fugir de la denegació, de la distracció i de la dominació. Continua la lectura de L’excés de dominació es torna en contra del dominador

El futur no serà el que ens havien contat

El títol d’avui fa referència a una conferència donada per Jorge Riechmann (veure http://tratarde.org/) a la universitat de València. De Jorge Riechmann ja hem posat diversos posts en aquest blog. La temàtica del post d’avui va sobre la fase de col·lapse del actual sistema fossilista (basat en els combustibles fòssils). Ja portem temps dient-ho: De no canviar la tendència actual els sistema és insostenible i, per tant, abocat al col·lapse. Col·lapse que com podem llegir en l’article sobre la conferència publicat al diari “Rebelión”(veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=219596) no s’espera per d’aquí a molts anys. No almenys segon les dades actuals (i que ja hem comentat en altres posts sobre el Dr. Arnoux i el grup de ingeniers del “The hills group”).

Així que mentre la “veritat oficial” estableix – amb l’aprovació de la població – un suposat futur de conquestes galàctiques al estil d’Star Trek i de continuïtat del actual BAU, la realitat – tossuda com sempre – va per altres camins. Camins que no van vora les estrelles (com en la cançó dels Sopa de Cabra), sinó que ens porten a “estrellar-nos”. Poder és hora d’entendre que hem de canviar l’actual model econòmic i social si volem un món més sostenible, si volem no col·lapsar. Continua la lectura de El futur no serà el que ens havien contat

El planeta afronta una ‘nova era’ climàtica

Els nivells de CO2 ja havien arribat anteriorment a la barrera de les 400 ppm en alguns llocs concrets durant diversos mesos de l’any, però mai abans a escala mundial durant un any sencer.

Segons s’indica en el butlletí sobre els gasos d’efecte hivernacle que publica anualment l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i  parla ja d’una ‘nova era’ de realitat climàtica.

El creixement accelerat que va experimentar el CO2 va ser impulsat per l’episodi de “el Niño”, que va començar el 2015 i els forts efectes es van prolongar fins ben entrat 2016. Això va provocar sequeres en les regions tropicals i va reduir la capacitat de la vegetació o els oceans  per absorbir CO2.

A part del diòxid de carboni, CO2 ,el metà CH4 , l’ òxid nitrós N2O i      l’hexafluorur de sofre, SF6, són altres gasos contaminants amb concentracions cada vegada més elevada….

…I seguim obstinats a acabar amb  el planeta

Continua la lectura de El planeta afronta una ‘nova era’ climàtica