Agricultura com si no hi hagués un demà

El títol fa referència al que practiquen les grans multinacionals com Bayer o Monsanto, i està extret d’un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Bayer-Monsanto-compania-agricultura-manana_6_568053201.html). Del mateix tant sols vull destacar 3 paràgrafs (i deixar al lector la resta de l’article pel seu gaudi), a saber:

  • La acumulación de poder por parte de estas empresas multinacionales se retroalimenta, haciéndose cada vez mayor: su tamaño les da una gran capacidad de lobby, lo que permite que la legislación de todo el mundo se adapte a sus intereses.
  • Lo que no es posible, bajo este modelo ni bajo ningún otro, es conseguir un sistema de producción justo y viable a largo plazo que garantice los niveles de consumo y despilfarro que tenemos actualmente en los países enriquecidos. Sencillamente, no existen en el planeta que tenemos los materiales para hacer algo así.
  • Existen formas de producir lo suficiente para asegurar que se cubran las necesidades (que no los deseos, que son ilimitados) de todas las personas, tanto en el plano alimentario como en otros. Olivier de Schutter, anterior relator de la ONU para el Derecho a la Alimentación, ya explicaba hace algunos años cómo la agroecología (un concepto que va más allá de la agricultura ecológica, con la que a menudo se confunde) sería capaz de “alimentar al mundo” en un contexto de crisis económica, ecológica y energética.

Continua la lectura de Agricultura com si no hi hagués un demà

Nanopartícules: un verí que no es veu

Els recents avenços en nanotecnologia i el corresponent increment del seu ús en els més diversos productes i en tots els sectors de la societat, ha donat lloc a una gran incertesa pel que fa als impactes ambientals que aquests poguessin tenir a curt, mitjà i llarg termini.

Els científics reconeixen que en ser tan petites les partícules i tenir tantes maneres de escampar-se, no és fàcil fer estudis detallats i molt menys preveure com es comportaran, per tal de combatre aquest tipus de contaminació invisible a l’ull humà, però summament perjudicial per a la salut dels éssers vivents i per a l’equilibri ecosistèmic. Per això, criden a les comunitats del món a un cessament immediat de la crema de combustibles fòssils, origen principal de les nanopartícules més nocives i a  que s’utilitzin fonts d’energia renovables que no enverinen els sòls, l’aigua i l’aire. Continua la lectura de Nanopartícules: un verí que no es veu