En el fons del mar ja mengen plàstic

Ja havíem comentat en altres posts que els nostres mars, des de la mediterrània fins a l’atlàntic o el pacífic, es troben envaïts per plàstics. Plàstics que es llancen directament al mar, o que provenen de les microfibres del rentat de la nostra roba, o de les boletes de plàstic que contenen molts cosmètics, o de la destrucció progressiva dels plàstics de les xarxes de pesca. El resultat és tot un conjunt de plàstics de diferents mides, des de la macroscòpica a la microscòpica, que interfereixen en l’ecosistema marí.

Fins ara les investigacions demostraven que els plàstics es trobaven sobretot a la superfície, però ara els nous estudis – dels quals es fa ressò un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/fondo-del-mar-ya-come.html) – ja indiquen que els plàstics (en concret els microplàstics procedents del rentat de la roba) són també omnipresents en el fons marí i que els animals que en ell hi viuen també els incorporen.

De no fer res la situació evidentment anirà empitjorant progressivament. Una mesura podria ser elevar el preu d’un dels materials que més llarga vida té i que en aquests moments més contamina. Continua la lectura de En el fons del mar ja mengen plàstic

“L’univers no va començar amb un bang”

John Cromwell Mather (nascut el 7 d’agost de 1946 a Roanoke, Virginia), és un astrofísic i cosmòleg nord-americà. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física en 2006 juntament amb George F. Smoot, pels seus treballs a la NASA en el projecte COBE.(Explorador del Fons Còsmic) .

Quatre frases es poden destacar de l’entrevista per la reflexió física o filosòfica en funció de l’apreciació del lector. Paul Dirac deia que la filosofia és només una manera de parlar de descobriments que ja s’han fet. Pot ser  la física podrà en un futur ajudar a entendre els misteris de la vida:

“No existe un momento cero, porque debería ser un momento de densidad infinita, lo cual no es posible. No podemos decir que no había nada y después había ­algo.”

“Los átomos no saben lo que hacen. Pero el efecto colectivo de 10 a la potencia 24 átomos es un ser humano”

“Nunca alcanzaremos una comprensión completa del universo. Pero hemos avanzado bastante”

“La comprensión que nosotros tenemos del tiempo es incompleta. No acabamos de comprender qué es el tiempo. Si alguien cree que lo entiende, entonces es que no lo entiende. Tenemos la intuición de que avanza de modo regular y de que se puede medir, tic-tac-tic-tac, y no es así. En realidad es elástico….” Continua la lectura de “L’univers no va començar amb un bang”