Directe a les teves hormones

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/salud/33-sustancias-comida-espanhola-danhan-sistema-hormonal/20161004125541132349.html), editat en un lloc petit per la importància que té, trobem la notícia de que els aliments que mengem contenen molts disruptors del sistema hormonal. L’estudi , realitzat per AECOSAN, l’ha publicat ecologistes en acció. En ell s’analitzen diferents aliments tant vegetals com animals.

L’informe, de 27 pàgines en format PDF (veure http://www.nuevatribuna.es/media/nuevatribuna/files/2016/10/04/informe-plaguicidas-2016.pdf), ens explica que és un disruptor hormonal, quins efectes tenen en el nostre cos, perquè la legislació actual europea no actúa contra ells i quins aliments presenten una major concentració – i per tant més perill – d’aquests compostos. De l’estudi es conclou que els vegetals presenten una major concentració. Per aquells que vulguin inferir que això afecta molt més als vegans que als partidaris d’una dieta més alta en carns i derivats, cal recordar que els animals mengen pinso elaborat amb molts d’aquests vegetals prèviament contaminats. Per tant, a la contaminació pròpia dels medicaments per engreixar i “guarir” als animals li haurem d’afegir la dels pinsos (blat, civada….etc) que se’ls hi dona per menjar. En resum: un coktail més que preocupant.

Hi ha alternatives? Si, apostar per un model agroecològic respectuós amb el medi ambient (entenen el sentit ampli de medi ambient). Mentre, no té sentit fer dietes suposadament equilibrades si no tenim aliments sans (bé, sempre és millor que a sobre fer dietes incorrectes). Aliments sense pesticides i fertilizants que s’acumulen en ells i que desprès s’acumulen en el nostre organisme o en els animals dels quals també ens alimentem. Pesticides i fertilitzants que fan que els microorganismes del sòl morin i per tant el sòl deixi de ser “l’aparell digestiu dels vegetals” per passar a ser un “òrgan” malalt que farà que creixin plantes malaltes. Plantes malaltes que a la vegada fan emmalaltir als que les mengen. Una cadena interminable de despropòsits ….. perquè uns pocs guanyin i molts altres perdin (salut i diners). I ja hem comentat en altres posts que la tendència, de no fer res, és a que aquest model de cadena alimentària controlat per 2-3 grans corporacions (corporacions que es volen estendre en el món a través de tractats com el TTIP, el TISA, el TPP…etc) acabi dominant tot el planeta i a tots nosaltres. Poder és hora ja de dir prou. Continua la lectura de Directe a les teves hormones

Les màquines més petites del món guanyen el Nobel de química

Viatge al·lucinant és una novel·la de ciència ficció escrita per Isaac Asimov en 1966. Està basada en el guió de la pel·lícula homònima estrenada el mateix any. En plena Guerra Freda un científic soviètic, especialista en la miniaturització d’objectes, deserta als Estats Units. En la fugida és ajudat per un agent de la CIA, que no pot evitar un intent d’assassinat en contra seva, quedant el trànsfuga en estat de coma. Es resol aplicar per primera vegada la tecnologia nord-americana de miniaturització per salvar-li la vida. Quatre homes: l’agent de la CIA, el pilot, dos científics i una dona, assistent de cirurgia, tripulant un submarí anomenat Proteus, són reduïts a la mida d’un bacteri i inoculats en el sistema circulatori del científic, amb la missió de viatjar fins el seu cervell, trobar i destruir la trombosi que pot provocar-li la mort. Tenen només una hora per realitzar l’operació, ja que l’estat de miniaturització es revertirà a la fi d’aquest termini, arriscant ser detectats i atacats pel sistema immunològic del pacient. Després de realitzar una travessia plena de perills, descobreixen que hi ha un traïdor entre ells que saboteja la missió. Aconsegueixen eliminar-lo i complir amb la seva missió, i faltant només minuts per al termini final, busquen arribar fins a l’ull per on aconsegueixen sortir i tornar al seu estat normal ..

Just 50 anys desprès, el guió fantàstic d’una pel·lícula i un llibre es fa realitat, en la seva essència, en el reconeixement mitjançant el premi Nobel de química.  Les anomenades “màquines moleculars” són molècules amb moviments controlables que poden realitzar una tasca quan se’ls afegeix energia i que poden tenir múltiples aplicacions en la indústria, la medicina i els serveis elèctrics.

“Pensa en microrobots, en nanomàquines que en el futur un metge podrà injectar en el cos humà perquè busqui cèl·lules de càncer”, va explicar per via telefònica l’holandès Bernard Feringa, qui no va ocultar la seva emoció i la seva sorpresa per haver estat premiat. Per a l’Institut Karolinska d’Estocolm, que atorga els premis. En termes de desenvolupament el motor molecular està en la mateixa etapa que el motor elèctric en la dècada de 1830. Continua la lectura de Les màquines més petites del món guanyen el Nobel de química