Mineria i medi ambient a Espanya

Dos projectes miners i dos conflictes. Un dels projectes és per explotar magnesita (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Magnesita) a Navarra, i l’altre per explotar terres rares associades a monacita a la zona de la Mancha. Els dos projectes tenen una cosa en comú: es tractaria d’explotacions a cel obert (una pedrera en el cas de Navarrra i l’explotació a cel obert típica en el cas de la Mancha).

En el cas de Navarra l’explotació afectaria a un bosc de faig i fauna associada de gran valor ecològic (veure http://www.eldiario.es/sociedad/empresa-insiste-protegidas-aprovechar-yacimiento_0_565543679.html). En el cas de la Mancha l’explotació afectaria a una superfície de 300 hectàries d’alt valor ecològic, social i econòmic (veure http://www.elconfidencial.com/sociedad/2016-03-13/la-mancha-sera-la-potencia-europea-de-tierras-raras-si-lo-permite-el-lince-iberico_1167100/).

Com sempre els arguments de les empreses mineres són idèntics: es tracta d’explotar un mineral essencial per l’economia de la zona (tot i que crearien pocs llocs de treball i en destruirien molts més) i del país (en el cas de les terres rares). Totes dues explotacions ignoren el mediambient o millor dit el supediten als interessos econòmics, amb l’agravant de que en el cas de les terres rares – que tant falta fan a Europa – Suècia ja va dir no a l’explotació de les mateixes en el seu territori. El perquè d’aquesta decisió va ser per respecte al medi ambient (que deu ser més valuós que el nostre….).

Si llegim amb atenció les notícies sempre es tracta de guanys per les empreses en qüestió – algunes tant sols formades per menys de 10 persones – i pèrdues per la gent de la zona. Pèrdues que no quedaran restringides a la gent de la zona ja que els danys ambientals els acabem pagant entre tots…..El de sempre: “Privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues”. Continua la lectura de Mineria i medi ambient a Espanya

La matèria exòtica guanya el Nobel de Física

El premi Nobel ha guardonat aquest any un camp d’estudi que tracta de comprendre el comportament de la matèria a escales microscòpiques, on no solen aplicar les regles del món amb el qual estem familiaritzats i regnen les normes quàntiques.

Les transicions de fase passen quan la matèria canvia de fase, com quan el gel es fon i es converteix en aigua o l’aigua s’evapora.

Segons ha explicat l’organització del Nobel, el 1972, Kosterlitz i Thouless van identificar un tipus de transició de fase completament nova en sistemes bidimensionals.

 Les seves investigacions es basen en la topologia, una branca de les matemàtiques que descriu propietats que canvien pas a pas i no de manera contínua.En les seves investigacions, han utilitzat mètodes matemàtics avançats per estudiar fases, o estats, inusuals de la matèria, com els materials superconductors o els superfluids.

Aquestes teories ajuden a entendre el funcionament d’alguns tipus d’imants i de fluids superconductors i superfluids. Aquestes teories també han estat importants per entendre el funcionament quàntic de sistemes unidimensionals a temperatures molt baixes. L’estat quàntic és la descripció de l’estat físic que en un moment donat té un sistema físic en el marc de la mecànica quàntica. Les descripcions que permet la mecànica quàntica inclouen el comportament simultani semblant a una ona i semblant a una partícula de la matèria i la radiació, cosa que es coneix com dualitat ona-partícula, i el principi d’incertesa de Heisenberg segons el qual no es pot saber, al hora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d’una partícula.

En aquest cas són les teories físiques i matemàtiques que s’avancen a descobriments posteriors de l’estructura de la matèria. Continua la lectura de La matèria exòtica guanya el Nobel de Física