Animació feta per la Nasa de l’evolució del gel de l’Àrtic els últims 30 anys

Una nova animació de la NASA mostra el moviment del gel marí de l’Àrtic, la gran massa d’aigua congelada en l’Oceà Àrtic, en una impressionant  lapse de temps que abasta tres dècades.

El gel de l’Àrtic s’està reduint, i a mesura que perd massa, es fa més en risc d’escalfament de les aigües i l’atmosfera.

El que hem vist en els últims anys és que el gel més antic està desapareixent,” va dir Walt Meier, investigador de la mar de gel al Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA a Greenbelt, Maryland, 

L’animació  també mostra com la massa de gel es mou al llarg de les estacions i els anys. En el vídeo, el gel més jove es mostra un to més fosc, mentre que el gel més antic és de color blanc. El gel més antic també s’està reduint.

Els científics de la Universitat de Colorado va tenir una manera de controlar el moviment del gel marí a l’Àrtic i l’edat utilitzant instruments dels satèl·lits, el temps i les dades de les boies.Els instruments detecten la ‘temperatura de brillantor’ que prové de la lectura de la temperatura, la textura, la salinitat i la quantitat de neu a la part superior del gel.

https://www.rt.com/viral/364708-arctic-ice-shrinks-timelapse/ Continua la lectura de Animació feta per la Nasa de l’evolució del gel de l’Àrtic els últims 30 anys

La Unió Europea i Canadà signen el CETA

Que no, que no, que no nos representan……això cantaven ara fa un cert temps els indignats als partits polítics tradicionals del nostre país…..Certament podríem cantar-ho a la majoria de parlamentaris europeus que proposen, fan i aproven lleis a esquenes de la majoria de ciutadans de la CCEE. D’esquenes als interessos de la majoria de ciutadans i a favor d’un grup petit que s’enriqueixen amb aquests tractats (recordem, a tall d’exemple, que les multinacionals existents en el món estan controlades per tant sols 700 famílies…..i som més de 7000 milions de persones)

Al final, després d’un intent d’oposició per part de Valònia, s’ha signat el CETA. El tractat que servirà, això diuen, de cavall de troia per l’aprovació del TTIP. Podem llegir la notícia en el diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/economia/Union-Europea-Canada-firman-CETA_0_574992760.html).

És el final de la història……doncs no, però si que és un pas important pels partidaris d’aquest tractat (bàsicament pels poders fàctics, és dir multinacionals, bancs i adlàters…..). Cal encara passar la fase de ratificació pels parlaments nacionals dels estats membres…..però en el nostre cas – governant PP, PSOE i ciutadans – és com si fos ja un si. De fet tots tres partits han donat el vist-i-plau en el parlament europeu tant al CETA com al TTIP.

Així doncs, mala notícia pel medi ambient i pels treballadors en general. Continua la lectura de La Unió Europea i Canadà signen el CETA

Astrònoms nord-americans detecten aigua en un enorme asteroide metàl·lic

Un asteroide és un cos  més petit que un planeta i major que un meteoroide que gira al voltant del Sol en una òrbita interior a la de Neptú. La majoria orbita entre Mart i Júpiter a la regió del sistema solar coneguda com a cinturó d’asteroides, altres s’acumulen en els punts de Lagrange de Júpiter i la major part de la resta creua les òrbites dels planetes.La paraula asteroide procedeix del grec, ἀστεροειδής, i significa «de figura estel·lar», en referència a l’aspecte que presenten vistos amb un telescopi

Els asteroides són fragments restants de la formació del sistema solar que avui giren al voltant del Sol  La majoria d’ells es divideixen en dues grans categories: els rics en silicats, i els rics en carboni i compostos volàtils. Els asteroides metàl·lics són extremadament rars, pel que és un laboratori per estudiar com es van formar els planetes.
Noves observacions del Infrared Telescope Facility de la NASA mostren evidència de compostos volàtils en la superfície de l’asteroide, com ara aigua (H2O) o hidroxil (OH), un radical lliure constituït per un àtom d’hidrogen unit a un àtom d’oxigen.  Continua la lectura de Astrònoms nord-americans detecten aigua en un enorme asteroide metàl·lic

Si l’Acord de París fracassa, el sud d’Espanya serà un desert

Un desert pot ser un terreny sorrenc o pedregós que no té vegetació a causa de l’escassetat de precipitacions. En aquest cas, un desert és un ecosistema o un bioma que rep menys de 250 mil·límetres de precipitacions a l’any. Les dures condicions ambientals fan que els deserts comptin amb poca població estable. Per fer-nos una idea del que això representaria, actualment la mitjana de precipitació anual a Barcelona està al voltant de  600 mm al any.

Un estudi publicat a ‘Science’ indica que si no s’aconsegueix frenar l’escalfament, la Mediterrània viurà canvis com no s’han vist en 10.000 anys. En aquest estudi, Joel Guiot i Wolfgang Cramer utilitzen nuclis de pol·len de sediments de la Mediterrània per reconstruir la variabilitat del clima i l’ecosistema dels últims 10.000 anys. Els autors han utilitzat aquesta informació com a punt de partida per predir futurs canvis en els ecosistemes, en funció de l’augment de la temperatura que es pot produir en les pròximes dècades. A la regió Mediterrània la temperatura ha augmentat 1,3º. Recordem que l’objectiu global apuntat en l’Acord de París, és el de mantenir l’augment de temperatures per sota dels 1,5º C, en relació a la temperatura de l’era preindustrial.

Continua la lectura de Si l’Acord de París fracassa, el sud d’Espanya serà un desert

No en el nom de la ciència

Un interessant article publicat al blog “Camino a Gaia” (veure http://caminoagaia.blogspot.com.es/2016/10/no-en-nombre-de-la-ciencia-otra-vez-no.html). El seu contingut és una reflexió sobre perquè la premsa presta atenció mediàtica en denunciar a determinades pseudociències, a determinades altenatives a l’establert i, en canvi, calla davant d’altres més perilloses que han comportat nombrosos danys socials. Hi ha un escepticisme selectiu que gasta les energies en denunciar i estar en peu de guerra amb qualsevol alternativa establerta i en canvi és condescendent amb el pensament únic establert. Condescendent amb idees que es troben basades en una falsa idea de la ciència, en la pseudociència, però que sovint formen part del “background” social amb el qual la gent creix al llarg de la vida. Poder és hora de parar atenció i desemmascarar l’engany. Continua la lectura de No en el nom de la ciència

L’ Antàrtic acollirà la major reserva marina del planeta (vídeo)

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.

El projecte de protecció de l’Antàrtic aprovat el divendres 28 d’octubre a la reunió de la CCRVMA celebrada a Hobart, Austràlia,  entrarà en vigor al desembre de 2017 i farà possible la creació de la zona protegida marina més extensa del món.

La nova àrea marina protegida de la mar de Ross (oceà Antàrtic) pretén beneficiar les espècies marines, la biodiversitat, hàbitat, zones d’alimentació i les zones de cria, així com preservar els llocs històrics i culturals en aquestes aigües antàrtiques.

Continua la lectura de L’ Antàrtic acollirà la major reserva marina del planeta (vídeo)

Wolbachia i Zika

Wolbachia és un bacteri que infecta una gran quantitat d’artròpodes (a més de nemàtodes), entre ells a la gran majoria d’insectes (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Wolbachia). Dins del organisme que infecten provoquen canvis en les seves capacitats reproductives (infectant sobretot testicles i ovaris). Com a canvis que poden produir es poden citar: mort dels mascles infectats, feminització de la descendència, partenogènesi i incompatibilitat citoplasmàtica (els mascles infectats tant sols poden generar descendència normal si s’aparellen amb femelles infectades). Per totes aquestes característiques aquest bacteri, com podem llegir en un article publicat al diari “El Diari” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Infectan-mosquitos-bacteria-combatir-Zika_0_573593777.html), l’esmentat bacteri s’està utilitzant mosquits inoculats amb el bacteri wolbachia per tal d’aturar la propagació del virus del Zika a Brasil i Colòmbia. Abans de provar aquest mètode a Barsil i Colòmbia, ja s’havien fet proves per tal d’aturar el Dengue (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Dengue) a Australia, Indonesia i Vietnam.

Evidentment si els resultats fossin bons, aquest mètode es podria exportar a altres indrets del món afectats per epidèmies transmeses per mosquits. Continua la lectura de Wolbachia i Zika

El sincrotró de la pau escalfa motors al Pròxim Orient

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre altres objectes també carregats elèctricament. Els electrons són accelerats pel camp elèctric. La mateixa tecnologia ha permès dissenyar i construir acceleradors de partícules que permeten als físics estudiar la composició dels àtoms  i als metges tractar el càncer amb l’ús de la radioteràpia .

El sincrotró és un tipus d’accelerador de partícules. Es diferencia d’altres acceleradors en què les partícules es mantenen en una òrbita tancada.

Nosaltres tenim l’Alba. ALBA és un sincrotró que està emplaçat a Barcelona (Catalunya, Espanya), al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona en Cerdanyola del Vallès. és un accelerador de partícules circular. Els electrons que s’utilitzen en el sincrotró ALBA són generats inicialment per emissió termoiònica i tot seguit, són accelerats fins a una energia de 100 MeV . La fase inicial d’acceleració en un accelerador circular s’aconsegueix per mitjà d’acceleradors lineals en els que el camp elèctric juga el paper essencial i fonamental.

Israel, Iran i Palestina, entre altres països, s’uneixen en un projecte científic comú,el sincrotró Sesame. El laboratori, planejat durant dues dècades, entrarà en funcionament aquest any a Jordània.

La particularitat de Sesame és que uneix a nou països que rarament comparteixen alguna cosa: Iran, Israel, l’Autoritat Palestina, Egipte i Turquia, entre d’altres. Una coalició tan insòlita va ser imaginada el 1979 pel físic i premi Nobel pakistanès Abdus Salam. “La filosofia és fer a l’Orient Mitjà el que el CERN va fer a Europa [a la postguerra]: donar la possibilitat de trobar-se a investigadors de països que no parlen entre si, actuar com a motor de desenvolupament i aturar la fuga de cervells a la regió “, explica Paolucci. Continua la lectura de El sincrotró de la pau escalfa motors al Pròxim Orient

Els geòlegs i el futur magatzem de gas a Doñana

Hem enraonat en diferents posts sobre l’estat de perill al que està sotmès Doñana. De fet ja s’ha assenyalat que fins i tot la Unesco podria intervenir ja que Doñana es considera patrimoni de la humanitat. Ara, en un article publicat al diari “Kaos en la red” (veure http://kaosenlared.net/huelva-el-almacen-de-gas-proyectado-en-donana-estara-sobre-un-polvorin-sismico/) podem llegir com el informe geològic elaborat sobre els perills d’emmagatzemar gas en aquesta zona indica que és millor no fer-ho. L’informe ha estat elaborat per tres reputats geòlegs – Miguel de las Doblas, José Manuel Cantó i Julio Barea – i conclou que l’emmagatzematge pot comportar un greu perill de sismicitat induïda. De fet el tres científics diuen que: “El informe de Impacto Ambiental que debe ser emitido antes de poder inyectar/almacenar gas en Doñana tiene que incluir un minucioso estudio geofísico/tectónico que evalúe el riesgo sísmico y tsunamigénico de la zona, y para ello tendrá que tenerse en cuenta la posible sismicidad inducida por las plataformas de extracción de hidrocarburos que funcionan en la región “

Mentre els científics indiquen que cal el principi de precaució per davant de tot, la premsa neoliberal al servei de l’actual govern i dels lobbies energètics ataca a aquells que gosen dir que cal aturar els projectes fins tenir tots els estudis (veure https://okdiario.com/economia/2016/10/21/bloqueo-podemita-gas-natural-donana-carga-proyecto-200-millones-469606). Els diners per davant de tot. El creixement sempre com a meta, a qualsevol preu. Continua la lectura de Els geòlegs i el futur magatzem de gas a Doñana

Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible

Un canvi és la transformació d’un sistema al llarg del temps. Els canvis físics es caracteritzen perquè no modifiquen la naturalesa de la substància.

Els canvis químics sí que modifiquen la naturalesa de les substàncies de manera que se’n formen de noves amb propietats diferents.  Aquest procés s’anomena reacció química: una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en una o més substàncies amb propietats diferents, anomenades productes. Implica una modificació de la matèria. Tenen associats canvis energètics. Les substàncies que es transformen les anomenem reactius i les que obtenim, productes. El procés o canvi és la reacció química. 

Un equip internacional de científics liderat per l’ICFO – Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona ha visualitzat l’inici d’una reacció química en una sola molècula complexa. En un article publicat a la revista Science, els investigadors detallen com han aconseguit fotografiar aquesta reacció a un nivell de detall espai-temporal fins ara inaudit: en l’espai, han aconseguit captar la molècula sencera visualitzant els àtoms que la integren; en el temps, han immortalitzat els moviments en qüestió de femtosegons, és a dir, en aproximadament una mil·lèsima d’una bilionèsima part d’un segon ..

Els sefies , tan de moda avui en dia, arriben també al camp de la química. L’equip que Biegert lidera qualifica aquestes instantànies de autofoto o selfie perquè són possibles gràcies als electrons de la pròpia molècula, tal com explica l’article…. Continua la lectura de Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible