Podem evitar els incendis en instal·lacions de gestió de residus ?

L’incendi de pneumàtics de Seseña es va originar quatre dies després d’un acord per desmantellar-lo. Les autoritats estan investigant a dos empresaris valencians i un manxec que podrien haver contractat uns sicaris per originar l’incendi a canvi de 5.000 euros segons explica Infolibre http://www.infolibre.es/noticias/politica/2016/06/13/el_incendio_neumaticos_sesena_origino_cuatro_dias_despues_acuerdo_para_desmantelarlo_51195_1012.html

Per altra banda un altre incendi suspitós crema a Guadalajara.
Ecologistes en Acció denuncia la manca de dades sobre la toxicitat de l’incendi a la nau de Chiloeches. En una nau s’emmagatzemaven 20.000 tones de residus tòxics i perillosos -dissolvents, pintures o líquids de revelat-, que, al cremar, són una font descomunal de substàncies pernicioses per a la salut. Es troben a faltar dades sobre els contaminants més perillosos que s’estan emetent a l’atmosfera durant les més de 30 hores que dura l’incendi…

Veure http://www.elmundo.es/sociedad/2016/08/27/57c1695546163fd81b8b45bd.html

Això només és una mostra d’una realitat que es repeteix cada any.
Aquest article fa èmfasi en una sèrie de paràmetres repetitius:

  • El benefici de les empreses que es dediquen a la gestió de residus depèn de les fluctuacions del preu de mercat de les matèries que recuperen.
  • L’ escassa percepció del risc i falta de mesures de seguretat.
  • L’ ombra de la intencionalitat que planeja sobre aquests incendis.

I ofereix una sèrie de mesures correctives molt necessàries : Continua la lectura de Podem evitar els incendis en instal·lacions de gestió de residus ?

Soc científic i no em fico en política

Aquest és el títol d’un interessant article aparegut al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/cientifico-politica_6_548455153.html). Aquest article pot enllaçar-se amb el darrer escrit per Antonio Turiel arran d’una crica rebuda en el seu bloc per la mateixa temàtica (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/08/aspectos-eticos-y-politicos-de-la.html) però en aquest cas aplicada al peak oil.

Han de ser els científics apolítics? En principi, si apliquen el mètode científic, si que ho haurien de ser. Però la ciència és una construcció humana que nogensmenys no és neutre. I no ho es perquè la forma en la qual s’estructura i orienta el coneixement científic esta influïda per diferents biaixos per acció i omissió.

En l’article de “El Diario” ens parlen del darrer manifest dels nobels contra greenpeace que ja varem comentar (veure http://www.publico.es/ciencias/mas-centenar-premios-nobel-arremete.html, http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/07/05/es-or-tot-el-que-llueix-en-larros-daurat/ i http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/07/10/premis-nobel-2ona-part/#more-8784). En aquest cas ho posa com exemple d’intervenció en política de científics.

Antonio Turiel es lamenta en el seu escrit de la crítica que li fa un lector del darrer post on parlava de “Gent que no vol viatjar a Cancún”. I es lamenta, que no plora, del fet que en el seu post feia una valoració ética de viatjar (a Cancún, a Cuba, a Nova York…) que no era tant sols científica i que per tant era la seva opinió. Aquesta valoració pot ser del gust d’alguns i d’altres no. Però en qualsevol cas és una opinió basada en dades com la d’altra gent. El problema és quan a un científic no se li permet donar la seva opinió sinó que tant sols se li demana que publiqui les dades sense més.

Perquè és evident que si jo treballo en el món de la investigació i veig – en funció de les dades que tinc – que la situació de món no va bé i que fent una projecció de les tendències anirà a pitjor, hauré de donar la meva opinió. Hi ho hauré de fer per una qüestió lligada “al bé comú” o si es vol, en el cas de tenir fills, per una mera qüestió de supervivència de l’espècie.

Aquest cas, el de difondre un missatge amb la intenció de “salvar” o com a mínim “minvar el patiment” del major nombre possible d’éssers humans és lloable. I ho és, perquè en el cas d’Antonio Turiel (i de Pedro Prieto, Daniel Cañete, Carlos de Castro, Margarita Mediavilla…etc), significa ser criticat sovint i acusat de derrotista i “doomer”. Significa, per un científic de renom, haver de patir tota una sèrie de crítiques innecessàries i no merescudes.

I aquí tornem al principi de la qüestió sobre si els científics han de ser apolítics. En el cas dels nobles varen criticar a Greenpeace per la seva posició respecte als transgènics. És evident que podem discutir sobre si son bons o dolents en funció de les dades, però el que és evident és que no son la solució per la fam el món. Al menys no la única. Una bona redistribució de recursos solucionaria millor el problema. I perquè no la van esmentar? Doncs perquè els científics son éssers humans, si son humans, i com a tals es troben immersos en una societat on hi ha una sèrie d’hàbits, actituds, valors, normes, creences, que també els afecten i condicionen la seva cosmovisió. A més, els científics executen un treball pel qual reben diners i reconeixement, com qualsevol altre treballador. I qui paga, sovint mana. Així que la neutralitat queda bastant lluny en moltes ocasions. En el cas dels premis nobels que varen signar la carta contra Greenpeace és evident que la seva opinió es basa en qüestions polítiques més que en científiques.

Per tant, i és la meva opinió, els científics haurien/em de tenir clar:

“Los científicos gozan de un reconocimiento social privilegiado que les confiere una importante responsabilidad a la hora de posicionarse públicamente. Como hemos intentado mostrar, es muy difícil cuando no imposible desarrollar una labor científica totalmente libre de sesgos, que más allá de los determinantes inconscientes que todos arrastramos, como la carga cultural, son inherentes a factores diversos relacionados con el marco económico-político. Lo que si sería conveniente al menos es que la clase científica sea plenamente consciente de ellos y evite ante todo poner a la Ciencia, o mejor dicho, a la autoridad científica, al servicio de la ideología.”

Continua la lectura de Soc científic i no em fico en política