Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

El títol sembla un contrasentit. Els anys de crisi econòmica han modificat els hàbits alimentaris de les classes mitjana i baixa de Catalunya , que, per múltiples motius , s’han fixat com a criteri prioritari  que el menjar sigui barat, saciant i  molt fàcil, de preparar.

Espanya és el tercer país europeu -després de Grècia i Itàlia amb nivells més elevats d’obesitat en totes les edats , destacant la infantil. Necessitem més de 40 nutrients diferents i cap aliment per si sol pot proporcionar tots. El pes adequat depèn de molts factors com ara el sexe , l’alçada, l’edat i la genètica. No hi ha aliments ” bons ” o ” dolents”.
Una alimentació saludable consisteix a ingerir una varietat d’aliments que et brindin els nutrients que necessites per mantenir-te sa, sentir-te bé i tenir energia. Aquests nutrients inclouen les proteïnes , els carbohidrats , els greixos , l’aigua, les vitamines i els minerals

Patir obesitat en els primers anys de la vida incrementa de forma important el risc de patir alteracions coronàries, cardíaques , metabòliques , articulars i algunes formes de càncer en arribar a l’edat adulta , a més d’hipertensió, artrosi, gota i trastorns psíquics , afegeix la especialista .

Les dades d’aquesta realitat de Catalunya poden llegir-se en aquest article de “El Periódico”. Continua la lectura de Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

La “Tassa de Retorn Turístic”

Que ningú s’espanti si no troba en cap lloc aquest terme. La tassa de retorn turístic és un terme que me l’acabo d’inventar per tal de fer palès el fet de veure quants “diners” (i soc conscient de que no tot es mesura en diners…) deixa en realitat un turista que ve al nostre país.

Com bé sabreu, i els medis mediàtics és dediquen a propagar-ho als 4 vents, la península ibèrica i Catalunya sobretot son un dels objectius turístics mundials. Eliminada la competència d’altres llocs per qüestions d’estabilitat (recordem els atemptats a Turquia i en general als països del nord d’Àfrica i del golf aràbic), Espanya i Catalunya es presenten a Europa com a llocs amb sol, platges, bon menjar i segurs pel que fa al terrorisme.

El problema és que aquesta entrada massiva de turistes, el que anomenem “guiris”, te els seus problemes. Com qualsevol persona han de menjar, dormir, fer les seves necessitats, beure, llençar les deixalles…etc. I el problema és que això ho fan més de 65 milions de persones que hem de afegir als 46,5 milions que estan a Espanya (7,5 a Catalunya). I això comporta com podem llegir en un article publicat al diari “El DIario” (veure http://www.eldiario.es/economia/Agua-convivencia-infraestructuras-reutilizaras-turistico_0_544546134.html) problemes de convivència, problemes hídrics (cal abastir d’aigua a tothom), problemes en les depuradores (cal netejar més quantitat de residus que va a parar als rius i al mar), problemes de pujada de preus de habitatges de lloguer i d’hotels….

Penso que caldria fer un balanç amb totes les entrades monetàries que suposa l’arribada dels turistes i totes les despeses (incloent les derivades del mediambient que sovint s’externalitzen i no es tenen en compte, incloent el capítol de despesa energètica). Fora bo veure si aquest es positiu o negatiu. Si es positiu, quan ho es. I si es negatiu idem. Això ens donaria una idea de la TRT (Tassa de retorn turístic), i si val la pena o no. Si suposa una despesa major que la que entra és evident que es tracta d’un negoci ruïnós i poc sostenible per qualsevol país.

De moment, però, sembla que arriben més turistes però la seva despesa no s’incrementa en el mateix ritme. És a dir, tenim un turisme “de baratillo” i no de qualitat (tot i que els nostres serveis tampoc estan a l’alçada en moltes situacions). I això ja ens pot indicar per on poden anar les coses…

Però ja se sap, Espanya és un país de industria de poc valor afegit, depenent del totxo i del turisme, que genera majoritàriament treball de poca qualificació i estacional.  I això sembla difícil per no dir impossible a aquestes alçades de canviar….És la maleïda herència que ningú va tenir el valor de canviar quan les coses anaven relativament bé (i llavors ja era difícil el fer-ho). Continua la lectura de La “Tassa de Retorn Turístic”