La mesura de la toxicitat de l’aire

En els incendis de Seseña i en l’actual de Chiloeches, molts experts han posat en dubte les mesures fetes per part del govern. Si a Seseña ja varem esmentar que molta de la contaminació no havia estat enregistrada quan se sap – pels estudis realitzats als USA en casos semblants de crema de pneumàtics – que sempre n’hi ha. A Chiloeches tornem a estar amb un cas de flagrant mentida per part de l’administració. Segons podem llegir en el diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/rio-henares-contaminado-amonio-zona.html), s’han trobat valors d’amoni molt per damunt del màxim permès en el riu Henares al seu pas per Chiloeches. Tot i que la relació causa-efecte sempre es difícil de provar, en aquest cas el pic d’amoni coincideix amb poc desprès de declarar-se l’incendi de la planta il·legal de residus tòxics.

Per tant hi ha coincidència en tots dos casos: es tracta d’activitats il·legals i totes dues han provocat contaminació atmosfèrica que ha sigut deliberadament ignorada i ocultada.

Poder per evitar aquestes situacions, a banda de clausurar totes les activitats il·legals (la qual cosa significaria fer complir la llei), també fora bo de disposar d’un protocol estatal que actuï coordinadament davant de casos de contaminació atmosfèrica (veure http://www.eldiario.es/clm/adecuadamente-toxicidad-incendios-Sesena-Chiloeches_0_553645317.html). El que es tractaria és de evitar les improvisacions i i adoptar mesures efectives i ràpides basades en dades científiques reals. Continua la lectura de La mesura de la toxicitat de l’aire

Taurons que viuen dins d’un volcà actiu

La natura sempre està plena de sorpreses.La muntanya submarina Kavachi està ple d’aigua àcida calenta i l’amenaça d’erupció pesa sobre ell constantment. No obstant això , com han comprovat un grup de científics, també està ple de vida silvestre , incloent un nombre sorprenent de taurons.  Brennan Phillips i els seus col·legues, integrants de la missió, van enviar a una sèrie de robots submergibles amb càmeres submarines per explorar el inhòspit entorn de Kavachi , perquè les condicions que hi ha no fan impossible bussejar.Aquests grans animals estan vivint en un àmbit molt més àcid i calenta del que es creia era possible, quin tipus de canvis fisiològics han d’haver patit Continua la lectura de Taurons que viuen dins d’un volcà actiu

Detecten una senyal de probable civilització extraterrestre

Un equip internacional de científics, basant-se en les dades obtingudes amb el radiotelescopi RATAN-600 (localitzat en Zelenchukskaya (Rusia)), ha anunciat que ha detectat una senyal que podria tenir un origen lligat a intel·ligència extraterrestre. La notícia ha sigut publicada, entre d’altres, al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/detectan-supuesta-senal-civilizacion-extraterrestre.html). De fet el senyal també podria ser degut a soroll de fons provinent de la constel·lació d’Hèrcules que és on es troba l’estrella HD164595 (que és la font de la senyal). El que està clar es que el senyal mereix ser estudiat pel SETI (veure https://es.wikipedia.org/wiki/SETI) des de ja mateix.

Si aquest senyal fos degut a una civilització extraterrestre, els científics creuen que aquesta civilització es trobaria en un estadi de civilització tipus Kardashev II (veure http://www.infobservador.com/2012/07/clasificacion-de-civilizaciones-de/), és adir més avançats que la nostra.

Amb tot, però, i com a critica a la classificació de Kardashev que es basa en el consum energètic d’una civilització, podríem tornar a llegir el conte – ja comentat en altres ocasions dins d’aquest bloc – de Isaac Asimov  “La última pregunta” (veure http://www.fis.puc.cl/~jalfaro/fiz1111/charla/laultimapregunta.pdf). No hi pot haver un consum infinit d’energia i per tant cap creixement pot ser infinit (amb el temps i una canya pot ser que això tant obvi ho acabin entenent els economistes de la terra plana….amb el temps). Continua la lectura de Detecten una senyal de probable civilització extraterrestre

Els gossos entenen què els diem i com ho diem

Un estudi , publicat a Science aquesta setmana , suggereix que el cervell dels gossos funciona de la mateixa manera que els humans per distingir les paraules i l’entonació. L’hemisferi esquerre s’encarrega del significat de les paraules i el dret permet interpretar l’entonació.

L’estudi indica, a més, que en les mascotes són els elogis els que activen el sistema de recompensa del gos, -la regió cerebral que respon a tot tipus d’estímuls plaents com el menjar, el sexe, o les carícies-, només quan paraules i entonació d’elogi concorden.  Amb aquest sentit són com les persones…

He de confessar que estic mot d’acord amb aquest estudi.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20160830/404283226521/perros-lenguaje-humanos.html

Continua la lectura de Els gossos entenen què els diem i com ho diem

Una cortina de fum

Ja hem parlat extensament en aquest bloc sobre “les bondats” dels tractats com el TISA, el CETA, TTIP…..etc.  Bondats que evidentment no son tals, ni social, ni econòmicament, ni mediambientalment. Són els darrers intents dels USA per mantenir la seva hegemonia en el món davant dels nous líders ascendents com Xina, Russia, India… En concret els darrers intents neoliberals per tal de controlar el chiringuito en que han convertit el món: el seu chiringuito on manen, fan i desfan.

Ara, davant de la pressió popular – de la “chusmapurria” segons ells –  el vicecanceller alemany Sigmar Gabriel i el ministre alemany d’economia diuen que donen per mort el TTIP mentre pressionen per tal de firmar el CETA. En realitat el que pretenen, tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/otrasmiradas/6877/precaucion-ante-la-cortina-de-humo-alemana-sobre-el-supuesto-fracaso-del-ttip/) es aconseguir desmotivar i desmobilitzar a la gent per tal que deixi les protestes – hi ha eleccions a França i Alemanya en el 2017 – i puguin continuar amb la seva agenda per tal de signar els tractats previstos. No és una tàctica nova. Sovint funciona i, a més, compten amb tots els mass media (premsa, tv, radio, internet….) que controlen (i que son molts). Durant els propers mesos tractaran de rentar-nos el cervell amb les bondats dels tractats o bé dient que no cal que patim que ells s’encarregaran de vetllar per bons acords, …etc. D’aquesta manera esperen també trencar la resistència interna dins dels seus propis partits, les bases dels quals no veuen amb bons ulls aquests acords (perquè serà?).

Com sempre caldrà resistir i no baixar la guàrdia. Ens hi juguem el nostre futur i, el més important, el dels nostres fills i nets. Continua la lectura de Una cortina de fum

Fracking : 8 gravíssims efectes secundaris

El fracking és un negoci ruïnós des del punt de vista energètic, econòmic i ambiental. A més de la confirmació de diversos científics de tot el món, que el procés de fractura hidràulica anomenada fracking provoca terratrèmols, hi ha una llista d’efectes secundaris de tot tipus, que augmenta dia a dia de manera preocupant que enumera molt be l’article següent.

I encara hi ha gent que el defensa…

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/126180/Fracking-8-gravisimos-efectos-secundarios

Es innegable que el proceso genera puestos de trabajo, gas natural, petróleo e ingentes ganancias, por lo cual es defendido por las empresas y apoyados por muchos gobiernos, pero los peligros ambientales, de salud y de seguridad siguen aumentando. Este es un resumen de los diversos “efectos colaterales” que podría tener la perforación de un agujero en la superficie de la tierra, en el que se inyectan productos químicos tóxicos a una alta presión y luego se bombea el agua residual a gran profundidad. Continua la lectura de Fracking : 8 gravíssims efectes secundaris

El planeta perd 33 mil hectàrees de sòl al dia

Cada dia, si, cada dia es perden 33 mil hectàrees de sòl (33000 camps de futbol per dia, una barbaritat). A més, les condicions del sòl es deterioren ràpidament tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Kaos en la red” (http://kaosenlared.net/el-planeta-pierde-33-mil-hectareas-de-tierra-fertil-por-dia-y-las-condiciones-del-suelo-se-deterioran-aceleradamente/)

Ja hem comentat en moltes ocasions que el sòl és l’aparell digestiu de les plantes. Sense un sòl en condicions les plantes no poden créixer, no es poden desenvolupar. Perdem sòls fèrtils bàsicament per la construcció de vivendes, carreteres i polígons industrials, del increment de la superfície destinada a cultius intensius, .. etc. Un cop el ciment i el formigó s’instal·len per damunt del sòl l’aigua deixa d’infiltrar-se i els microorganismes del sòl (bacteris i fongs principalment) moren. Tot l’ecosistema del sòl queda destruït.

El sòl és un recurs no renovable ja que per formar-se requereix sovint milers o milions d’anys, és adir un temps major que el d’una vida humana. Un cop ha sigut malmès la seva regeneració pot requerir el temps d’una o més generacions humanes. En el cas de desaparèixer pot succeir que en aquella zona ja no es torni a formar ca altre sòl.

Per tant és un bé preuat que cal cuidar i molt. De la seva salut depèn la nostra possibilitat d’alimentar-nos. Continua la lectura de El planeta perd 33 mil hectàrees de sòl al dia

Podem evitar els incendis en instal·lacions de gestió de residus ?

L’incendi de pneumàtics de Seseña es va originar quatre dies després d’un acord per desmantellar-lo. Les autoritats estan investigant a dos empresaris valencians i un manxec que podrien haver contractat uns sicaris per originar l’incendi a canvi de 5.000 euros segons explica Infolibre http://www.infolibre.es/noticias/politica/2016/06/13/el_incendio_neumaticos_sesena_origino_cuatro_dias_despues_acuerdo_para_desmantelarlo_51195_1012.html

Per altra banda un altre incendi suspitós crema a Guadalajara.
Ecologistes en Acció denuncia la manca de dades sobre la toxicitat de l’incendi a la nau de Chiloeches. En una nau s’emmagatzemaven 20.000 tones de residus tòxics i perillosos -dissolvents, pintures o líquids de revelat-, que, al cremar, són una font descomunal de substàncies pernicioses per a la salut. Es troben a faltar dades sobre els contaminants més perillosos que s’estan emetent a l’atmosfera durant les més de 30 hores que dura l’incendi…

Veure http://www.elmundo.es/sociedad/2016/08/27/57c1695546163fd81b8b45bd.html

Això només és una mostra d’una realitat que es repeteix cada any.
Aquest article fa èmfasi en una sèrie de paràmetres repetitius:

  • El benefici de les empreses que es dediquen a la gestió de residus depèn de les fluctuacions del preu de mercat de les matèries que recuperen.
  • L’ escassa percepció del risc i falta de mesures de seguretat.
  • L’ ombra de la intencionalitat que planeja sobre aquests incendis.

I ofereix una sèrie de mesures correctives molt necessàries : Continua la lectura de Podem evitar els incendis en instal·lacions de gestió de residus ?

Soc científic i no em fico en política

Aquest és el títol d’un interessant article aparegut al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/cientifico-politica_6_548455153.html). Aquest article pot enllaçar-se amb el darrer escrit per Antonio Turiel arran d’una crica rebuda en el seu bloc per la mateixa temàtica (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/08/aspectos-eticos-y-politicos-de-la.html) però en aquest cas aplicada al peak oil.

Han de ser els científics apolítics? En principi, si apliquen el mètode científic, si que ho haurien de ser. Però la ciència és una construcció humana que nogensmenys no és neutre. I no ho es perquè la forma en la qual s’estructura i orienta el coneixement científic esta influïda per diferents biaixos per acció i omissió.

En l’article de “El Diario” ens parlen del darrer manifest dels nobels contra greenpeace que ja varem comentar (veure http://www.publico.es/ciencias/mas-centenar-premios-nobel-arremete.html, http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/07/05/es-or-tot-el-que-llueix-en-larros-daurat/ i http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/07/10/premis-nobel-2ona-part/#more-8784). En aquest cas ho posa com exemple d’intervenció en política de científics.

Antonio Turiel es lamenta en el seu escrit de la crítica que li fa un lector del darrer post on parlava de “Gent que no vol viatjar a Cancún”. I es lamenta, que no plora, del fet que en el seu post feia una valoració ética de viatjar (a Cancún, a Cuba, a Nova York…) que no era tant sols científica i que per tant era la seva opinió. Aquesta valoració pot ser del gust d’alguns i d’altres no. Però en qualsevol cas és una opinió basada en dades com la d’altra gent. El problema és quan a un científic no se li permet donar la seva opinió sinó que tant sols se li demana que publiqui les dades sense més.

Perquè és evident que si jo treballo en el món de la investigació i veig – en funció de les dades que tinc – que la situació de món no va bé i que fent una projecció de les tendències anirà a pitjor, hauré de donar la meva opinió. Hi ho hauré de fer per una qüestió lligada “al bé comú” o si es vol, en el cas de tenir fills, per una mera qüestió de supervivència de l’espècie.

Aquest cas, el de difondre un missatge amb la intenció de “salvar” o com a mínim “minvar el patiment” del major nombre possible d’éssers humans és lloable. I ho és, perquè en el cas d’Antonio Turiel (i de Pedro Prieto, Daniel Cañete, Carlos de Castro, Margarita Mediavilla…etc), significa ser criticat sovint i acusat de derrotista i “doomer”. Significa, per un científic de renom, haver de patir tota una sèrie de crítiques innecessàries i no merescudes.

I aquí tornem al principi de la qüestió sobre si els científics han de ser apolítics. En el cas dels nobles varen criticar a Greenpeace per la seva posició respecte als transgènics. És evident que podem discutir sobre si son bons o dolents en funció de les dades, però el que és evident és que no son la solució per la fam el món. Al menys no la única. Una bona redistribució de recursos solucionaria millor el problema. I perquè no la van esmentar? Doncs perquè els científics son éssers humans, si son humans, i com a tals es troben immersos en una societat on hi ha una sèrie d’hàbits, actituds, valors, normes, creences, que també els afecten i condicionen la seva cosmovisió. A més, els científics executen un treball pel qual reben diners i reconeixement, com qualsevol altre treballador. I qui paga, sovint mana. Així que la neutralitat queda bastant lluny en moltes ocasions. En el cas dels premis nobels que varen signar la carta contra Greenpeace és evident que la seva opinió es basa en qüestions polítiques més que en científiques.

Per tant, i és la meva opinió, els científics haurien/em de tenir clar:

“Los científicos gozan de un reconocimiento social privilegiado que les confiere una importante responsabilidad a la hora de posicionarse públicamente. Como hemos intentado mostrar, es muy difícil cuando no imposible desarrollar una labor científica totalmente libre de sesgos, que más allá de los determinantes inconscientes que todos arrastramos, como la carga cultural, son inherentes a factores diversos relacionados con el marco económico-político. Lo que si sería conveniente al menos es que la clase científica sea plenamente consciente de ellos y evite ante todo poner a la Ciencia, o mejor dicho, a la autoridad científica, al servicio de la ideología.”

Continua la lectura de Soc científic i no em fico en política

“Octobot”, un robot tou que es mou sense bateries ni cables

Inspirats en els pops, Octobot és la nova creació d’un equip d’investigadors liderat per la Universitat de Harvard. Es tracta del primer robot compost íntegrament per materials tous capaç de moure sense necessitat de bateries ni cables, i creat mitjançant la combinació d’una nova tècnica d’impressió 3D i litografia tova. Els resultats del treball es publiquen aquesta setmana a la revista Nature. Mitjançant l’ús combinat d’un combustible, peròxid d’hidrogen, i un circuit lògic de microfluids permet fer un robot tou autònom sense necessitat de recórrer a les fonts d’energia ni als sistemes electrònics típics. L’actual versió de Octobot té una autonomia de 10 minuts.

http://www.publico.es/ciencias/cientificos-eeuu-crean-octobot-robot.html Continua la lectura de “Octobot”, un robot tou que es mou sense bateries ni cables