El Niño i Etiòpia

El Niño és un fenomen climàtic d’abast mundial – lligat a la dinàmica atmosfèrica i oceànica – però que té conseqüències locals. Forma part conjuntament amb la Niña del que s’anomena ENSO (El NIño-Southern Oscillation; veure https://es.wikipedia.org/wiki/El_Niño_(fenómeno) ). Degut al progressiu escalfament de l’atmosfera i els oceans lligat a l’increment de l’efecte hivernacle, cada vegada la seva intensitat i freqüència semblen anar a més.

No és la primera vegada que parlem de Etiòpia, però en l’article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/Nino-impacto-Etiopia-fenomeno-efectos_0_541045954.html), podem llegir com de greus son els efectes de l’actual Niño en aquesta part del planeta terra. I el pitjor és que sembla que la Niña acabarà de destrossar el poc que quedi, deixant tant sols fam i morts.

Com sempre els que més reben son els que menys han fet. En aquest cas els països més pobres estan patint les conseqüències del consum desaforat dels països més rics. Consum que està acabant amb molts dels recursos de la Terra i que està degradant l’ecosistema terrestre fins a límits més que preocupants. I com sempre també a l’hora de recaptar diners per poder fer front a les destrosses, els països culpables s’escaquegen tot el que poden. Això si, de reunions per parlar del problema que no en faltin……. Continua la lectura de El Niño i Etiòpia

Sushi contra el masclisme japonès

Malgrat la seva reduïda grandària i de ser un país relativament pobre en recursos naturals , Japó és la tercera potència econòmica mundial. La societat nipona intenta compatibilitzar la influència d’Occident amb la conservació de les seves tradicions . Però potser , desprès de llegir aquest article, com a molts altres països, inclòs aquí, encara li queda bastant per aprendre. Infundades creences populars han fet que les dones estiguin “de facto” vetades com cuineres de sushi. Les joves que gestionen un petit restaurant de Tòquio es rebel·len contra la tradició Continua la lectura de Sushi contra el masclisme japonès

Fosfoguixos i reducció de CO2 ?

Podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/enclave_rural/medio_ambiente/expertos-propone-fosfoyesos-reducir-CO2_0_540696251.html), com un grup d’experts sembla haver trobat una solució per als fosfoguixos de Huelva (per a més informació sobre els fosfoguixos onubenses mirar http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article7649).

Segons aquests experts no cal soterrar els fosfoguixos que ocupen unes 1200 hectàrees. Tant sols cal fer-los reaccionar amb sosa. Desprès de la reacció es forma cal apagada i una solució de sulfit sòdic. Aquest darrer al reaccionar amb el CO2 dona lloc a la calcita. Els mateixos investigadors han patentat el procés.

La meva pregunta, després de llegir l’article és: i amb els elements radioactius presents als fosfoguixos que es fa? Se’n van i desapareixen amb el procés? Seguiran dins de la cal apagada i la calcita? On verra….. Continua la lectura de Fosfoguixos i reducció de CO2 ?

Arriba a Espanya el primer carregament de gas de fracking nord-americà

El gas s’emmagatzemarà a la planta de Reganosa  (A Coruña) , que compta amb l’oposició veïnal des de l’inici de la seva tramitació ( a menys de 100 metres dels habitatges ) . El Tribunal Suprem espanyol la va declarar il·legal en dues sentències i , el Govern en funcions acaba de renovar els permisos a força de eximir- de l’avaluació d’impacte ambiental. 
Gràcies a l’empenta brindat per diversos governs, entre ells l’espanyol, en forma d’atractius marcs normatius i fiscals , l’amenaça del fracking a Europa segueix vigent. Continua la lectura de Arriba a Espanya el primer carregament de gas de fracking nord-americà

El còndor vola baix a Equador

Més de 22.000 espècies estan en perill d’ extinció a tot el món. L’au més gran del món, el còndor , està en perill d’extinció. A més de ser l’au voladora més gran, és també una de les aus que vola a majors altures, utilitzant els corrents tèrmics ascendents verticals d’aire càlid poden grimpar amb relativa facilitat els 7000 metres. Les poblacions de còndor andí han patit en les últimes dècades un alarmant descens a tot el llarg de la serralada dels Andes.

Moltes cançons recorden l’au majestuosa,  com “El còndor passa” , zarzuela  peruana, o la cançó dels anys 70 que van versionar Simon i Garfunkel…. Potser amb uns anys seran cançons que recorden a una espècie que ja no existeix. Continua la lectura de El còndor vola baix a Equador

Del Sahara al Canadà, la indústria minera i petroliera priva a les poblacions d’un bé vital: l’aigua

Ja hem comentat en altres ocasions les “bondats” de la indústria minera i petroliera respecte al medi ambient. Des de la seva contribució al canvi climàtic, a la contaminació del medi ambient per alliberament de substàncies nocives, a la destrucció del sòl……etc. Ara en un article publicat al diari “Rebelión” (veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=214781), l’autor ens parla de la seva acció sobre l’aigua. Acció que va des de les grans necessitats d’aigua que activitats com el fracking o el processat de les “tar sands” requereixen, fins a la contaminació dels aqüífers i aigües superficials per les substàncies utilitzades en les activitats esmentades.

L’aigua, un bé vital per als organismes i per l’ecosistema, és un bé en perill. I sense aigua no podem viure. Tant sols aquesta raó explicaria el perquè s’haurien d’aturar molts del projectes en curs.

L’article es basa en un informe (veure https://multinationales.org/IMG/pdf/rap_obs.pdf) publicat per un observatori francès sobre les activitats de multinacionals franceses en diferents parts del món. Però tot i això serveix per il·lustrar l’activitat de la majoria de multinacionals mineres i petrolieres. I el problema de fons es sempre el mateix: el créixer-créixer en que es basa la nostra actual civilització (la dels països desenvolupats) i que fa que contínuament necessitem més i més recursos…… i a qualsevol preu. I el preu és la nostra pròpia existència.

P.S. Ja que surt el fracking com una de les activitats extractives i contaminants implicades, aprofito per posar dos enllaços força interessants que poden aportar més llum a la discussió: http://crashoil.blogspot.com.es/2015/01/entrevista-roberto-ochandio.html i http://crashoil.blogspot.com.es/2013/11/el-fracking-se-fractura.html. Els hem comentat en altres posts, però sempre va be tenir-los com a referent en el cap i no deixar que la propaganda institucional ens prengui el pèl….. Continua la lectura de Del Sahara al Canadà, la indústria minera i petroliera priva a les poblacions d’un bé vital: l’aigua

La pesca mundial esta portant als mars al límit de la seva capacitat

La sobrepesca, el passar de la capacitat de regeneració d’una determinada espècie, esta portant a l’esgotament progressiu de la majoria d’espècies marines. Les que no estan en perill per sobrepesca ho estan per la contaminació antròpica. El resultat és un futur no gaire bo de no canviar i molt les coses.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=214783), podem veure com cada any la quantitat de pesca va augmentant i els recursos minvant. També podem llegir, com no, quins son els països que més pesquen i els més perjudicats. Bé, a què tots sabem quins? Doncs si, evidentment els països del nord – amb Espanya en posicions capdavanteres – són els que més pesquen i més consumeixen i els països del sud – sovint amb més recursos pesquers – els que menys pesquen i menys consumeixen. Així és el BAU. Com sempre, poder és hora de canviar. Poder és hora de garantir a tothom un accés just als recursos i una redistribució el més equitativa possible dels mateixos. Poder és hora de entendre que no hi ha cap recurs renovable que ho sigui si la velocitat d’extracció i consum del mateix supera la seva regeneració. Poder és hora d’entendre que el créixer-créixer està acabant amb la majoria d’ecosistemes del nostre planeta i que els recursos són finits (…i per tant no és pot créixer i créixer…) Continua la lectura de La pesca mundial esta portant als mars al límit de la seva capacitat

Redescobrint la definició de liquen

Quan dues espècies d’un ecosistema tenen activitats o necessitats en comú és freqüent que interactuïn entre si. Potser es beneficiïn o que malmetin o , en altres casos , que la relació sigui neutra.

La simbiosi és una associació en què dos organismes d’espècies diferents s’associen per beneficiar-se mútuament en el seu desenvolupament vital. Fins ara sempre havíem dit que un exemple de simbiosi eren els líquens (exemple típic). Explicàvem que els líquens són organismes que sorgeixen de la simbiosi entre un fong anomenat micobiont i un alga o cianobacteri anomenada ficobiont . Això ara ha canviat amb els nous descobriments.

Un estudi , dirigit per l’investigador postdoctoral de la Universitat de Montana Toby Spribille , i publicat a ‘Science ‘ recorre als últims avenços en la seqüenciació genòmica , per demostrar que molts líquens contenen no només l’alga esperat ( el soci de la fotosíntesi ) i els fongs, sinó també un segon fong prèviament desconegut que mai s’havia detectat abans . Continua la lectura de Redescobrint la definició de liquen

Doñana: ara “el gas”

Ja hem comentat en altres posts quina és la situació de Doñana. Actualment la comissió Europea ha fet diversos requeriments al govern espanyol, el de la “marca españa”, per tal que aporti tot una sèrie de documentació. I és que Europa ja no es fia del govern espanyol. I no és fia perquè des de fa anys Doñana ve rebent una pressió en augment sobre els seus recursos hídrics. Pressió derivada dels pous il·legals que son necessaris per abastir les grans extensions de camps destinats a les maduixes. També rep la pressió dels constructors que voldrien poder realitzar macroprojectes turístics en aquest paratge privilegiat. I per si fos poc tot això, ara, com podem llegir en un article apregut al diari “Público” (veure http://elasombrario.com/donana-amenazada-agua-gas/), volen realitzar en aquest paratge un projecte d’extracció i emmagatzemament de gas.

És tant sols un exemple més de l’interès que el govern espanyol – en funcions – té pel medi ambient. Fidels continuadors de les polítiques ambientals definides per les FAES i Aznar. I així ens va.

Continua la lectura de Doñana: ara “el gas”

Perill nuclear a l’Estret

Un reactor nuclear és un dispositiu on es produeix una reacció nuclear en cadena controlada. Es pot utilitzar per a l’obtenció d’energia en les denominades centrals nuclears,  per a ser usats en armament nuclear , la propulsió nuclear de vaixells o de satèl·lits artificials o la investigació. Els submarins nuclears es caracteritzen per estar propulsats per un reactor nuclear. Portar un reactor nuclear els dota d’una enorme autonomia d’operació, però suposa un risc constant , elevat i  inacceptable per a la població i el medi ambient marí.

El submarí nuclear britànic HMS Ambush va topar ahir contra un vaixell mercant a la badia d’Algesires. Aquest accident ha tornat a posar de manifest el perill que suposa el trànsit continuat de vaixells de propulsió nuclear a la zona de l’Estret de Gibraltar. La flota de submarins nuclears britànica té la seva base a Gibraltar… Continua la lectura de Perill nuclear a l’Estret