El 2050 la resistència als antibiòtics serà la principal causa de mort

L’origen del mot antibiòtic prové del grec : anti significa contra , i bios, vida.Es pot dir que la història dels antibiòtics com a tal comença en 1928, quan un científic britànic anomenat Alexander Fleming , va descobrir la penicil·lina.El descobriment de la penicil·lina va marcar un abans i un després en el tractament de les malalties infeccioses.
Actualment, la penicil·lina és l’antibiòtic més conegut, i ha estat emprat per tractar múltiples malalties infeccioses, com la sífilis, la gonorrea , el tètanus o l’escarlatina.

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten ( es transformen ) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic. L’ús d’antibiòtics pot portar a la resistència. Cada vegada que pren antibiòtics , els bacteris sensibles moren. Però gèrmens resistents poden créixer i multiplicar-se. Es poden propagar a altres persones.

La causa principal de la resistència als antibiòtics és un ús inadequat dels mateixos. Com apunta el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties ( ECDC , en les seves sigles en anglès ) l’ús inadequat es produeix fonamentalment de tres formes :

– Prescripció innecessària d’antibiòtics per infeccions virals, contra les quals no tenen cap efecte ;
-Prescripció massa freqüent de ” antibiòtics d’ampli espectre ” en lloc d’antibiòtics específics seleccionats mitjançant un diagnòstic més precís ;
-Ús inadequat per part del pacient , en no respectar la dosi o la durada del tractament , permetent que alguns bacteris sobrevisquin i es tornin resistents

Però no són només aquestes les causes de la resistència bacteriana.
La indústria alimentària és una de les grans responsables d’aquesta situació, com diu l’article:
” Hi ha antibiòtics en tot el que mengem ” , indica Pasteran . Segons una estimació del Consell Internacional d’Informació Alimentària, un 80 % dels antibiòtics que s’utilitzen en països desenvolupats, s’administren als animals de granja per estimular el creixement o com una precaució davant de possibles infeccions. Xina, Estats Units i Brasil són els països amb major ús d’antimicrobians en animals. A Argentina es van consumir 6.000 tones d’antibiòtics en 18 mesos , principalment per a engreix de pollastres i aus de corral. Una cosa semblant passa en la cria de peixos de granja en la qual l’ús d’antibiòtics no està regulada. ” Cal exigir a empreses de productes alimentaris aliments sense antibiòtics ” , indica Corso.

Un institut científic vigila la resistència antimicrobiana a Argentina des de 1986 . ” La resistència als antimicrobians és un problema realment greu a Llatinoamèrica i al món. En països amb alt consum d’antibiòtics , els bacteris són més resistents ” , assenyala la investigadora Alejandra Corso , cap del servei d’antimicrobians , de l’Administració Nacional de Laboratoris i Instituts de Salut Dr. Carlos Malbrán ( ANLIS / Malbrán ) d’Argentina. Continua la lectura de El 2050 la resistència als antibiòtics serà la principal causa de mort

Un llac assassí a Huelva

En un article aparegut al diari “El DIario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/enclave_rural/medio_ambiente/insolito-asesino-Huelva-cabeza-expertos_0_541046009.html), ens expliquen el cas d’un llac localitzat a la Puebla de Guzman, prop de Huelva. El poble té uns 3000 habitants i el llac es troba a una distància de més de 1 km (en la zona de “Las Herrerias”, una antiga explotació minera de Ferro).

El curiós d’aquest llac és que en fondària presenta una gran acumulació de CO2. Aquesta acumulació és tant gran que hi ha perill, no extrem, de que es produeixi una erupció límnica (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Erupción_límnica). Aquest és un tipus de desastre natural en el qual – de manera sobtada – el gas acumulat (en aquest cas CO2) surt a la superfície. Donat que el CO2 és un gas més dens que l’O2, desplaça a aquest darrer i per tant hi ha menys oxigen disponible en la zona afectada amb el conseqüent risc d’asfixia per a les espècies que en ella visquin.

Fins ara aquest tipus de llacs i d’erupcions han estat localitzades a l’Àfrica i lligades – directa o indirectament – a l’activitat volcànica. Aquest és el primer cas reportat de llac d’aquestes característiques, si bé no lligat a activitat volcànica sinó minera, fora d’Àfrica.

Els geòlegs i enginyers del IGME (Institut Geològic i MIner d’Espanya) volen aplicar un sistema de tubs i aspiració semblant al utilitzat al llac Nyos de Camerún (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Nyos), on van morir més de 1000 persones a l’any 1986 per una erupció límnica (veure Fig 1)

Fig 1. Aspecte de la sortida de gas CO2 alliberat mitjançant una canonada situada verticalment. “Un tubo se posiciona verticalmente en el lago con su boca sobre la superficie de las aguas. El agua saturada de CO2 entra por el fondo del tubo y sube por él. La presión más baja en la superficie permite que el gas salga de la solución, formando sólo burbujas. El agua desgasificada actúa como una bomba, aspirando más agua del fondo del tubo, por lo que el flujo continúa sustentándose solo. Este es el mismo proceso que lleva a una erupción natural, pero en este caso es controlada por el diámetro del tubo.” (text i fotografia extrets de http://grandescatastrofesnaturales.blogspot.com.es/2012_03_01_archive.html)

Tant sols resta comentar que la perillositat d’aquest llac de la província de Huelva en cap cas pot considerar-se extrem, per la qual cosa se l’esta estudiant, monitoritzant i estudiant quines solucions son les més factibles. Continua la lectura de Un llac assassí a Huelva

Aliments quilomètrics: cost social i ecològic

Interessant article sobre el sistema agroalimentari mundial publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Alimentos-kilometricos_0_539996616.html). Ja ho hem comentat altres cops: l’actual sistema agroalimentari basat en grans extensions de monocultius, una gran utilització dels combustibles fòssils (per treballar el sòl, per fertilitzants, per plaguicides, per el transport…), unes poques grans multinacionals que controlen els preus i la distribució, una tassa de retorn energètic molt baixa….no genera més que problemes. Problemes tant socials (acaparament de terres, explotació de ma d’obra, expulsió del mercat de les petites explotacions que son les més nombroses, especulació econòmica…) com ambientals (pèrdua de sòls, pèrdua de biodiversitat, contaminació d’aqüífers, increment de malalties per pesticides i fertilitzants, increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per tant del canvi climàtic…).

L’anomenada “Revolució verda”, aquella que ens havia de salvar de la fam i portar millores a tot el món, ha estat i és “La gran estafa”. El negoci d’uns pocs amb el benestar de molts (la major part de la població mundial).

Cal canviar de model agroalimentari. Cal anar cap la agroecologia real. Cal millorar les condicions dels productors, dels consumidors i del medi ambient. Cal en definitiva deixar l’actual BAU abans de que ens porti al col·lapse. Continua la lectura de Aliments quilomètrics: cost social i ecològic