L’energia és a la base de tota activitat. L’autor de l’article d’avui – un enginyer industrial – aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/energia-uso-abuso_6_541455851.html), és qüestiona si el consum actual de energies fòssils és raonable per a la supervivència de la societat moderna. L’autor proposa com a millor sistema el basat en les energies renovables, el qual seria capaç segons ell de mantenir la quarta revolució industrial que actualment ja esta en marxa. Segons l’autor: “Un aspecto fundamental en esta revolución industrial es que, al margen de un uso mucho más racional y contenido de la energía, es ineludible ir a un sistema con el 100% de energías renovables, lo cual es factible tanto técnica como económicamente4,5. El objetivo es pasar de consumir unas reservas finitas, limitadas (los combustibles fósiles: petróleo, gas, carbón, que se agotan y contaminan), a utilizar un flujo neto (viento, radiación solar…) ilimitado e inagotable a escala humana. Simplemente hace falta el convencimiento, a nivel social y político, de que esta transición es realmente posible.”
Des del meu punt de vista estic d’acord en que cal caminar cap un model basat en les renovables. Però i aquí discrepo, cal tenir en compte que el sol, el vent, l’aigua, la biomassa, son renovables però els aparells necessaris per captar la seva energia no ho son. S’han de fabricar, mantenir, instal·lar, canviar…. amb el problema de consum de recursos – ja bastant exhaurits – que això comporta si es vol fer a escala planetària. A més, hi ha estudis que demostren que la capacitat de l’energia solar i la eòlica, per citar les més importants dins de les renovables, no es tan gran com molts pensen. Per tant pensar que podrem mantenir l’actual BAU amb renovables “como que no”. Caldrà decréixer i ser més eficient. Caldrà també localitzar més les activitats i diversificar les fonts energètiques, adaptant-se cada zona a les que més energia li poden subministrar. Caldrà canviar aquest model econòmic i social – el basat en el BAU – que ens porta a consumir i consumir en la recerca de un creixement infinit i impossible. Per tant confiar tant sols en les energies “renovables” com a solució als problemes que tenim plantejats, sense res més, és com esperar una mena de “miracle” (veure http://www.postcarbon.org/publications/searching-for-a-miracle/)