La pesca mundial esta portant als mars al límit de la seva capacitat

La sobrepesca, el passar de la capacitat de regeneració d’una determinada espècie, esta portant a l’esgotament progressiu de la majoria d’espècies marines. Les que no estan en perill per sobrepesca ho estan per la contaminació antròpica. El resultat és un futur no gaire bo de no canviar i molt les coses.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=214783), podem veure com cada any la quantitat de pesca va augmentant i els recursos minvant. També podem llegir, com no, quins son els països que més pesquen i els més perjudicats. Bé, a què tots sabem quins? Doncs si, evidentment els països del nord – amb Espanya en posicions capdavanteres – són els que més pesquen i més consumeixen i els països del sud – sovint amb més recursos pesquers – els que menys pesquen i menys consumeixen. Així és el BAU. Com sempre, poder és hora de canviar. Poder és hora de garantir a tothom un accés just als recursos i una redistribució el més equitativa possible dels mateixos. Poder és hora de entendre que no hi ha cap recurs renovable que ho sigui si la velocitat d’extracció i consum del mateix supera la seva regeneració. Poder és hora d’entendre que el créixer-créixer està acabant amb la majoria d’ecosistemes del nostre planeta i que els recursos són finits (…i per tant no és pot créixer i créixer…) Continua la lectura de La pesca mundial esta portant als mars al límit de la seva capacitat

Redescobrint la definició de liquen

Quan dues espècies d’un ecosistema tenen activitats o necessitats en comú és freqüent que interactuïn entre si. Potser es beneficiïn o que malmetin o , en altres casos , que la relació sigui neutra.

La simbiosi és una associació en què dos organismes d’espècies diferents s’associen per beneficiar-se mútuament en el seu desenvolupament vital. Fins ara sempre havíem dit que un exemple de simbiosi eren els líquens (exemple típic). Explicàvem que els líquens són organismes que sorgeixen de la simbiosi entre un fong anomenat micobiont i un alga o cianobacteri anomenada ficobiont . Això ara ha canviat amb els nous descobriments.

Un estudi , dirigit per l’investigador postdoctoral de la Universitat de Montana Toby Spribille , i publicat a ‘Science ‘ recorre als últims avenços en la seqüenciació genòmica , per demostrar que molts líquens contenen no només l’alga esperat ( el soci de la fotosíntesi ) i els fongs, sinó també un segon fong prèviament desconegut que mai s’havia detectat abans . Continua la lectura de Redescobrint la definició de liquen

Doñana: ara “el gas”

Ja hem comentat en altres posts quina és la situació de Doñana. Actualment la comissió Europea ha fet diversos requeriments al govern espanyol, el de la “marca españa”, per tal que aporti tot una sèrie de documentació. I és que Europa ja no es fia del govern espanyol. I no és fia perquè des de fa anys Doñana ve rebent una pressió en augment sobre els seus recursos hídrics. Pressió derivada dels pous il·legals que son necessaris per abastir les grans extensions de camps destinats a les maduixes. També rep la pressió dels constructors que voldrien poder realitzar macroprojectes turístics en aquest paratge privilegiat. I per si fos poc tot això, ara, com podem llegir en un article apregut al diari “Público” (veure http://elasombrario.com/donana-amenazada-agua-gas/), volen realitzar en aquest paratge un projecte d’extracció i emmagatzemament de gas.

És tant sols un exemple més de l’interès que el govern espanyol – en funcions – té pel medi ambient. Fidels continuadors de les polítiques ambientals definides per les FAES i Aznar. I així ens va.

Continua la lectura de Doñana: ara “el gas”