Bacteris intestinals han evolucionat durant milions d’anys junt als homínids

Sembla ser que el tub intestinal va anar evolucionant al llarg dels temps des d’un simple tub amb orifici d’entrada i sortida, fins a un tub amb orifici d’entrada i sortida però amb parts diferenciades i especialitzades. A la vegada aquest tub va ser colonitzat per bacteris que tenien així un lloc d’aixopluc i a la vegada ajudaven en la digestió i en la salut del seu hoste. Per tant, aquesta simbiosi entre bacteris i organismes pluricel·lulars sembla venir d’antic.

Ara, però, podem llegir en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Bacterias-intestinales-han-evolucionado-millones-de-anos-junto-a-los-hominidos) que bacteris presents en l’actualitat en humans i simis han evolucionat de manera conjunta amb els homínids durant milions d’anys.

Això, i el fet que aquests bacteris intervinguin en processos immunitaris, en la digestió, en l’estat d’ànim i en definitiva en la nostra salut, fa que calgui tenir cura d’ells. La frase (ja esmentada altres cops) de som el que mengem, també implica que el que mengem ha de tenir cura dels nostres amics intestinals. Una mala dieta provoca – ja ho hem comentat en altres posts – que la flora bacteriana pateixi i com a conseqüència la nostra salut també. Cal tenir cura, doncs, d’aquest autèntic ecosistema digestiu per tal que ell també ens ajudi a mantenir el nostre cos en un estat òptim. Continua la lectura de Bacteris intestinals han evolucionat durant milions d’anys junt als homínids

“BRR-HM” Humans i ocells salvatges cooperen per trobar mel

L’article escrit a la revista Science  és  una història que sembla treta d’un conte. Però és un fet que es transmet de generació en generació. Es tracta d’un cas poc comú de mutualisme entre humans i animals salvatge. Si, salvatges, no es tracta de cap animal domesticat, sinó d’espècies d’ocells salvatges totalment.

La tribu africana Yao emet un so que els ocells indicadors, espècie “Indicator indicator”,  saben reconèixer i interpretar. Al crit de ” BRR – hm ” els membres de la tribu Yao, són guiats per les aus  fins al rusc de les abelles que obren evitant picades . Els humans es queden amb la mel , mentre que els indicadors grans aprofiten la cera. No hi ha cap competició entre els humans i els ocells, sinó col·laboració

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20160721/403375308656/mutualismo-humanos-pajaros.html

“Brr-hm”. Este es el grito que aprenden generación tras generación los miembros de la tribu Yao, en la Reserva Nacional de Niassa (Mozambique), donde los pájaros salvajes son capaces de reconocer e interpretar esta onomatopeya como una llamada a la cooperación para encontrar miel y cera.

Las aves, de la especie indicador grande (Indicator indicator), guían a estos africanos hasta los árboles donde se esconden las abejas llevándolos hasta el alimento, según describe un artículo publicado esta semana en Science.

En tres de cada cuatro ocasiones la colaboración entre especies guió a los humanos hasta al menos una colmena de abejas, tal y como indican los resultados.

El trabajo conjunto entre especies es beneficioso para ambas. A pesar de la buena orientación de los pájaros, estos son incapaces de romper el panal para acceder al alimento.

Por eso las aves se aprovechan del “brr-hm” para guiar a los humanos hasta la colmena que abren evitando picaduras. Los humanos se quedan con la miel, mientras que los indicadores grandes aprovechan la cera.

Un ejemplar de macho de la especie 'Indicator indicator', en Mozambique

Un ejemplar de macho de la especie ‘Indicator indicator’, en Mozambique (Claire N. Spottiswoode) Continua la lectura de “BRR-HM” Humans i ocells salvatges cooperen per trobar mel