Reduir l’impacte de les meduses a la Mediterrània

Arriba una onada de calor els pròxims dies. Segons Josep Maria Gili , investigador de l’ ICM , a Catalunya cada any entre el 40 i el 80 % de les incidències a les platges es deuen a picades de medusa , el que en termes absoluts suposa de 10.000 a 30.000 casos. Segur que aquests dies de calor es produiran.

Les meduses són presa de depredadors marins com peixos o tortugues i al mateix temps competeixen amb peixos més petits pel plàncton. La pesca ha minvat les poblacions de peixos de totes classes, de manera que  les meduses han proliferat perquè tenen menys depredadors i competidors .
No es coneix cap antídot contra el verí de les meduses i tampoc està clar quins tractaments funcionen.

Un dels objectius del projecte RECLAIMED és desenvolupar models que prediguin en què platges van a aparèixer aquests animals. Així, els esforços de prevenció podran concentrar-se en els llocs de més risc.
Unes paraules importants, Gili recorda que les platges no són piscines. ” A les platges viuen animals i hem d’aprendre a conviure amb ells . Les meduses de mar obert vénen a les platges a morir , no a atacar a ningú. Si poguessin, fugirien dels banyistes ” Continua la lectura de Reduir l’impacte de les meduses a la Mediterrània

L’estafa més gran de la humanitat: un Nobel per a la revolució verda

Amb aquest títol, l’autor del mateix (veure http://caminoagaia.blogspot.com.es/2016/07/la-estafa-mas-grande-en-la-historia-de.html) ens invita a reflexionar sobre l’agricultura industrial, la revolució verda i l’agricultura ecològica que segueix l’actual model BAU.

Quan un analitza, des del punt de vista físic, la quantitat d’energia per produir una unitat d’aliment en l’actual sistema agrícola – el de la revolució verda – veiem que al comparar-la amb la utilitzada abans de la revolució verda aquesta quantitat és immensa. L’agricultura industrial actual basa el seu èxit – millor dit el seu fracàs – en un consum  increïble de combustibles fòssils. Tant pel que fa a la producció, com el transport, la cura i distribució, aquest sistema absolutament depenent dels combustibles fòssils. Donat que els combustibles fòssils s’estan esgotant, això significa pura i simplement que no hi haurà aliments……..

D’altre banda, anar cap a una agricultura ecològica on tornem a repetir el model de producció intensiva, distribució a grans distàncies, transport…etc, del model actual, és també insostenible.

Llavors, quina pot ser una solució? A banda de decréixer, és a dir una reducció de consums (més els rics que els pobres), el caminar cap a un model agroecològic on la producció i distribució sigui molt més local. Un model de petites explotacions, on el poble recuperi la sobirania alimentària, on els pagesos i pageses tinguin els mateixos drets, un model de redistribució justa dels recursos, un model de canvis en els hàbits alimentaris….

I aquesta aposta per la agroecologia no és tant sols una obsessió de l’autor de l’article o de servidor sinó de la mateixa ONU en el seu informe “Despertemos antes de que sea demasiado tarde” (veure http://ecorablog.blogspot.com.es/2014/03/onu-despertemos-antes-de-que-sea.html). Continua la lectura de L’estafa més gran de la humanitat: un Nobel per a la revolució verda