És or tot el que llueix en l’arròs daurat?

L’article d’avui, redactat per Jorge Riechmann en el diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Transgenicos-Greenpeace-Nobel_6_533756656.html), vol ser una reflexió sobre els transgènics. Sobretot desprès de la carta on suposadament – ja que no és cert – més de cent premis nobel acusaven a Greenpeace de ser assassins al no acceptar els transgènics….i posaven com exemple l’arròs daurat. Aquest arròs, modificat genèticament, se suposa que pot aportar la vitamina A en la dieta de molta gent en països on la manca d’aquesta vitamina provoca centenars de morts (sobretot en els infants). Per aquesta raó els científics sotasignants de l’esmentada carta (manifest) pregunten – que no acusen – si el fet de no voler això no és un assassinat.

Sense posar en qüestió la bona intenció dels premis nobel, val a dir que la primera revolució verda – la dels fertilitzants, maquinària i pesticides basats en els combustibles fòssils – es va vendre com la solució a la fam en el món. Ara, uns quants anys després la fam continua, s’han perdut milions d’hectàrees de sòl per el model extensiu d’agricultura i la producció general lluny d’augmentar minva. Ara ens volen vendre la segona revolució verda, la dels transgènics, sense haver solucionat els problemes que jauen sota la paraula fam. Perquè no es tracta de produir més, sinó de canviar aquest model de distribució de recursos injust, on un 20% de la població mundial acapara el 80-90 % dels recursos (aliments inclosos) i el 80 % restant es mora de fam i s’empobreix constantment. Aquest és el problema. Hi ha suficients aliments per aconseguir alimentar a tothom si la distribució fos justa.

Però tornant a la carta signada per més de cent premis nobel, l’exemple de l’arròs daurat no és ni de bon tros un bon exemple. L’arròs daurat encara està sota experimentació desprès de molts anys. Hi ha dubtes sobre si funcionarà a o no…. Pel que fa a la carta on es qüestiona el fet de dubtar sobre els transgènics, tant sols dir que també més de cent científics d’arreu del món han posat en dubte els transgènics (veure http://www.ensser.org/media/0713/).

Dubtar dels transgènics no suposa en cap cas estar en contra dels avenços científics, significa tant sols voler aplicar el principi de precaució (https://es.wikipedia.org/wiki/Principio_de_precaución) en molts casos en els que hi ha dubtes raonables per fer-ho. Però ja se sap la tendència al maniqueisme dels poders fàctics: amb mi o contra mi.

De fet, i torno a insistir la fam cal atacar-la amb polítiques redistributives actives, amb un canvi en el model de producció dels aliments – actualment basat en els combustibles fòssils i dominat per grans corporacions – que garanteixi la sobirania alimentària i on es vigili per la salut tant dels ecosistemes com de les persones. Però curiosament totes aquestes coses les han obviat els nostres premis nobel. Poder perquè provenen dels  o treballen en els països que estan inclosos dins d’aquell 20% que acapara el 80% dels recursos globals. Mentre podem seguir amb la discussió de transgènics si o no i pensant (alguns) que son la solució als problemes alimentaris de la humanitat. Mentre podem seguir dissimulant o ignorant que darrera d’aquests transgènics hi han unes quantes grans corporacions (Monsanto (ara dins de Bayer), Sygenta,  Dupont…) que controlen la generació i distribució dels mateixos. Corporacions que volen controlar el que produïm i el que mengem per tal de maximitzar els seus guanys.

¿Es oro todo lo que reluce en el arroz dorado?

 

Continua la lectura de És or tot el que llueix en l’arròs daurat?

La sonda espacial Juno arriba a l’òrbita de Júpiter

Júpiter és tan gran que el seu volum és igual a 1.317 ” Terres. La seva massa és unes 318 vegades més gran que la de la Terra. Si sumem totes les masses de tots els planetes del Sistema , Júpiter seguiria sent unes 2,48 vegades més gran. Júpiter és un planeta principalment gasós. Es sospita que el principal component de les primeres capes de Júpiter és amoníac congelat . A aquest s’afegeix hidrogen, probablement sofre o fòsfor. Gairebé amb seguretat , expliquen els experts, una mica més avall hi hagi una gran quantitat de hidrosulfur d’ amoni. Pot, fins i tot , que més avall hi hagi núvols molt densos d’aigua. Tota aquesta amalgama de gasos crea la sinuosa superfície per la qual Júpiter és famós.

Milers de quilòmetres per sota de les seves primeres capes , Júpiter amaga una superfície que creiem sòlida. Però abans d’això, passaríem per una enorme capa de líquid. Líquid que no és altra cosa que hidrogen. Si poguéssim seguir baixant , de sobte, passaria un fenomen molt curiós : un lloc on plou sota el mar d’hidrogen. En aquest lloc , la pluja és d’heli i neó , tots dos gasos nobles ; i la pressió ja seria , amb total seguretat, insuportable per a qualsevol instrument que poguéssim construir.

Un altre dels meravellosos aspectes de Júpiter són els seus enormes aurores. ” Alimentades ” pels intensos vents solars, les partícules properes a la velocitat de la llum queden atrapades per l’enorme magnetosfera del gegant.

Després de cinc anys de missió , la nau Juno  donarà 37 voltes al planeta per intentar comprendre com es va formar i descobrir la seva composició. Continua la lectura de La sonda espacial Juno arriba a l’òrbita de Júpiter