Que la paraula sostenibilitat l’utilitzen avui en dia els polítics i les grans corporacions com a propaganda per tal de vendre imatge verda, no és cap secret. Què el creixement sostenible és un oxímoron tothom ho sap. Que desenvolupament sostenible si implica creixement també és un impossible doncs també tothom ho coneix (hauria de conèixer…).
L’article d’avui, publicat a Rebelión (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=214109) va sobre Repsol i les seves mentides. Concretament sobre la seva darrera frase publicitària: Energia sostenible. Com bé diuen no existeix l’energia sostenible. Existeix la producció d’energia de forma sostenible (o al menys el més sostenible possible).
Perquè sostenibilitat implica
És a dir la producció d’energia de forma sostenible hauria de garantir que fos soportable pel medi (no produïda majoritàriament per recursos no renovables i que per tant s’esgoten en el temps), viable (que la tassa de retorn energètic fos més que acceptable, és a dir per damunt de 10), i que fos equitativa (no centralitzada i que tothom tingués garantit l’accés i el consum en condicions similars).
De tot això ja podem deduir ràpidament pel que hem anat llegint sobre aquesta companyia, que Repsol no està interessada per la sostenibilitat. És més, actua en la direcció oposada.
En el text és fa una denúncia de la contaminació que porta a terme a Tarragona. Però ja se sap…..com dona llocs de treball no cal atacar-la gaire no fos cas. El pa d’avui per la fam del demà. Mentre Repsol, a les persones que es troben a prop de la petroquímica de Tarragona, “suavemente” les mata amb la seva cançó (en referència al títol de la cançó de Roberta Flack …..Killing me softly with his song). Continua la lectura de Sostenibilitat i Repsol…..”Lo cualo”?