Els estats units i la lluita per l’aigua.

La Terra del foc o Terra del fi del món es troba a la part més austral d’Argentina. La seva capital és Ushuaia, que vol dir “badia al fons” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/). Des del punt de vista de recursos, és la zona amb la major reserva d’aigua dolça congelada del planeta, a més de ser la zona amb els majors jaciments d’hidrocarburs de la zona i amb minerals metal·lífers importants (rics en Au, Cu, Pt, Li, Mn, Pb, Ag, Fe, Al….. veure http://despiertosdelsur.blogspot.com.es/2010/04/tierra-del-fuego-explotacion-de.html)

En la zona límit entre Argentina, Brasil i Paraguai, es troba l’aqüífer guaraní que és la major reserva d’aigua dolça (subterrània) del món (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Acuífero_Guaraní) .

Ara, en un article publicat al diari “Kaos en la red” (veure http://kaosenlared.net/eeuu-desembarca-en-la-tierra-del-fin-del-mundo/) podem llegir com els Estats Units volen tenir bases (en realitat quasi bases fetes en mòduls) en aquests indrets. Sota la suposada ajuda desinteressada en cas de catàstrofes, o de prestació d’ajuda humanitària, combat al narcotràfic o desenvolupament científic, en realitat hi ha la intenció de controlar tots els recursos esmentats. Es tracta d’una guerra – de moment de baixa intensitat – per la possessió de l’aigua (que recordem que serà el recurs més important d’aquí unes dècades). I no sols l’aigua, també hidrocarburs i metalls. En ambdós casos, l’arribada al poder de Mauricio Macri a l’Argentina i la destitució de Dilma Rousseff a Brasil, ha suposat una oportunitat per als USA de sol·licitar als nous governs (propers als USA) la possibilitat d’instal·lar les quasi bases per poder exercir el seu control sobre els recursos.

De nou, política i medi ambient agafats de la ma. En aquest cas per tractar de rapinyar al màxim els recursos que hi ha en aquestes zones. De nou l’economia per damunt del medi ambient i el bé comú. Fins quan? Continua la lectura de Els estats units i la lluita per l’aigua.

La piscina de la mort

Una ona és una pertorbació que es propaga des del punt en què es va produir cap al medi que envolta aquest punt. Les ones materials ( totes menys les electromagnètiques ) requereixen un medi elàstic per propagar-se. El medi elàstic es deforma i es recupera vibrant al pas de l’ona. Les onades són pertorbacions que es propaguen per l’aigua

La fricció generada pel vent sobre l’aigua, dóna lloc a un arrossegament d’unes gotes d’aigua sobre unes altres. Així, a mesura que el vent emet més energia, més gran acaba sent l’onada. El frec del vent origina la formació d’arrissades  sobre la superfície del mar, el que permet l’acumulació de les gotes.

La primera fase es denomina onades capil·lars. Quan la superfície perd tota la seva llisor, la fricció és més intensa i apareix la segona fase, que són les ones gravitatòries. La part més elevada de l’onada s’anomena cresta i la zona més profunda es diu vall o si.

D’altra banda, trobem que en la formació de les ones ha dos moviments. L’oscil·lació circular de l’ona i la propagació d’aquestes ones cap endavant.

La imatge següent ho mostra clarament:

Com més alta sigui l’ona, major energia del vent prenen. També és important dir que a certa profunditat les aigües romanen quietes.

Efectes de les ones sobre les costes

Les onades poden tenir dos efectes ben diferents sobre les costes:

  • Efecte destructiu: quan les ones són grans i de períodes prolongats, poden arribar a moure el sediment, erosionant la platja.
  • Efecte constructiu: quan les ones són petites i de curta durada, poden moure una mica el sediment, acumulant sorra en algun sector, formant una platja.

La formació d’onades al mar depèn en gran mesura de l’estat del temps. Mentre més ventós estigui el dia, més onades gran trobarem.

Un exemple d’onades curiós és la  piscina de la mort.  Es troba en Kauai , la més antiga i la quarta en grandària de les illes principals de l’ arxipèlag de Hawaii. Kauai és un territori amb costes rocoses contra les quals les onades han creat piscines naturals.

http://www.cabroworld.com/2016/07/02/conoces-la-piscina-de-la-muerte-averigua-por-que-la-llaman-asi/

La Queen’s Bath, también conocida como piscina de la muerte, tiene una gran belleza natural y puede parecer muy tranquila, pero puede convertirse en un lugar extremadamente peligroso en tan solo unos segundos. Son siete las personas que han fallecido tras verse sorprendidas por sus olas…

http://www.ponceleon.org/revista01/index.php?option=com_content&view=article&id=139:iporque-hay-olas-en-el-mar&catid=82:el-porque-de-las-cosas&Itemid=65

Què passa amb les ampolles que llencem en la bossa de plàstics?

Ja ha passat gairebé una setmana i dels tres contenidors que hi ha a la cuina de casa, el de plàstics està a petar. Com sempre agafo les bosses amb els plàstics, la del cartró i la de vidre i em disposo a portar-les cap a la zona dels contenidors. Les restes orgàniques ja les vaig llençant més o menys cada dos dies.

Aquesta rutina, que la faig com milers de persones, en teoria permet reciclar materials i per tant malbaratar menys els recursos.

Però un cop fet això, que passa amb els residus que hem dipositat en els respectius contenidors?

Doncs bé, en el cas dels plàstic – de les ampolles de plàstic – ens ho expliquen en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=214014). Continua la lectura de Què passa amb les ampolles que llencem en la bossa de plàstics?