La relació de la “marca Espanya” amb el medi ambient, més aviat no grata i tortuosa, ve de lluny. Molts dels actuals membres del govern son nets o fills d’aquells franquistes que durant la dictadura miraven cap a un altre costat i estaven acostumats a posar sempre per davant els interessos econòmics abans que els del medi ambient. Com si nosaltres no formessim part del medi ambient i les nostres accions no repercutissin en ell i en nosaltres mateixos. Però ja se sap “que la cabra siempre tira al monte” i moltes vegades els fills i nets acostumen a repetir allò que han vist i viscut durant la seva infància.
L’actual neoliberalisme al qual son adeptes la majoria de membres del govern també és responsable d’aquesta degradació del medi ambient al veure’l com una variable econòmica més. I recordem que el neoliberalisme és a la base de l’actual BAU que regeix les societats del primer món.
En un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/politica/industria-franquista-hacia-dinero-desastres.html), podem llegir com la gent es mobilitzava contra les agressions de determinades indústries aixoplugades pels poders fàctics de l’època o contra els terratinents de pobles en el seu afany de lucre. Era el preu a pagar per la ràpida industrialització d’un país empobrit després de la guerra civil , on els drets humans eren conculcats a diari i on el silenci era la norma (l’anomenada pau social). Molts van estar a la presó durant un cert temps, o van ser ferits i en alguns casos morts (era la època de “ha muerto por un disparo al aire” (a l’aire entre el manifestant i el policia o guardia civil que disparava….clar!)).
La lectura d’aquest interessant article ens pot permetre adoptar una perspectiva del perquè de molts problemes ambientals en la península ibèrica.
