Arxiu mensual: juliol de 2016

ATMOSFERA, ECOLOGIA, ECOSISTEMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, HIDROSFERA, RECURSOS

Franquisme i medi ambient

La relació de la “marca Espanya” amb el medi ambient, més aviat no grata i tortuosa, ve de lluny. Molts dels actuals membres del govern son nets o fills d’aquells franquistes que durant la dictadura miraven cap a un altre costat i estaven acostumats a posar sempre per davant els interessos econòmics abans que els del medi ambient. Com si nosaltres no formessim  part del medi ambient i les nostres accions no repercutissin en ell i en nosaltres mateixos. Però ja se sap “que la cabra siempre tira al monte” i moltes vegades els fills i nets acostumen a repetir allò que han vist i viscut durant la seva infància.

L’actual neoliberalisme al qual son adeptes la majoria de membres del govern també és responsable d’aquesta degradació del medi ambient al veure’l com una variable econòmica més. I recordem que el neoliberalisme és a la base de l’actual BAU que regeix les societats del primer món.

En un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/politica/industria-franquista-hacia-dinero-desastres.html), podem llegir com la gent es mobilitzava contra les agressions de determinades indústries aixoplugades pels poders fàctics de l’època o contra els terratinents de pobles en el seu afany de lucre. Era el preu a pagar per la ràpida industrialització d’un país empobrit després de la guerra civil , on els drets humans eren conculcats a diari i on el silenci era la norma (l’anomenada pau social). Molts van estar a la presó durant un cert temps, o van ser ferits i en alguns casos morts (era la època de “ha muerto por un disparo al aire” (a l’aire entre el manifestant i el policia o guardia civil que disparava….clar!)).

La lectura d’aquest interessant article ens pot permetre adoptar una perspectiva del perquè de molts problemes ambientals en la península ibèrica.

Continua la lectura de Franquisme i medi ambient →

GESTIÓ MEDIAMBIENT, HIDROSFERA, RESIDUS

Jocs Olímpics de Rio 2016 , els esportistes nedaran entre ‘ escombraries humanes ‘

Aquesta és la situació explicada pels seus protagonistes:

“La contaminació a Guanabara ha baixat, però segueix per sobre del nivell permès per l’OMS. ” La por és que s’infecti una ferida ” , diu la doctora de l’ equip de vela

” Els esportistes estrangers, literalment, nedaran en escombraries humana, i corren el risc d’emmalaltir a causa de tots aquests microorganismes. És trist i preocupant ” , va explicar el doctor Daniel Becker , pediatre local que treballa en els barris pobres, en declaracions al diari nord-americà ‘ The New York Times ‘ .

” Els residus físics s’han reduït, però depenem del clima. Si plou, tot acaba a la badia . Pots trobar-te un dia millor que un altre, però s’ha vist de tot flotant a l’aigua ” , assegura Tamara Echegoyen que cerca medalla al costat de Berta Betanzos en 49erFX i ha tornat de Guanabara fa alguns dies

Per altra banda, un estudi recent de la Universitat Federal de Rio de Janeiro va trobar un superbacteri, resistent a antibiòtics i que pot causar pneumònia i infeccions en cinc platges de la ciutat, incloent la turística Copacabana, on se celebrarà el triatló i la natació d’aigües obertes.

Els eco – vaixells, els encarregats de netejar les escombraries que es coles, s’estan recollint 45 tones d’escombraries al mes. La descontaminació de la Badia de Guanabara , que rep diàriament les deixalles de nou milions de persones que no tenen accés a clavegueram , a més dels residus de la indústria petroliera local, va ser una de les ambicioses promeses olímpiques perquè Riu conquerís els Jocs.

Esperem que almenys  no plogui … Continua la lectura de Jocs Olímpics de Rio 2016 , els esportistes nedaran entre ‘ escombraries humanes ‘ →

BIOLOGIA, BIOLOGIA HUMANA, MICROBIOLOGIA

El 2050 la resistència als antibiòtics serà la principal causa de mort

L’origen del mot antibiòtic prové del grec : anti significa contra , i bios, vida.Es pot dir que la història dels antibiòtics com a tal comença en 1928, quan un científic britànic anomenat Alexander Fleming , va descobrir la penicil·lina.El descobriment de la penicil·lina va marcar un abans i un després en el tractament de les malalties infeccioses.
Actualment, la penicil·lina és l’antibiòtic més conegut, i ha estat emprat per tractar múltiples malalties infeccioses, com la sífilis, la gonorrea , el tètanus o l’escarlatina.

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten ( es transformen ) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic. L’ús d’antibiòtics pot portar a la resistència. Cada vegada que pren antibiòtics , els bacteris sensibles moren. Però gèrmens resistents poden créixer i multiplicar-se. Es poden propagar a altres persones.

La causa principal de la resistència als antibiòtics és un ús inadequat dels mateixos. Com apunta el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties ( ECDC , en les seves sigles en anglès ) l’ús inadequat es produeix fonamentalment de tres formes :

– Prescripció innecessària d’antibiòtics per infeccions virals, contra les quals no tenen cap efecte ;
-Prescripció massa freqüent de ” antibiòtics d’ampli espectre ” en lloc d’antibiòtics específics seleccionats mitjançant un diagnòstic més precís ;
-Ús inadequat per part del pacient , en no respectar la dosi o la durada del tractament , permetent que alguns bacteris sobrevisquin i es tornin resistents

Però no són només aquestes les causes de la resistència bacteriana.
La indústria alimentària és una de les grans responsables d’aquesta situació, com diu l’article:
” Hi ha antibiòtics en tot el que mengem ” , indica Pasteran . Segons una estimació del Consell Internacional d’Informació Alimentària, un 80 % dels antibiòtics que s’utilitzen en països desenvolupats, s’administren als animals de granja per estimular el creixement o com una precaució davant de possibles infeccions. Xina, Estats Units i Brasil són els països amb major ús d’antimicrobians en animals. A Argentina es van consumir 6.000 tones d’antibiòtics en 18 mesos , principalment per a engreix de pollastres i aus de corral. Una cosa semblant passa en la cria de peixos de granja en la qual l’ús d’antibiòtics no està regulada. ” Cal exigir a empreses de productes alimentaris aliments sense antibiòtics ” , indica Corso.

Un institut científic vigila la resistència antimicrobiana a Argentina des de 1986 . ” La resistència als antimicrobians és un problema realment greu a Llatinoamèrica i al món. En països amb alt consum d’antibiòtics , els bacteris són més resistents ” , assenyala la investigadora Alejandra Corso , cap del servei d’antimicrobians , de l’Administració Nacional de Laboratoris i Instituts de Salut Dr. Carlos Malbrán ( ANLIS / Malbrán ) d’Argentina. Continua la lectura de El 2050 la resistència als antibiòtics serà la principal causa de mort →

DINÀMICA DE LA TERRA, GEOLOGIA, GESTIÓ MEDIAMBIENT

Un llac assassí a Huelva

En un article aparegut al diari “El DIario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/enclave_rural/medio_ambiente/insolito-asesino-Huelva-cabeza-expertos_0_541046009.html), ens expliquen el cas d’un llac localitzat a la Puebla de Guzman, prop de Huelva. El poble té uns 3000 habitants i el llac es troba a una distància de més de 1 km (en la zona de “Las Herrerias”, una antiga explotació minera de Ferro).

El curiós d’aquest llac és que en fondària presenta una gran acumulació de CO2. Aquesta acumulació és tant gran que hi ha perill, no extrem, de que es produeixi una erupció límnica (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Erupción_límnica). Aquest és un tipus de desastre natural en el qual – de manera sobtada – el gas acumulat (en aquest cas CO2) surt a la superfície. Donat que el CO2 és un gas més dens que l’O2, desplaça a aquest darrer i per tant hi ha menys oxigen disponible en la zona afectada amb el conseqüent risc d’asfixia per a les espècies que en ella visquin.

Fins ara aquest tipus de llacs i d’erupcions han estat localitzades a l’Àfrica i lligades – directa o indirectament – a l’activitat volcànica. Aquest és el primer cas reportat de llac d’aquestes característiques, si bé no lligat a activitat volcànica sinó minera, fora d’Àfrica.

Els geòlegs i enginyers del IGME (Institut Geològic i MIner d’Espanya) volen aplicar un sistema de tubs i aspiració semblant al utilitzat al llac Nyos de Camerún (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Nyos), on van morir més de 1000 persones a l’any 1986 per una erupció límnica (veure Fig 1)

Fig 1. Aspecte de la sortida de gas CO2 alliberat mitjançant una canonada situada verticalment. “Un tubo se posiciona verticalmente en el lago con su boca sobre la superficie de las aguas. El agua saturada de CO2 entra por el fondo del tubo y sube por él. La presión más baja en la superficie permite que el gas salga de la solución, formando sólo burbujas. El agua desgasificada actúa como una bomba, aspirando más agua del fondo del tubo, por lo que el flujo continúa sustentándose solo. Este es el mismo proceso que lleva a una erupción natural, pero en este caso es controlada por el diámetro del tubo.” (text i fotografia extrets de http://grandescatastrofesnaturales.blogspot.com.es/2012_03_01_archive.html)

Tant sols resta comentar que la perillositat d’aquest llac de la província de Huelva en cap cas pot considerar-se extrem, per la qual cosa se l’esta estudiant, monitoritzant i estudiant quines solucions son les més factibles. Continua la lectura de Un llac assassí a Huelva →

CANVI CLIMÀTIC, DIETA MEDITERRÀNEA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, HORT ECOLÒGIC, RECURSOS

Aliments quilomètrics: cost social i ecològic

Interessant article sobre el sistema agroalimentari mundial publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Alimentos-kilometricos_0_539996616.html). Ja ho hem comentat altres cops: l’actual sistema agroalimentari basat en grans extensions de monocultius, una gran utilització dels combustibles fòssils (per treballar el sòl, per fertilitzants, per plaguicides, per el transport…), unes poques grans multinacionals que controlen els preus i la distribució, una tassa de retorn energètic molt baixa….no genera més que problemes. Problemes tant socials (acaparament de terres, explotació de ma d’obra, expulsió del mercat de les petites explotacions que son les més nombroses, especulació econòmica…) com ambientals (pèrdua de sòls, pèrdua de biodiversitat, contaminació d’aqüífers, increment de malalties per pesticides i fertilitzants, increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per tant del canvi climàtic…).

L’anomenada “Revolució verda”, aquella que ens havia de salvar de la fam i portar millores a tot el món, ha estat i és “La gran estafa”. El negoci d’uns pocs amb el benestar de molts (la major part de la població mundial).

Cal canviar de model agroalimentari. Cal anar cap la agroecologia real. Cal millorar les condicions dels productors, dels consumidors i del medi ambient. Cal en definitiva deixar l’actual BAU abans de que ens porti al col·lapse. Continua la lectura de Aliments quilomètrics: cost social i ecològic →

CANVI CLIMÀTIC, ECOSISTEMA

Per què les platges xilenes s’han cobert amb animals morts? | videos

En comparació amb altres països, Xile és gairebé tota costa, i aquesta casualitat geogràfica significa que el país és conegut per les seves belles platges. Però aquesta reputació pot estar disminuint gràcies a una nova vista en les costes xilenes: animals morts.

Alguns investigadors assenyalen en certs casos, la proliferació d’algues tòxiques. Com tants fenòmens estranys al mar en l’últim any, “El Niño”, que escalfa el Pacífic equatorial, sembla ser, almenys, part de la culpa.

Amb aigües més càlides es produeix un creixement anormal d’algues, que consumeixen l’oxigen provocant la mort per asfíxia o generant una alta concentració de toxines. En un article recentment publicat a la revista Proceedings de la Royal Society, els investigadors adverteixen que la disminució dels nivells d’oxigen a tot el món maten els animals, però que la diversitat de la vida a l’Oceà Pacífic és un risc particular. Continua la lectura de Per què les platges xilenes s’han cobert amb animals morts? | videos →

ENERGIA I TRANSFORMACIONS, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS

L’energia: ús i abús

L’energia és a la base de tota activitat. L’autor de l’article d’avui – un enginyer industrial – aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/energia-uso-abuso_6_541455851.html), és qüestiona si el consum actual de energies fòssils és raonable per a la supervivència de la societat moderna. L’autor proposa com a millor sistema el basat en les energies renovables, el qual seria capaç segons ell de mantenir la quarta revolució industrial que actualment ja esta en marxa. Segons l’autor: “Un aspecto fundamental en esta revolución industrial es que, al margen de un uso mucho más racional y contenido de la energía, es ineludible ir a un sistema con el 100% de energías renovables, lo cual es factible tanto técnica como económicamente4,5. El objetivo es pasar de consumir unas reservas  finitas, limitadas (los combustibles fósiles: petróleo, gas, carbón, que se agotan y contaminan), a utilizar un flujo neto (viento, radiación solar…)  ilimitado e inagotable a escala humana. Simplemente hace falta el convencimiento, a nivel social y político, de que esta transición es realmente posible.”

Des del meu punt de vista estic d’acord en que cal caminar cap un model basat en les renovables. Però i aquí discrepo, cal tenir en compte que el sol, el vent, l’aigua, la biomassa, son renovables però els aparells necessaris per captar la seva energia no ho son. S’han de fabricar, mantenir, instal·lar, canviar…. amb el problema de consum de recursos – ja bastant exhaurits – que això comporta si es vol fer a escala planetària. A més, hi ha estudis que demostren que la capacitat de l’energia solar i la eòlica, per citar les més importants dins de les renovables, no es tan gran com molts pensen.  Per tant pensar que podrem mantenir l’actual BAU amb renovables “como que no”. Caldrà decréixer i ser més eficient. Caldrà també localitzar més les activitats i diversificar les fonts energètiques, adaptant-se cada zona a les que més energia li poden subministrar. Caldrà canviar aquest model econòmic i social – el basat en el BAU – que ens porta a consumir i consumir en la recerca de un creixement infinit i impossible. Per tant confiar tant sols en les energies “renovables” com a solució als problemes que tenim plantejats, sense res més, és com esperar una mena de “miracle” (veure http://www.postcarbon.org/publications/searching-for-a-miracle/)

Continua la lectura de L’energia: ús i abús →

ASTROFÍSICA

Doble pluja d’estrelles aquest estiu, a partir d’aquesta nit….

Des d’aquesta nit, fins a la nit de diumenge es produirà el màxim de la pluja d’estels coneguda com a Delta Aquàrides . Aquesta pluja és visible principalment des del 12 de juliol fins al 23 d’Agost, amb el seu màxim al voltant del 30 de juliol. Només necessitem un cel fosc allunyat de la contaminació lumínica i que no ens venci la son fins a la matinada.

Aquesta és una de les pluges d’estrelles més actives de l’any, de manera que durant les pròximes nits podrien arribar a observar-se uns 15-20 meteors per hora. Els meteors d’aquesta pluja , són originats per les restes del cometa 96P Machholz , que produeixen traços lluminosos a desintegrar-se en la seva entrada a l’atmosfera terrestre a uns 41 km / s. Continua la lectura de Doble pluja d’estrelles aquest estiu, a partir d’aquesta nit…. →

CANVI CLIMÀTIC, ECOSISTEMA, ENERGIA I TRANSFORMACIONS, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS

Gorona del vent i la transició energètica: siguem realistes

Gorona del vent és una central hidroeòlica que es localitza a l’illa de Hierro (Canàries). Venuda com si fos la gran “panacea”, en realitat el projecte va néixer l’any 1981 i 33 anys després s’ha materialitzat. Amb aquesta central l’illa de Hierro tant sols abasteix un 23% de l’electricitat que consumeixen els habitants de la illa. Per tant queda lluny l’objectiu d’abastir el 100 % tal com diu la propaganda institucional. Un esquema del funcionament de la mateixa pot veure’s a la figura 1.

Fig. 1. Esquema del funcionament de la central hidroeòlica de Gorona.

Tot això i més ho podem llegir en un excel·lent article de refleció de Jorge Riechmann publicat a al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/El_Hierro_renovables_energia_6_541105902.html).

Que em de caminar vers les renovables…..està clar. Que les renovables poden mantenir l’actual Bau….no esta clar. Com bé diu l’autor al principi: “Las energías renovables no pueden proporcionar el sobreconsumo energético que hoy nos parece “normal”, aunque sí podrían abastecer a una sociedad que hubiese aprendido lo que significan suficiencia y eficiencia en el consumo energético” Continua la lectura de Gorona del vent i la transició energètica: siguem realistes →

ASTROFÍSICA, FÍSICA

Descobreixen per què Júpiter està tan calent

Per la seva  distància al Sol, l’atmosfera de Júpiter hauria de ser centenars de graus més freda. En un article que es publica avui a la revista Nature , James O’Donoghue i diversos col·laboradors apunten a una possible explicació per a aquest enigma. Una anàlisi del planeta gegant apunta a la Gran Taca Vermella , una tempesta amb la mida de tres Terres, com a origen d’un escalfament inexplicable. Les ones acústiques , que es produeixen per sobre de les tempestes, com una mena d’onatge , són capaços d’elevar la temperatura de les capes superiors de l’atmosfera. Aquest fenomen s’ha observat en la termosfera , sobre els Andes, i en Júpiter s’ha estimat que podria escalfar l’atmosfera superior en centenars de graus, cosa que coincidiria amb les observacions i resoldria el misteri energètic de Júpiter. Per aquest motiu , l’atmosfera de Júpiter té temperatures similars a les de la Terra malgrat estar molt més lluny del Sol Continua la lectura de Descobreixen per què Júpiter està tan calent →