La CCEE i el CETA

Desprès del Brexit, del qual ja varem posar el post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/06/causas-y-consecuencias-de-la-salida-del.html), alguns polítics varen dir:

“Europa no pot seguir com fins ara” (François Hollande, president de França)

“Europa cal que sigui més humana i justa” (Matteo Renzi, primer ministre d’Italia)

Les frases estan dites per tal d’intentar explicar el perquè una bona part de la població d’Anglaterra – de classe mitja-mitja, mitja-baixa i baixa – varen votar contra la permanència en la unió Europea. Precisament son les classes menys afavorides per les polítiques europees. I no val dir que tot els que varen votar sortida son racistes i no volen immigrants. Molta gent va votar sortida per decisions com les que podem llegir en el diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/bruselas-quiere-aprobar-ttip-canadiense.html). És veritat, però, que l’extrema dreta esta traient partit de tot aquests inconformisme. Però també és veritat que la postura de la majoria d’esquerres (o preteses esquerres, com els socialistes europeus), de clara tendència neoliberal, ha afavorit la pèrdua de referents i la impossibilitat de plantar cara a aquest neofeixisme creixent.

En l’article podem llegir com el president del parlament europeu – el Sr. Jean-Claude Juncker – proposa que el CETA (el TTIP canadenc) sigui aprovat sense ser ratificat per  els parlaments nacionals dels estats membres. És a dir, d’esquenes a la majoria de la població europea. I es sorprenen de decisions com la del Brexit? Qui son ells per decidir per tots els habitants de Europa? I més quan el que han de decidir no figurava en cap dels programes dels partits que els ciutadans europeus varen votar per tal que conformessin el parlament europeu. Aquesta és la democràcia que volem? I no es poden tolerar frases com les del Sr. Demarty (director general de comerç de la comissió europea) dient que dir que aquesta proposta és antidemocràtica és el mateix que dir que la UE és antidemocràtica en si mateixa. És un silogisme erroni. Els parlamentaris europeus veran ser triats democràticament a través de votacions en cada país membre, però la constitució dels òrgans de la CCEE no sempre ha sigut molt democràtica. I el que és antidemocràtic es prendre decisions que afecten al medi ambient, a la qualitat de vida dels habitants d’europa i a la soberania de les  mateixes nacions, sense consultar als ciutadans que conformen la unió europea.

Com que han vist que les poblacions dels diferents estat membres començaven a rebutjar uns tractats neoliberals i opressors, que no comporten molts beneficis (amb excepció de per a les elits) i si molts perjudicis (sobretot per les classes treballadores i el medi ambient), han decidit prescindir de la opinió dels que realment sustenten el fet democràtic: El poble. I així des de la seva talaia de poder i mediàtica han decidit decidir per nosaltres “la chusmapurria” que els molesta.

Doncs bé, no es d’estranyar que en el futur cada vegada hi hagi més brexits i més gent allunyada d’aquest grup de gent triat per les grans corporacions per defensar els seus interessos.

Continua la lectura de La CCEE i el CETA

Dia Mundial de l’ Arbre : els 10 arbres més estranys del món

Els arbres són organismes fascinants que viuen en una escala de temps difícil de relacionar amb la vida humana. El dia Mundial de l’arbre es commemora des de 1969 quan va ser així declarat a Roma, durant el Congrés Forestal Mundial. Quan pensem amb arbres estranys a tots ens venen a la memòria l’amplada del baobabs, però n’hi ha molts més.

Recordem aquí un petit fragment del Petit Princep  gràcies al qual tots coneixem els baobabs.

Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els planetes, bones herbes i males herbes. Per tant, bones llavors de bones herbes i males llavors de males herbes. Però les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se… Aleshores s’estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló molt bonic. Si és un branquilló de rave o de roser el podem deixar créixer com vulgui. Però si és una planta dolenta s’ha d’arrencar de seguida, així que la reconeixes. I al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles… eren les llavors de baobabs. EL terra del planeta n’estava infestat. I d’un baobab, si no hi eta a temps, ja no te’n pots desfer mai més. Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta és massa petit i hi ha massa baobabs, el rebenten.

– És una qüestió de disciplina – em deia més tard el petit príncep -. Al matí, quan has acabat d’arreglar-te, has d’arreglar amb compte el planeta. T’has d’obligar regularment a arrencar els baobabs així que els distingeixes dels rosers, amb els quals s’assemblen molt quan són molt joves. És una feina molt pesada, però molt fàcil….

Continua la lectura de Dia Mundial de l’ Arbre : els 10 arbres més estranys del món