Podem llegir un interessant article a la web d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/06/el-pico-de-la-energia-en-latinoamerica.html). En aquest cas no esta escrit per ell sinó per col·laboradors de la web. El tema, el mateix que en el cas de la relació entre el Brexit i l’energia, però en aquest cas referent a Amèrica del sud. Com en tot el món en aquesta zona s’està produint una caiguda de l’energia (tant del consum com de la producció). Aquest fet, com és evident, tindrà conseqüències en l’economia i organització social de la zona. Com diuen els autors: ” Esta caída energética es parte de una espiral de caída de oferta y caída de demanda de todos los productos para la industria y el consumo, que para el ciudadano se verá reflejado en crisis económicas que podrán ondular dependiendo País y año pero que en su conjunto continuarán durante décadas hasta estabilizarse en algún punto muy lejano al final de la denominada era industrial. Cómo actuarán gobernantes y ciudadanos depende de lo informados que estén, para tomar decisiones, más que de volver a estrategias que en el pasado hayan funcionado. Aún no se oyen debates sobre cómo llevar el declive ni en el ala derecha ni tampoco en las izquierdas de la región. El mantra parece ser cómo “reindustrializar el País” o cómo “volver a la senda del crecimiento”, dos imposibles.”

Aquesta part final, la del mantra ens sona a tots. Els nostres polítics ho repeteixen contínuament com si a base de fer-ho esperessin que fos realitat. Però el cert és que és impossible. I ho és perquè la geologia té límits, la tecnologia troba límits i la societat haurà d’aprendre a limitar-se. És a dir, haurem de decréixer si o si i esperem que això es faci de manera organitzada i voluntària. Continua la lectura de El pic de l’energia a latinoamerica? →