El solstici d’estiu coincideix amb la primera Lluna plena en 70 anys

La Lluna arribarà a la seva plenitud durant el matí del dilluns 20, en concret a les 13:04 (hora local peninsular), de manera que podrà observar-se durant tota la nit del 20 al 21, en què entrarem oficialment a l’estiu. Tot i que el succés no implica cap fenomen visible fora del normal, la coincidència del solstici amb la Lluna plena és realment rara i no passava des de 1948.

Cal recordar que estacions de l’any no es deuen al fet que el Sol estigui més o menys lluny de la Terra, sinó al fet que la Terra està inclinada, i que a més es mou al voltant del Sol al llarg de l’any.

La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és de 23,5 graus respecte del pla definit per la trajectòria de la Terra al voltant del Sol. Aquests dos factors impliquen que, a l’estiu, l’hemisferi nord quedi més encarat o exposat als raigs solars que l’hemisferi sud, i que per tant rebi més energia. A l’hivern passa justament el contrari, és l’hemisferi austral el que queda encarat cap a sol. Si l’eix de la Terra no estigués inclinat no hi hauria estacions

Si els raigs arriben més directament, la radiació solar es reparteix aleshores en una superfície més petita, per tant escalfa molt més que no pas si els raigs arriben més inclinats, com passa a l’hivern, que la superfície on es reparteix la mateixa energia és molt més gran, i per tant aquesta rep menys energia per unitat d’àrea.

D’aquí a breus dies serà la nit de Sant Joan, altrament anomenada la nit més curta de l’any. Es diu que és la nit més curta de l’any perquè se suposa que és la nit amb menys hores de foscor, però això no és ben bé veritat. La nit més curta de l’any correspon a la nit del solstici d’estiu que ocorre un parell de dies abans, als volts del 21 de Juny.
Ja ha aparegut el primer terme desconegut, solstici, veiem que significa.

 Els solsticis

De solsticis en tenim dos cada any. Un és el solstici d’estiu, dia en què tenim el màxim d’hores de llum i el mínim de foscor, i l’altre és el solstici d’hivern, que a la inversa tenim el mínim d’hores de llum i el màxim de foscor. Aquest efecte és degut a la inclinació de la Terra.  Com veieu a la imatge l’eix de rotació es troba inclinat respecte a la perpendicular a l’òrbita

Aquesta inclinació terrestre es manté constant mentre la Terra gira al voltant del Sol tal com s’observa a la imatge.

Per tant arriba un moment en què hi ha la màxima inclinació relativa, i per tant l’angle que incideixen els raigs solars a l’equador terrestre és màxim. Aquesta situació es dóna dues vegades a l’any, donant lloc al solstici d’estiu, als volts del 21 de Juny, i el solstici d’hivern, als volts del 21 de desembre.
Imaginar-se la posició en què es donen els solsticis és difícil pel que el millor és observar dues imatges on es veu clarament la posició Terra-Sol en ambdós solsticis.

Solstici d'estiu

El solstici d’estiu és el moment de l’any en què l’eix de rotació terrestre es troba més aprop del Sol.

A la imatge del solstici d’estiu podeu observar com els raigs solars incideixen de la forma més directa a l’hemisferi nord. Això causa que els raigs solars arribin durant molta més estona a aquest hemisferi pel qual el dia és molt més llarg i la nit més curta.

El solstici d’hivern és el moment de l’any en què l’eix de rotació terrestre es troba més lluny del Sol.

El solstici d’hivern és el moment de l’any en què l’eix de rotació terrestre es troba més lluny del Sol.

Al contrari, al solstici d’hivern els raigs solars incideixen menys a l’hemisferi nord pel qual arriben durant menys hores fet que causa que el dia sigui més curt i la nit més llarga.

Els equinoccis

Si durant els solsticis les hores de dia i nit són completament diferents, en els equinoccis això no passa. Durant els equinoccis la nit i el dia tenen, aproximadament, la mateixa duració. La paraula prové del llatí i significa “nit igual”, és a dir que la nit dura igual que el dia. Aquest fenomen es produeix també dues vegades l’any.
Tenim així un equinocci de primavera als volts del 20 de Març i un altre a la tardor que sol caure al voltant del 22 de Setembre. En aquestes dates l’equador terrestre passa pel centre del Sol i els raigs solars arriben d’igual manera a gairebé tota la Terra. És en aquest just moment en què no hi ha inclinació relativa entre la Terra i el Sol, tal com veiem en la imatge.

Equinocci

La nit més curta de l’any, solsticis i equinoccis

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20160620/402634938790/solsticio-verano-luna-llena-primera-vez-70-anos.html

La Luna llegará a su plenitud durante la mañana del lunes 20, en concreto a las 13:04 (hora local peninsular), de modo que podrá observarse durante toda la noche del 20 al 21, en la que entraremos oficialmente en el verano. Aunque el suceso no implica ningún fenómeno visible fuera de lo normal, la coincidencia del solsticio con la Luna llena es realmente rara y no ocurría desde 1948.

Las estaciones vienen marcadas por la posición de la Tierra en relación al Sol y la inclinación de su eje de rotación respecto a la eclíptica (23,5º). Concretamente, el solsticio de verano ocurre cuando el Sol se encuentra en su máxima declinación norte; se ve a máxima altura desde el hemisferio norte y produce los días más largos y las noches más cortas del año. En el mismo momento ocurre lo contrario en el hemisferio sur: el solsticio de invierno, acompañado del día más corto y la noche más larga.

Otro suceso que tiene lugar durante estas fechas, sin tener ninguna relación con las estaciones, es que la Tierra pasa por el afelio, el punto más alejado respecto al Sol a lo largo de su órbita. Esto sucederá el 4 de julio, cuando nos encontraremos a poco más de 152 millones de kilómetros de nuestra estrella.

Durante las noches previas al solsticio de verano, este 20 de junio, la Lunase encontrará además cerca de los planetas Marte y Saturno. Es una buena ocasión para salir a reconocer estos astros y comenzarnos a preparar para lo que nos depara el cielo de verano.

Fenómenos del cielo de verano

Aunque las noches sean más cortas, el verano es seguramente la época en que más tiempo pasamos observando el cielo (¡y más apetecibles son las temperaturas nocturnas!). Durante estas noches ya son visibles en el cielo los planetas Marte, Júpiter y Saturno, y a ellos se añadirán Venus y Mercurio a finales de julio.

Posición de la Luna y de los planetas Marte y Saturno al anochecer del día 20 de junio. Simulación realizada con Stellarium.
Posición de la Luna y de los planetas Marte y Saturno al anochecer del día 20 de junio. Simulación realizada con Stellarium. (Kike Herrero | Celístia Pirineus)

Poder observar cinco planetas a la vez al anochecer será sin duda uno de los mayores espectáculos del cielo de los próximos meses. Por si no fuera poco, los dos planetas más brillantes, Venus y Júpiter, protagonizarán una conjunción el 27 de agosto, y se verán 1/15 parte de grado en el cielo.

La tan popular lluvia de estrellas de las Perseidas, o Lágrimas de San Lorenzo, tendrá su máximo alrededor del 12 de agosto, pero este año suvisibilidad estará dificultada por la Luna. Podemos aprovechar para conocer alguna otra lluvia de estrellas como las Delta Acuáridas, que tendrá su máxima actividad el 28 de julio y será visible en condiciones óptimas.

Por último, a lo largo del verano se producirán dos eclipses. El primero, el1 de septiembre, será un eclipse anular de Sol visible desde parte del Atlántico, África y el Índico. El segundo será un eclipse penumbral de Luna el 16 de septiembre, y aunque se trate de un fenómeno difícilmente perceptible, sí llegará a ser visible desde Europa.

http://www.ara.cat/societat/meteo/Comenca-lestiu-mes-lany-claus_0_1378662328.html

La nit més curta de l’any, solsticis i equinoccis