La notícia apareguda al diari “Rebelión” (veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=213510) fa referència als sòls d’Amèrica llatina, però serveix per il·lustrar el mateix procés en altres llocs. La desertificació fa referència al procés antròpic de creació de condicions desèrtiques en una zona concreta d’un territori. Aquest progressiu o sobtat canvi cap a condicions desèrtiques es produeix de diverses maneres, però pel general sempre comporta la pèrdua de sòl.
El sòl és l’aparell digestiu de les plantes. És on tenen lloc la majoria de processos que proporcionen els nutrients a les plantes. Nutrients que són generats mitjançant l’acció d’una munió de microorganismes, bàsicament bacteris i fongs, que es troben presents en grans quantitats en els primers 25 cm de la superfície del sòl. Si no es té cura de l’ecosistema present en aquests 25-40 cm inicials, el sòl – l’aparell digestiu de les plantes – emmalalteix i les plantes no poden créixer bé. De la seva salut depenen les collites i per tant la nostra alimentació.
El sòl és un recurs no renovable, és a dir que no es genera en el temps d’una vida humana. Pel general es requereixen milers d’anys en la seva generació. En la seva destrucció no es requereix gaire temps. Seria el cas de la destrucció del sòl per fer vivendes mitjançant excavadores i altres ginys destinats a la construcció, en les explotacions mineres, en la construcció de vies de comunicació, en la pèrdua de sòl per incendis forestals, en la contaminació per activitats industrials amb metalls pesants, en la pèrdua per erosió degut a males pràctiques agrícoles, …etc. Si a més d’aquests processos deguts a l’activitat de l’home, sumem els efectes del canvi climàtic…..la situació pot arribar a ser molt preocupant.
En el cas que ens parla l’article la pèrdua es deu sobretot a la desforestació, el sobrepasturatge, les praxis agrícoles dolentes (excés de llaurat, agricultura intensiva on intervenen un excés de fertilitzants i sobreexplotació dels terrenys, la proliferaciṕ de monocultius…..) i les condicions climàtiques canviants degudes al canvi climàtic. El resultat és que cada vegada queda menys superfície amb sòl en bones condicions. Per això son importants les polítiques preventives tals com una bona gestió del territori, la instauració de la agroecologia i un canvi en el patró econòmic orientat més a la redistribució de la riquesa i a la inclusió dels danys ambientals dins de qualsevol activitat que s’hagi de desenvolupar. Sense polítiques actives destinades a la preservació d’aquest preuat recurs els problemes a curt i mig termini estaran garantits. Continua la lectura de El dia mundial de la lluita contra la desertificació →
