Dia mundial de les Tortugues Marines

Les tortugues marines són animals realment extraordinaris i imprescindibles per mantenir el delicat equilibri dels oceans i de la vida en general de la Terra. Fa més de 100 milions d’anys que creuen les aigües del món i són presents en tots els hàbitats marins.

Un exemple d’això són els ous, ja que els que no eclosionen es descomponen a la sorra i proporcionen nutrients per a les plantes. I quan els petits neixen i s’arrosseguen camí al mar, mouen una enorme quantitat de nutrients, subministrant aliments als petits organismes vius que pul·lulen prop de la superfície. Quan els adults arriben a les platges d’implantació també porten nous nutrients del mar.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/116313/Dia-mundial-Tortugas-Marinas-exijamos-respeto-vidas Continua la lectura de Dia mundial de les Tortugues Marines

La perspectiva energètica i el Brexit

En el darrer article publicat per Antonio Turiel en el seu blog (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/06/causas-y-consecuencias-de-la-salida-del.html), ens parla sobre les possibles causes i conseqüències del brexit (sortida d’Anglaterra de la Unió Europea). De fet és tracta d’un anàlisi especulatiu sobre els causes i les conseqüències, però no deixa de ser interessant.

Les causes es troben, segons Turiel, relacionades amb l’arribada del cènit del petroli procedent del mar del Nord i amb el final dels excedents del sistema financer. Quan l’entrada d’ingressos d’aquests dos puntals de l’economia britànica han deixat de funcionar, ha calgut començar a retallar i per tant han començat les protestes socials i l’inconformisme. Aquestes protestes han desembocat amb el rebuig cap a Europa i els líders polítics actuals. Com diu en el seu article: “La paz social comprada con las medidas masivas de cobertura social, financiadas primero con los excedentes del petróleo, después con los del sector financiero, no da mucho más de sí: los primeros entraron en crisis con el cese de las exportaciones petrolíferas en 2005, y los segundos con el hundimiento del sector financiero en 2008. Es en este contexto que David Cameron ha tenido que comenzar a hablar de recortes, esos que las clases populares no le perdonan. Entre tanto, esa clase social que en España formaría parte del 20% de la población en peligro de pobreza y exclusión, en el Reino Unido aún disfruta de cierto bienestar pero está desnortada y ha perdido en parte su conciencia de clase, a veces recuperada con destellos como la explosión de violencia de 2011: miles dechavs saqueando no en busca de una dignidad de clase sino de smartphones y zapatillas de marca, manjares del banquete de hiperconsumo al cual no están convidados, generaciones zombies del “No future” post-punk. Un caldo de cultivo perfecto para el populismo del UKIP, y un ejemplo más de que la política del resentimiento social que comenta John Michale Greer avanza con fuerza en el mundo occidental.”

Les conseqüències de la sortida no serien, segons Turiel, agradables per al món ni per Anglaterra al començament. Amb tot, com sempre que és fan aquest tipus d’anàlisis ….”On verra!” Continua la lectura de La perspectiva energètica i el Brexit

El dia mundial de la lluita contra la desertificació

La notícia apareguda al diari “Rebelión” (veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=213510) fa referència als sòls d’Amèrica llatina, però serveix per il·lustrar el mateix procés en altres llocs. La desertificació fa referència al procés antròpic de creació de condicions desèrtiques en una zona concreta d’un territori. Aquest progressiu o sobtat canvi cap a condicions desèrtiques es produeix de diverses maneres, però pel general sempre comporta la pèrdua de sòl.

El sòl és l’aparell digestiu de les plantes. És on tenen lloc la majoria de processos que proporcionen els nutrients a les plantes. Nutrients que són generats mitjançant l’acció d’una munió de microorganismes, bàsicament bacteris i fongs, que es troben presents en grans quantitats en els primers 25 cm de la superfície del sòl. Si no es té cura de l’ecosistema present en aquests 25-40 cm inicials, el sòl – l’aparell digestiu de les plantes – emmalalteix i les plantes no poden créixer bé. De la seva salut depenen les collites i per tant la nostra alimentació.

El sòl és un recurs no renovable, és a dir que no es genera en el temps d’una vida humana. Pel general es requereixen milers d’anys en la seva generació. En la seva destrucció no es requereix gaire temps. Seria el cas de la destrucció del sòl per fer vivendes mitjançant excavadores i altres ginys destinats a la construcció, en les explotacions mineres, en la construcció de vies de comunicació, en la pèrdua de sòl per incendis forestals, en la contaminació per activitats industrials amb metalls pesants, en la pèrdua per erosió degut a males pràctiques agrícoles, …etc. Si a més d’aquests processos deguts a l’activitat de l’home, sumem els efectes del canvi climàtic…..la situació pot arribar a ser molt preocupant.

En el cas que ens parla l’article la pèrdua es deu sobretot a la desforestació, el sobrepasturatge, les praxis agrícoles dolentes (excés de llaurat, agricultura intensiva on intervenen un excés de fertilitzants i sobreexplotació dels terrenys, la proliferaciṕ de monocultius…..) i les condicions climàtiques canviants degudes al canvi climàtic. El resultat és que cada vegada queda menys superfície amb sòl en bones condicions. Per això son importants les polítiques preventives tals com una bona gestió del territori, la instauració de la agroecologia i un canvi en el patró econòmic orientat més a la redistribució de la riquesa i a la inclusió dels danys ambientals dins de qualsevol activitat que s’hagi de desenvolupar. Sense polítiques actives destinades a la preservació d’aquest preuat recurs els problemes a curt i mig termini estaran garantits. Continua la lectura de El dia mundial de la lluita contra la desertificació