Les ones gravitacionals revelen el canibalisme dels forats negres

Els astrònoms capten un senyal de dos astres fonent-se en un de sol.

Amb aquesta nova observació, “podem afirmar que l’era de l’astronomia de les ones gravitacionals s’ha iniciat”, ha declarat Gabriela González, coordinadora del consorci científic LIGO i astrofísica de la Universitat de l’Estat de Louisiana (EUA), en una roda de premsa transmesa per streaming.

La matèria que impartim com a professors va evolucionant …

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20160615/402528504907/ondas-gravitacionales-fusion-agujero-negro-relatividad-einstein.html Continua la lectura de Les ones gravitacionals revelen el canibalisme dels forats negres

La sensatez ecologista

No poso el títol sencer de l’article per no fer propaganda política, ja que l’article fa referència al concepte que té el PP sobre la conservació del medi ambient. L’article ha sigut publicat al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/sensatez-ecologista-PP_6_521507853.html).

No pretenc fer un al·legat polític, res més lluny de l’objectiu del bloc, però si denunciar una pràctica comuna als partits polítics. La de dir mitges veritats o simplement mentir descaradament. I vull recordar que en les qüestions ambientals, com en moltes d’altres, el model polític i econòmic que es tria si té importància.

En el cas del PP, de manera semblant a la majoria dels partits neoliberals han adoptat el discurs ambiental, de preservació del medi ambient, dins del seu programa. La raó de fer-ho és bastant simple: ven i està de moda. Cal actualment ser verd o com a mínim aparentar-ho. Però el seu interès pel medi ambient és, de manera semblant a a resta de partits neoliberals (els garants i defensors de l’actual BAU), un interès econòmic. La supeditació als criteris econòmics traspua al llarg de les mesures que van proposant. Seria el cas de la “Llei de Montes”, que permet edificar en terrenys afectats per incendis o caçar en parcs naturals. Seria el cas de la Llei de costes que parla de protegir el litoral i preservar-lo però que ha permès l’amnistia de moltes edificacions en domini públic. Defensen el TTIP (conjuntament amb altres partits com Democràcia i Llibertat, el PNB, ciutadans i PSOE, que també el defensen o el toleren), el fracking, i l’energia nuclear. Instauren l’anomenat “impost al sol” pel qual graven l’energia solar, de forma que aconsegueixen limitar l’autoproducció energàtica i afavorir es interessos dels seus amos…..els lobbys elèctrics. I com ho poden fer tot això, i a la vegada donar lliçons a altres sobre ecologisme?. Doncs a través dels seus mitjans de comunicació. El PP a través del seu think thank que és la “Fundació Faes” té controlats tot una sèrie de mitjans de comunicació – premsa, televisions, radio – que li permeten propagar la seva ideologia. Missatges planificats i coordinats per tal d’arribar al major número de persones i de crear l’estat d’opinió que necessiten en cada moment. Com molt bé es diu en l’article es tracta de que “todo cambie para que nada cambie” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/El_gatopardo). Es tracta de seguir amb el BAU, amb el créixer-créixer, a qualsevol preu. I el medi ambient no deixa de ser un negoci. Pels seus economistes, De Guindos-Montoro (tot i que hi podríem incloure als Srs Sevilla, Garicano, Sala-Martin, Juan Carlos Diez, Bernardos…etc), no hi ha limitacions físiques que impedeixin seguir creixent i creixent.

Torno a repetir que de res ens serveix formar als nostres alumnes per treballar en gabinets ambientals si no intentem canviar la manera de fer de la nostra societat. Al final, si no ho fem, el seu paper es reduirà a intentar solucionar – a través de nyaps – les diferents actuacions que s’han fet malament i que es seguiran fent malament ja que no hi haurà cap planificació (gestió ambiental) perquè aquesta està supeditada al interès econòmic. Tenim tres crisis – la ambiental, la econòmica i la de recursos – que tenen en comú haver estat originades pel model econòmic i social que actualment tenim. Poder és hora ja de canviar abans que la situació es posi pitjor. Sinó sempre podem adherir-nos a “El Ecologismo Sensato” i fer com si no passés res.

Continua la lectura de La sensatez ecologista