Perifèries que alimenten dignitat

El món rural pateix tot una sèrie de problemes derivats del model agroalimentari dominant, a saber: la no valoració de l’activitat de la pagesia (i en el cas de les pageses amb més força encara), la inviabilitat de les rendes agràries, les polítiques agrícoles que faciliten l’acaparament de les ajudes per l’agronegoci, l’envelliment de la població pagesa….

D’altra banda els informes com el global risk del 2015 (veure http://www3.weforum.org/docs/WEF_Global_Risks_2015_Report15.pdf), que és el que fan servir les elits econòmiques mundials, indiquen que el món camina cap a episodis de crisis alimentàries importants.

Si un llegeix aquesta breu introducció ja pot deduir que cal canviar de model de producció alimentària. Substituir-lo per un model més just social i mediambientalment. Ja hem esmentat altres cops que cal recuperar a sobirania alimentària i que l’agroecologia ens sembla la manera més senzilla i directa de fer-ho.

Ara en un article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Periferias-alimentan-dignidad_6_521157898.html) podem veure com aquest concepte agroecològic és el que uneix les perifèries de la ciutat, allà on es desenvolupen la majoria de projectes d’horts urbans i cooperatives agroecològiques, amb el món rural. Perquè cada vegada més s’està estenent la preocupació pel que mengem i com es produeix. Per el que fem amb el medi ambient i per allò que els nostres fills heretaran. Per una redistribució més justa de recursos, per una participació en la vida social més equitativa i democràtica. Per ajustar el valor del que es produeix amb el seu preu (perquè preu i valor no són el mateix).

Esperem que aquest moviment sigui com una taca d’oli que es vagi estenent i vagi canviant l’actual model. Continua la lectura de Perifèries que alimenten dignitat