Un conte sobre “el BAU”

Avui no cal afegir molta introducció al darrer escrit del mestre Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/06/dialogos-con-pedro-los-tres-reinos.html). Es tracta de un conte amb finalitat moralitzant on queda retratada la nostra societat humana. De fet on queda retratada la manera com està operant l’actual societat. De les relacions entre els països rics i desenvolupats (taronges) i la resta (blaus i vermells). Com son explotats els països rics en recursos (vermells; podria ser el cas d’Africa……) per part dels taronges i els blaus. Com les elits dirigeixen els diferents països i com extrauen tot el possible dels seus habitants per tal de viure sempre millor….. Un crit d’atenció sobre el fenomen de la migració. Un conte en definitiva per reflexionar. Continua la lectura de Un conte sobre “el BAU”

El futur pels nens ha de ser un entorn net

Sabem tots que la crisi mundial no fa excepcions , i que gairebé a tot el món un dels sectors més vulnerables a les amenaces ambientals són els nens que es veuen exposats desproporcionadament a les amenaces del deteriorament ambiental. Continua la lectura de El futur pels nens ha de ser un entorn net

Discurs comiat Sílvia

Avui Sílvia Genis ha deixat la direcció del Giola desprès de 15 anys. Cèsar Alegre li ha fet aquest comiat que reproduïm aquí:

INSTITUT  GIOLA
Dijous 30 de juny 2016
“Sóc de les que pensa que la ciència té una gran bellesa. Un científic en el seu laboratori, no és tan sols un tècnic: és com un nen col·locat davant els fenòmens naturals que l’impressionen com un conte de fades” Marie Curie.
Aquesta reflexió podria ajustar-se al pensament de la Sílvia. El seu cap funciona com un laboratori d’idees que giren i es concreten com els planetes del nostre sistema solar (de vegades alguna d’aquestes surt disruptiva i cal asseure-la a la banqueta com en el cas de Plutó). Al mateix temps, ha volgut escriure el seu conte de fades (a vegades més que un conte ha estat un relat de terror) al voltant del Giola, buscant allò que ens situés en el mapa. És per això que ha estat una autèntica hooligan alhora d’apuntar-nos a totes les propostes d’innovació del Departament d’Ensenyament (pensem que, en realitat, era el Departament qui li demanava quina nova idea havia parit en el seu caparró-laboratori).
La tasca de dirigir un institut, no és gens fàcil, hi ha tantes tecles per prémer, tantes decisions a prendre, tants instituts dins el mateix institut , tants encerts i tants fracassos; que un dia de feina et pot generar tant estrès i tanta solitud com la que sent el porter davant d’un penal. També és cert que la Sílvia no ha estat sola i en tot moment les companyes i companys que durant aquests anys l’han acompanyat en els diversos càrrecs li han ofert el seu suport i altres mirades per analitzar millor el context.
Aquests 15 anys de dedicació absoluta, d’empenta sense límits, de graelles (de canvi de graelles), de tamagotxis, de votacions per entrar en la Qualitat, de programar per competències, d’alguna bronca, de premis, d’auditories externes, internes i endoscòpiques, d’una munió d’inspectors (alguns rotllo Gadget), d’una feinada de por del professorat… tot això i més ha estat dirigit per la batuta d’una persona que a vegades no semblava filla d’un petit poblet del Vallès Oriental sinó d’un planeta extraterrestre (calvinista, naturalment), on el treball és allò que realment dignifica a les persones.
Ara ens ve al cap una estrofa d’una cançó de Gardel que tunejant-la una mica seria un bonic tango-comiat:
Sentir
que es un soplo el Giola
que 15 años no es nada
que febril la mirada
errante en las sombras
te busca y te nombra.

…….
CÈSAR ALEGRE

La CCEE i el CETA

Desprès del Brexit, del qual ja varem posar el post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/06/causas-y-consecuencias-de-la-salida-del.html), alguns polítics varen dir:

“Europa no pot seguir com fins ara” (François Hollande, president de França)

“Europa cal que sigui més humana i justa” (Matteo Renzi, primer ministre d’Italia)

Les frases estan dites per tal d’intentar explicar el perquè una bona part de la població d’Anglaterra – de classe mitja-mitja, mitja-baixa i baixa – varen votar contra la permanència en la unió Europea. Precisament son les classes menys afavorides per les polítiques europees. I no val dir que tot els que varen votar sortida son racistes i no volen immigrants. Molta gent va votar sortida per decisions com les que podem llegir en el diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/bruselas-quiere-aprobar-ttip-canadiense.html). És veritat, però, que l’extrema dreta esta traient partit de tot aquests inconformisme. Però també és veritat que la postura de la majoria d’esquerres (o preteses esquerres, com els socialistes europeus), de clara tendència neoliberal, ha afavorit la pèrdua de referents i la impossibilitat de plantar cara a aquest neofeixisme creixent.

En l’article podem llegir com el president del parlament europeu – el Sr. Jean-Claude Juncker – proposa que el CETA (el TTIP canadenc) sigui aprovat sense ser ratificat per  els parlaments nacionals dels estats membres. És a dir, d’esquenes a la majoria de la població europea. I es sorprenen de decisions com la del Brexit? Qui son ells per decidir per tots els habitants de Europa? I més quan el que han de decidir no figurava en cap dels programes dels partits que els ciutadans europeus varen votar per tal que conformessin el parlament europeu. Aquesta és la democràcia que volem? I no es poden tolerar frases com les del Sr. Demarty (director general de comerç de la comissió europea) dient que dir que aquesta proposta és antidemocràtica és el mateix que dir que la UE és antidemocràtica en si mateixa. És un silogisme erroni. Els parlamentaris europeus veran ser triats democràticament a través de votacions en cada país membre, però la constitució dels òrgans de la CCEE no sempre ha sigut molt democràtica. I el que és antidemocràtic es prendre decisions que afecten al medi ambient, a la qualitat de vida dels habitants d’europa i a la soberania de les  mateixes nacions, sense consultar als ciutadans que conformen la unió europea.

Com que han vist que les poblacions dels diferents estat membres començaven a rebutjar uns tractats neoliberals i opressors, que no comporten molts beneficis (amb excepció de per a les elits) i si molts perjudicis (sobretot per les classes treballadores i el medi ambient), han decidit prescindir de la opinió dels que realment sustenten el fet democràtic: El poble. I així des de la seva talaia de poder i mediàtica han decidit decidir per nosaltres “la chusmapurria” que els molesta.

Doncs bé, no es d’estranyar que en el futur cada vegada hi hagi més brexits i més gent allunyada d’aquest grup de gent triat per les grans corporacions per defensar els seus interessos.

Continua la lectura de La CCEE i el CETA

Dia Mundial de l’ Arbre : els 10 arbres més estranys del món

Els arbres són organismes fascinants que viuen en una escala de temps difícil de relacionar amb la vida humana. El dia Mundial de l’arbre es commemora des de 1969 quan va ser així declarat a Roma, durant el Congrés Forestal Mundial. Quan pensem amb arbres estranys a tots ens venen a la memòria l’amplada del baobabs, però n’hi ha molts més.

Recordem aquí un petit fragment del Petit Princep  gràcies al qual tots coneixem els baobabs.

Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els planetes, bones herbes i males herbes. Per tant, bones llavors de bones herbes i males llavors de males herbes. Però les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se… Aleshores s’estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló molt bonic. Si és un branquilló de rave o de roser el podem deixar créixer com vulgui. Però si és una planta dolenta s’ha d’arrencar de seguida, així que la reconeixes. I al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles… eren les llavors de baobabs. EL terra del planeta n’estava infestat. I d’un baobab, si no hi eta a temps, ja no te’n pots desfer mai més. Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta és massa petit i hi ha massa baobabs, el rebenten.

– És una qüestió de disciplina – em deia més tard el petit príncep -. Al matí, quan has acabat d’arreglar-te, has d’arreglar amb compte el planeta. T’has d’obligar regularment a arrencar els baobabs així que els distingeixes dels rosers, amb els quals s’assemblen molt quan són molt joves. És una feina molt pesada, però molt fàcil….

Continua la lectura de Dia Mundial de l’ Arbre : els 10 arbres més estranys del món

Eppur si muove

I a pesar de tot és mou. Si, la comissió europea ha decidit que ja no dona més temps al govern espanyol en el cas de Doñana (que ja hem comentat en altres posts).

La comissió europea desconfia de les dades subministrades per la confederació hidrogràfica del Guadalquivir. Hi ho fa perquè ja l’han agafat en diverses mentides i manipulacions pel que fa a les dades.

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/bruselas-no-da-mas-espana.html), podem llegir com el govern de les espanyes tant sols ha tancat menys de 100 pous dels més de 1500 existents a la zona. Pous que estan dessecant l’aqüífer de la zona. A més, per tal que els agricultors – la majoria il·legals – no es queixin ha desviat uns 5 Hm3 d’aigües superficials cap a la zona. I no tant sols consumeixen l’aigua les explotacions agrícoles sinó les urbanitzacions properes….En resum: no hi ha voluntat política de protegir la reserva de la biosfera més important d’Europa. Davant d’això Brussel·les ha decidit passar a l’acció: Eppur si muove. Continua la lectura de Eppur si muove

Barcelona pateix 3.000 morts prematures a l’any pel seu disseny urbanístic

Un estil de vida sedentari , l’exposició a la contaminació de l’aire, el soroll i la calor, i la manca d’espais verds, Barcelona suspèn en els cinc factors analitzats pels quals hi ha una recomanació internacional de l’Organització Mundial de la Salut ( OMS ).

El compliment de les recomanacions podria augmentar l’esperança de vida mitjana en 360 dies i un estalvi de 9.300 milions d’euros cada any. Continua la lectura de Barcelona pateix 3.000 morts prematures a l’any pel seu disseny urbanístic

Noruega i els automòbils de combustió

La notícia, apareguda al diari “Rebelión” (veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=213834), és impactant. I ho és, no tant sols perquè hagi decidit accelerar l’ús del cotxe elèctric sinó pel que significa.

Que el cotxe convencional, el que utilitza benzina, dièsel o metanol, és poc eficient no és cap secret. Què contribueix i molt al canvi climàtic amb les emissions de CO2  també. Què contribueix a la contaminació atmosfèrica amb les emissions de partícules sòlides en suspensió (les PSS) també ho sabem.

Però que Noruega, un país que té reserves de gas i de petroli, hagi pres aquesta decisió és molt important. Hi ho és perquè la producció de gas esta baixant (veure Fig 1) i els preus del petroli també ho estan fent en un escenari de sobreoferta i baixa demanda.

Fig 1. Producció  de gas de Noruega (gràfic extret de http://crashoil.blogspot.com.es/2010/07/el-pico-del-gas.html) que com veiem declinarà ràpidament en els propers anys Continua la lectura de Noruega i els automòbils de combustió

Abans de 2100, el cabal dels rius mediterranis disminuiran fins a un 34%

Catalunya està en una zona molt vulnerable al canvi climàtic. L’augment de la temperatura mitjana global provocat pel canvi climàtic farà que zones com la conca mediterrània es tornin més seques i àrides , el que afectarà de manera directa la disponibilitat d’aigua.
Un estudi revela que abans de 2100 el cabal de rius en aquesta àrea disminuirà de mitjana fins a un 34% en capçaleres , una xifra que arribarà al 50% a la tardor. Continua la lectura de Abans de 2100, el cabal dels rius mediterranis disminuiran fins a un 34%