Dos llamps causen una quarantena de ferits a Alemanya i França

Els llamps: medis de transport del corrent elèctric

Sabem que la matèria està formada per una agrupació de càrregues elèctriques positives i negatives, de manera que les càrregues de igual signe es repelen i les de diferent signe s’atrauen. Normalment les càrregues elèctriques oposades es compensen entre si i , macroscòpicament no s’observen fenòmens elèctrics. Però si s’aconsegueix una concentració de partícules carregades elèctricament (ions, electrons…) i són sotmeses a forces elèctriques en un medi adequat aquestes partícules es mouen ordenadament i constitueixen un corrent elèctric. En la natura els corrents elèctric són molt freqüents, un llamp és un corrent elèctric gairebé instantani, mig segon aproximadament, que es produeix quan un núvol està carregat molt elèctricament i es descarrega cap a terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.. La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície. Quan un cumulonimbe arriba a la tropopausa, les càrregues positives del núvol atreuen a les càrregues negatives, causant un  llamp. Això produeix un efecte d’anada i tornada causant la visió que els llamps baixen.

En les interaccions entre els electrons i els ions del aire es desprèn energia sonora: la descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. Per altra banda energia lumínica que es produeix: la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El corrent es pot transmetre de diferents maneres : per impacte directe o tensió de pas

ima

Les fortes tempestes que han succeït avui al nord d’Europa han afectat a moltes persones.

Els llamps  maten unes 2.000 persones a l’any a tot el món i centenars de persones són afectades per un llamp però sobreviuen, normalment amb seqüeles.

Aquests són alguns consells que pot tenir en compte per evitar les tempestes elèctriques o disminuir les possibilitats de ser impactat per un llamp segons. http://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/desastres-naturales/rayos-consejos-seguridad

Consells de seguretat

A la intempèrie, cal buscar refugi en un cotxe o en un edifici quan comencin els llamps o els trons.

A casa, cal evitar prendre banys o dutxar-se i rentar els plats. També s’ha d’evitar utilitzar els telèfons amb línia de terra, la televisió i altres aparells que siguin conductors d’electricitat.

Cal mantenir-se  l’interior durant 30 minuts després d’haver vist l’últim raig o tro. Hi ha persones que han estat assolides per llamps procedents de tempestes amb el seu centre a 16 quilòmetres de distància.

A l’exterior lluny d’un edifici o d’un cotxe, cal estar allunyat de les masses d’aigua i dels objectes alts com els arbres. Trobar un lloc baix o una depressió del terreny però no tombar-se a terra. Els llamps poden moure’s al llarg de la superfície i moltes de les víctimes no són assolides pels llamps sinó per aquest corrent. (tensió de pas) Continua la lectura de Dos llamps causen una quarantena de ferits a Alemanya i França

El menjador escolar com a motor de canvi

Que som el que mengem ja ho hem dit diverses vegades. Avui, però, aprofitant un interessant article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/tribunaabierta/comedor-escolar-motor-cambio_6_520457990.html) insistirem més en la necessitat d’una política educativa sobre alimentació.

Perquè si volem que la nostra població tingui uns bons hàbits alimentaris – i aquí no ens referim a saber utilitzar el ganivet, la forquilla, la cullera i les normes d’educació en la taula – cal ensenyar-los des de petits. Perquè el que posem a la taula per menjar té molt poder. Poder per decidir si volem que sigui un aliment de proximitat i realitzat sota unes determinades formes de producció o bé un aliment del qual no en sabem res i que ha sigut transportat des de milers de quilòmetres amb el que això suposa. Poder per decidir un aliment el preu del qual reflecteixi el treball del qui el produeix o bé un aliment el preu del qual suposa una explotació del productor. Poder per decidir si volem un aliment sense fertilitzants i pesticides produïts industrialment o bé un aliment produït sense fertilitzants ni pesticides químics i que per tant és més saludable. Poder per decidir si volem un aliment que hagi estat produït respectant la natura i cooperant amb ella o bé un aliment produït de manera intensiva on la natura no és res més que una peça més de la economia.

I es per tot això que cal potenciar el paper dels menjadors escolars. Molts ja son gestionats per ampes, pares i mares del centre, que han decidit que el menjar dels seus fills sigui de proximitat, ecològic i nutricionalment compensat. Però aquesta iniciativa no és fàcil i l’administració l’hauria de potenciar. En primer lloc, l’administració local – qui té competències en les escoles primàries – hauria de vetllar per la introducció del menjar produït localment i sota el prisma agroecològic en els menjadors de les dites escoles. En segon lloc, l’administració general (la Generalitat) hauria de vetllar pel mateix tant en les escoles de primària com en les escoles de secundària (o en totes aquelles que d’ella depenguin). I no només això, cal formar a tots en els bons hàbits alimentaris. Cal saber les combinacions més adients dels aliments, en aquells aliments que hem de menjar amb cura, en aquells aliments que suposen una gran despesa energètica en la seva producció i que poden ser substituïts per altres que tenen una tassa de retorn energètic més elevada. Cal en definitiva vetllar per una cultura alimentaria global.

Amb tot això, poder acabaríem amb els menjars fets amb productes procedents de mar enllà, de menjars preparats fa hores i portats en envasos on perden part de les propietats organolèptiques, de menjars dieteticament aberrants. La qüestió ho val ja que cada vegada tenim més obesitat, diabetis i altres malalties derivades d’una mala alimentació (no entrem dins d’aquesta valoració a considerar el paper de la pobresa en aquest fet) tenint la oportunitat de poder fer-ho correctament. Continua la lectura de El menjador escolar com a motor de canvi

Contaminació al mar menor

Amb 180 km2 de superfície, el mar menor constitueix la llacuna salada més gran d’Europa. Localitzada a la regió de Múrcia, està separada de la mar Mediterrània per una estreta franja de sorra – anomenada la mànega del mar menor – de 22 quilòmetres de llarg i uns 100-800 metres d’amplada. Des del punt de vista geològic es va formar ara uns 2 milions d’anys sobre una badia que anava des de l’actual Cap de Palos fins el Mojón (San Pere de Pinatar). Continua la lectura de Contaminació al mar menor