Els aliments en l’era del canvi climàtic

L’autor de l’article d’avui ens fa una reflexió sobre el que passa a Mèxic. Primer sobre el que esdevé en el poble on viu actualment i desprès sobre Mèxic en general. Però la història es pot estendre a tot el món.

Abans els pobles eren gairebé autosuficients. Recordo que de petit al mas dels avis es produïa pràcticament tot el que menjàvem i el que sobrava s’intercanviava per altres coses que ens feien menester. El poble estava mal comunicat, teniem l’aigua que recollíem de la pluja en una cisterna i de les fonts de la zona, no teniem electricitat i la majoria de vegades les malalties les guaríem amb plantes remeieres. Però de cop- en un temps relativament curt -de manera semblant a la que ens expliquen en l’article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=212575), les coses varen anar canviant. En tant sols 20 anys teniem el poble ben comunicat, ja no érem autosuficients i la majoria de joves no volien conrear la terra i marxaven fora a buscar altres feines. Ara depeníem dels aliments que altres produïen. Això passava en el meu poble i a la vegada també ací a Catalunya. Teniem més coses si, però també érem més dependents de tot lo que venia de fora.

En el cas de l’article, però, cal afegir que Mèxic va signar l’anomenat tractat de lliure comerç amb els Estats Units. Això va significar que els USA van envair Mèxic amb el seu excedent d’aliments, fent baixar els preus dels productes natius. Aquest fet va comportar la ruïna de molts camperols que van deixar el camp i van marxar a les ciutats. També la pèrdua de la diversitat de llavors que tenien. Cal recordar aquí que Mèxic va ser el lloc on hi havia la major diversitat de blat de moro del món. Ara tant sols hi ha unes poques varietats. Les grans corporacions dels USA s’han encarregat de que les seves varietats siguin les que dominin. Com que Mèxic paga amb els diners que obté pel fet de ser exportador de petroli, l’autor es pregunta com pagarà ara que ja han passat el seu pic de producció i er tant cada cop exporten menys. També es pregunta com solucionaran l’abastiment a mesura que el canvi climàtic faci inviables molts dels conreus actuals (dels pocs que queden)

Tota una reflexió davant del TTIP que és l’acord de lliure comerç que ens volen imposar (i del TISA , CETA…etc). Tota una reflexió també davant de l’esgotament progressiu del petroli que és la base on es sustenta la major part de l’agricultura dels països desenvolupats. Tota una reflexió davant d’aquest canvi climàtic que ja és aquí entre nosaltres i que ha vingut per quedar-se.

Cal repensar com ser autosuficients i a la vegada viure en un món global, cal repensar com localitzar més les nostres activitats i a la vegada intercanviar amb els altres, cal repensar com ens tornem més resilients davant d’un món cada cop més canviat. De fet cal repensar tot el nostre sistema pensat per un impossible creixement continu. Continua la lectura de Els aliments en l’era del canvi climàtic

La contaminació causa més morts prematures que els conflictes armats

La contaminació i la degradació del medi ambient causen la mort prematura de 12,6 milions de persones a l’any, xifra 234 vegades superior a la que provoquen els conflictes armats.

El president de la UNEA-2, el costa-riqueny Edgar Gutiérrez, va remarcar el gran desafiament que afronta aquesta setmana el conegut com “Parlament del medi ambient” a Nairobi format per representants de 172 països

“Hem de donar un missatge que arribi a la gent del carrer. Que algú del carrer el llegeixi i digui: m’estan parlant a mi i he de canviar”, ha manifestat.

En aquest article la xifra de morts per morts directes o indirectes per la nostra contaminació és esfereïdora i cada vegada va en augment… Continua la lectura de La contaminació causa més morts prematures que els conflictes armats