Consumeixes, llences i tornes a consumir?

Si, tots hem sentit parlar de l’0bsolescència programada, aquella gran trampa feta per les empreses de forma que un estri (rentadora, frigorífic, impressora, mòbil….etc) passades unes determinades hores de funcionament deixi d’anar bé. De fet és l’estratègia per seguir venent i poder créixer. Per millorar els beneficis i seguir produint.

Però això té un preu: en un planeta finit com el nostre, l’esgotament dels recursos. Ara ja necessitem gairebé dos planetes per produir tot el que consumim en un any. I aquest consum no és igual a tota la terra. Hi ha països que consumeixen molt, molt més que d’altres. És a dir que a sobre aquest repartiment dels recursos, del consum dels mateixos, es profundament injust. I, a més, les despeses ambientals que això comporta les paguem tots però sobretot més aquells països més pobres que no en poden fer front. O el que és el mateix, a sobre de no consumir gaire paguen el resultat del malbaratament dels que més consumeixen (cas de les illes que desapareixen per un increment en el nivell del mar per causa del canvi climàtic, dels països que es queden sense bancs de peixos per sobrepesca en les seves aigües, …etc).

En un article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/zonacritica/Consumes-tiras-consumes_6_518008213.html) ens parlen de l’anàlisi del cicle de vida (ACV), una tècnica que permet quantificar l’impacte ambiental que comporta la fabricació d’un producte. Aquesta tècnica ens podria servir per triar aquells productes amb menor impacte.

Però el més important és el que posa al final de l’article: el paper de tots nosaltres com a consumidors. Hem de ser conscients de que les nostres decisions diàries pel que fa al consum, de tot tipus de bens inclòs el menjar, té importància. Si no ens fem preguntes tals com: “¿realmente necesito este producto? ¿Merece la pena gastar más por un menor impacto ambiental y una mayor calidad? Al usarlo, ¿tengo que dejar el aparato encendido o el grifo abierto? Y al deshacernos del mismo, ¿alguien de mi entorno puede usarlo? ¿Cuál es la mejor manera de reutilizarlo/reciclarlo en lugar de tirarlo a la basura?”, de res servirà el ACV. Cal utilitzar els recursos que realment necessitem. I sobretot cal decréixer, més els rics que els pobres. NO hi ha més terres que la que tenim, no hi ha més recursos que els que tenim a la Terra i la majoria són no renovables. Cal tenir cura, doncs, del que fem amb ells i del medi on es troben. No fer-ho significa llençar pedres contra la nostra pròpia taulada. Continua la lectura de Consumeixes, llences i tornes a consumir?

La vespa asiàtica s’assenta a Europa deixant un impacte socioeconòmic al nord d’Espanya

Segons paraules d’A Einstein, la vida sense aquests insectes seria un desastre global. “A l’home només li quedarien quatre anys de vida. Sense abelles, no hi ha pol·linització, ni herba, ni animals, ni homes “.

Així d’inquietant resulta que a poc a poc les abelles vagin desapareixent de molts llocs del planeta.

La vespa asiàtica, que no és agressiva per a l’ésser humà, s’ha expandit ràpidament per Espanya gràcies a la seva gran capacitat de reproducció –una regna en un niu podria tenir fins a 15.000 cel·les i es poden produir fins a 500 noves reines a l’any– , a més les persones també contribueixen amb un paper de transportistes.

Una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia, aprofitant que la seva grandària és molt més gran per infondre’ls por i matar-les d’un cop de mandíbula Continua la lectura de La vespa asiàtica s’assenta a Europa deixant un impacte socioeconòmic al nord d’Espanya