El 20% del territori espanyol ja és un desert

Què el territori espanyol s’estava desertitzant no és una notícia nova. Però ara un estudi liderat per científics del CSIC, ens diu que un 20% del territori ja és desert per desertificació i un 1% està en situació de degradació i per tant en vies de desertificació. És a dir no és tant sols pel canvi climàtic sinó que també intervé l’acció humana. La diferència entre desertització i desertificació és aquesta, la intervenció de la mà de l’home en la segona (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Desertificación)

En aquest cas les males praxis relacionades amb una agricultura intensiva agressiva amb el medi ambient i un increment desaforat dels regadius que deixen sense aigua grans zones. El domini de monocultius, que deixen durant mesos els terrenys sense cap cobertora, en zones amb poca precipitació i exposades a l’acció del vent podria ser un exemple de mala praxis. El cultiu de varietats molt exigents en quan al règim hídric en zones on habitualment ja hi ha problemes amb l’aigua en seria un altre. El llaurat continu de terres, destruint tota la comunitat microbiana – la base de l’activitat del sòl – en seria una altre exemple de mala praxis. El pasturatge excessiu en algunes zones en seria un altre.

Podríem anar citant exemples el resultat dels quals és aquest: la desertificació lenta i progressiva del territori espanyol. Un territori amb una climatologia que fa que coexisteixi una gran evapotranspiració amb un règim molt irregular de pluges. Un territori molt exposat als efectes del canvi climàtic segons totes les previsions. Canvi climàtic que segons les mateixes previsions comportarà menys pluges i més evapotranspiració. Continua la lectura de El 20% del territori espanyol ja és un desert

Què és la bioacumulació de tòxics?

La bioacumulació és un procés de dipòsit gradual i durant un determinat temps, d’una substància química en l’organisme d’un ésser viu, ja sigui perquè el producte és absorbit més ràpidament del que pot ser utilitzat o perquè no pot ser metabolitzat.

La Bioacumulació no ha de ser una preocupació si el compost acumulat no és nociu, però alguns com el mercuri es poden acumular en els teixits i aquest sí que és un element molt perjudicial per a la salut. El consum de peix és de lluny la font més important d’exposició al mercuri en els éssers humans i animals, encara que les plantes i el bestiar també contenen mercuri a causa de la bioacumulació de mercuri del sòl, l’aigua i l’atmosfera, i a causa de la ingesta d’altres organismes que el contenen. Els símptomes d’enverinament per mercuri solen incloure discapacitat sensorial (visió, audició, parla), sensació alterada i la manca de coordinació. El tipus i el grau de símptomes que presenten depenen de la toxina individuals, la dosi, i el mètode i durada de l’exposició.

Els contaminants químics que són bioacumulables provenen de moltes fonts i un exemple d’això són els components dels pesticides, molts dels quals són retinguts pels organismes.

Recordem que un dels herbicides d’ampli espectre als quals ja s’ha fet referència en aquest bloc és el glifosat. Actualment, i a nivell mundial, és la substància activa de més de 750 productes diferents que s’utilitzen en l’agricultura, silvicultura, jardineria i per aplicació domèstica. El març del 2015 l’Agència per a la Investigació sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès), dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha classificat el glifosat com “probablement cancerigen per als éssers humans”

Prevenir la bioacumulació hauria de ser una de les prioritats de governs, organitzacions i empreses. Continua la lectura de Què és la bioacumulació de tòxics?