Els registres de gel més antics de la història ajuden a comprendre el canvi climàtic

El canvi climàtic no és una qüestió d’ara,  sinó que ja es va iniciar paral·lelament i com a conseqüència de la revolució industrial segons revela l’estudi de documents antics.

La història del descobriment científic del canvi climàtic es va iniciar a principis del segle XIX quan es va sospitar per primera vegada de les èpoques glacials i altres canvis naturals en el paleoclima, i es va identificar l’efecte hivernacle natural.

Als anys 60 del segle XX, l’efecte d’escalfament atmosfèric produït pel diòxid de carboni es va fer cada vegada més convincent, encara que alguns científics també van apuntar que les activitats humanes, en la forma d’aerosols atmosfèrics (per exemple la contaminació), podrien també tenir un efecte de refredament.

El 1988, l’OMM van crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic amb l’ajuda del PNUMA. L’IPCC continua el seu treball fins a l’actualitat i publica una sèrie d’Informes d’Avaluació que descriuen l’estat de la comprensió científica en el moment que es prepara l’informe. Avui en dia les evidències sobre el canvi climàtic són inqüestionables.

D’acord amb un nou estudi publicat a Nature Scientific Reports, el registre històric meticulós de científics indica l’augment de les tendències cap a una formació tardana de la capa de gel i la seva fusió abans a principis de la primavera des de l’inici de la revolució industrial . Continua la lectura de Els registres de gel més antics de la història ajuden a comprendre el canvi climàtic

Els aliments no són una mercaderia

La fam mata en el món a més persones que el SIDA, la malària i la tuberculosi juntes. Al voltant de 795 milions de persones no tenen prou aliments per poder dur una vida sana i activa (això és aproximadament 1 de cada 9 habitants de la Terra). La gran majoria de persones amb fam viuen en països en desenvolupament, on el 12.9 % de la població presenta desnutrició. El continent on més gent passa fam és Àsia, on 2/3 de la població passa desnutrició crònica (que és la definició que la FAO fa de la fam). Àfrica subsahariana és la zona amb més percentatge de població amb fam (gairebé 1 de cada quatre persones). La nutrició deficient és la causa del 45% de morts en nens de menys de 5 anys (3,1, milions de nens a l’any). Un de cada sis nens dels països en desenvolupament (uns 101 milions) presenta un pes inferior al normal. Un de cada tres nens presenta retard en el creixement en els països en desenvolupament. Si les pageses tinguessin el mateix accés als recursos que els pagesos, el nombre de persones amb fam al món és reduiria en 150 milions. 66 ,ilions de nens assisteixen a classe amb fam (a Àfrica 23 milions). Aquesta darrera xifra es podria eliminar amb tant sols 3000 milions d’euros a l’any.

Com és possible tot això si el món produeix actualment aliments per poder satisfer les necessitats de 7000 milions de persones? Les causes son diverses (la pobresa, la manca d’inversió agrícola, el clima i el temps, les guerres i els desplaçaments, els mercats inestables, el malbaratament d’aliments…), però sobretot són els gran interessos mercantils en l’alimentació – que és una necessitat bàsica – el que fa que hi hagi una distribució no equitativa i per tant fam.

Al llarg d’un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=212029), podem llegir una petita història de la producció d’aliments des de la revolució verda (anys 60) fins l’actualitat, així com la sobirania alimentària – una opció político-estratègica – com alternativa a aquest agronegoci que condemna a milions de persones a la fam i els seus 6 principis bàsics. Sobirania on l’alimentació es reconeix com un dret humà fonamental i no una mercaderia més. Sobirania, que segons la Via Campesina és ” el derecho de la población a producir y consumir comida saludable y culturalmente adecuada, obtenida con métodos ecológicamente sostenibles; lo que solo es posible si se fortalece la agricultura campesina y sus sistemas de producción. En tal sentido, abarca y supera el concepto de seguridad alimentaria planteada por la FAO –que hace referencia sólo a la disponibilidad y acceso a los alimentos para combatir el hambre– y el derecho a la alimentación.”

Com és pot veure el concepte capgira de manera radical les polítiques que actualment s’estan fent i que son les causants de la fam. Poder fora bo canviar ja de model i anar cap aquesta nova visió  més justa i més garant tant de drets humans com de drets del medi ambient. Cal deixar el BAU actual que és la causa directa de la majoria de problemes socials i mediambientals. Mentre no ho fem seguirem aprofundint en les injustícies socials i en la degradació del medi ambient. Cal vetllar per quin món volem per les futures generacions. Continua la lectura de Els aliments no són una mercaderia