Llibres sobre horticultura ecològica

Ara ja fa un cert temps vaig recomanar en  aquest bloc el llibre de Jordi Puig Roca, L’hort del segon origen (veure http://www.editorialbarcino.cat/index.php/l-hort-del-segon-origen.html). Un llibre de divulgació extens i bàsic, penso, en la biblioteca de qualsevol persona que treballi en horts ecològics. Bàsic perquè no tan sols ens parla de com plantar i tenir cura de plantes i arbres, sinó també de quines espècies millor. És un llibre que va molt bé pels horticultors ecològics de Catalunya, ja que ens parla de les moltes varietats de hortalisses i arbres fruiters que hi ha a Catalunya, on es poden trobar i quan plantar.

La divulgació, però, no està a l’abast de tothom. Divulgar no és copiar i enganxar d’altres llibres. Divulgar es posar en llenguatge assequible allò que un sap. Pel general la bona divulgació, com en el cas de Jordi Puig, significa fer senzill tot allò que a una persona li ha portat anys d’investigació, de recerca, de treball. Divulgar no significa “rebaixar el nivell”, ans el contrari significa fer-ho assequible a tothom mantenint “el nivell”. Per tant vol dir que la qualitat del divulgat ha de ser excel·lent ja que va adreçada a un públic no entès. Això implica tenir cura de que es parla, com es tracta, de no fomentar errors conceptuals, de que les imatges no indueixin a cap error. És a dir, poder més feina que un article per especialistes on la gent ja coneix de que va i on per tant moltes coses es donen per suposades. Sempre he insistit en que els llibres de text de divulgació han de ser rigorosos perquè molta gent els agafa com si fossin “paraula de Déu”.

Faig aquesta introducció per parlar-vos de dos llibres, de pretensions més modestes que el llibre de Jordi Puig, però importants per al  públic al qual van dirigits. Si el llibre de Jordi Puig va destinat a persones interessades o dedicades al món de l’horticultura i amb uns certs coneixements, els dos llibres en qüestió s’adrecen al món escolar. I això és important perquè és a l’escola on tenim el planter dels nous artífexs d’un món més just i curós amb el medi ambient. Són els infants d’avui els que  hauran de lluitar per un món millor i per tant son als qui hem de dotar de coneixements, actituds i valors.

Els dos llibre han sigut escrits en col·laboració, per la Marta Gimeno que és una de les professores del cicle agrari del nostre centre. A més, també és la persona amb la qual imparteixo la matèria d’hort ecològic als alumnes de 2n d’ESO (i gairebé a tot l’institut perquè tothom hi passa a donar un cop d’ull o ajudar de tant en tant).

La Marta no és una neòfita en el tema. Si xafardegeu a internet podeu trobar:

“Viajera incansable, Marta es ingeniera agrónoma. Premiada por Bancaja con el proyecto “Construcción de un Huerto de ocio en Meliana”. Máster en gestión y promoción para el desarrollo local. Profesora de “Sembra en Saó” impartiendo clases de huertos ecológicos y jardineria sostenible en diferentes centros de Valencia. Técnica del centro de estudios rurales y agricultura internacional (CERAI). Coordinadora de la Agencia Española de Cooperación Internacional y Desarrollo (AECID). Ha participado en numerosas jornadas y cursos entorno a la cooperación, jardineria y agricultura ecológica”

“La Marta, nascuda a Museros el segle passat i filla de llauradors, sempre li va agradar anar al camp a ajudar els seus pares. Quan va arribar l’hora d’estudiar a la universitat va haver de deixar el seu poble i va marxar cap al sud, a Oriola, i des d’aleshores no ha parat de conèixer persones i viure a altres ciutats com Tolosa, Còrdova, Barcelona i, ara, Llinars del Vallès. Actualment és professora d’un cicle d’Agropecuàries allí, a l’institut del poble, on capacita als futurs llauradors en el conreu d’hortalisses i fruiters i en la cria d’animals, tot des d’una vessant agroecològica i sociocràtica.”

Del resultat de tota aquesta experiència naixen els dos llibres que ha publicat i que penso que són bàsics per a la biblioteca d’un centre on es treballi l’hort escolar per el rigor i a la vegada la facilitat de lectura. Ambdós aporten moltes idees per poder fer un projecte d’hort a l’escola.

L'HORTET A L'ESCOLA -LIBRO-

La ressenya dels dos llibres es pot trobar a http://dolcarevolucio.cat/botiga/es/libros/2714-l-hortet-a-l-escola-llibre-.html i http://www.eixamedicions.com/index.php?module=llibre&id=673.

Que els gaudiu i us serveixen per treballar per un món millor.

L’escalfament global augmenta els casos de malaltia renal

Les conseqüències causades per l’escalfament global són múltiples. Econòmiques, on es veu afectat la seguretat de les persones, el transport, l’agricultura, el comerç… Es produeixen migracions per la falta d’aigua i de recursos. Incendis descomunals com el que es produeix aquests dies en Canadà…  En la salut, te lloc l’expansió de malalties com el zika, dengue, malària i altres a causa de les altes temperatures. En aquest article s’explica com afecta també al increment de casos de malaltia renal.

Segons un estudi que es publica a ‘Clinical Journal of the American Society of Nephrology, els investigadors  Richard Johnson, Jay Lemery (Escuela de Medicina de la Universidad de Colorado, Estados Unidos), y Jason Glaser (Fundación La Isla) han trobat que la malaltia renal crònica, que no està associada amb factors de risc tradicionals, sembla estar augmentant en les comunitats rurals càlides a mesura que augmenta la calor progressivament a tot el món. Aquests experts creuen que el risc de nefropatia per estrès per calor s’ha incrementat causa de l’escalfament global i l’augment de les onades de calor extremes i que està tenint un impacte desproporcionat en les poblacions vulnerables, com els treballadors agrícoles.

Des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorden que la malaltia renal crònica afecta prop del 10% de la població mundial,  sol ser progressiva, silenciosa, es pot prevenir, però no té cura.  Les males condicions de treball i la utilització responsable d’agroquímics serien  factors de risc. Adoptar un estil de vida saludable és una de les formes més eficaces de prevenir la malaltia renal. Continua la lectura de L’escalfament global augmenta els casos de malaltia renal

El que posem a la taula per menjar….

Ara ja fa uns dies que varem celebrar la setmana agrària al centre on van participar alumnes del cicle agrari, de batxillerat i de la ESO, així com personalitats de diversos camps. Entre les activitats programades varen passar el documental FOOD Inc. (veure https://www.youtube.com/watch?v=-AHD3waoM68). Avui l’hem visualitzat amb els alumnes de l’hort. El documental ens parla de com la indústria alimentària dels Estats Units produeix els aliments, tant vegetals com animals. És un documental colpidor que ens fa repensar moltes coses.

Un té tendència a pensar que això tant sols passa als Estats Units, però això s’esvaeix quan llegeixes notícies com la que pengem avui. La notícia, colpidora, va ser publicada al diari “El Pais” (veure http://cat.elpais.com/cat/2016/04/13/catalunya/1460547371_634790.html). Tant sols l’inici de la mateixa ens serveix per esvair el pensament de que lo de FOOD Inc. tant sols passa als USA:

“Són cinc segons per porc. Primer treus els budells, d’uns 20 quilos. Després, amb el ganivet talles el pulmó i l’estires amb força. S’ha de tallar la llengua i agafar-la amb la mà esquerra per penjar-la en un ganxo. Si ho fas 10 vegades seguides, notes un pessigolleig als braços. Després, a poc a poc, es comencen a paralitzar i, de vegades, les ungles de les mans es van ennegrint fins que cauen. Quan la cadència és de 700 porcs per hora, arriba el dia en què no pots moure l’espatlla.”

Això que es descriu passa a VIc, és a dir a tant sols 50′ de on es troba el nostre institut (Llinars del Vallés). Sense arribar al grau del vist al documental de FOOD Inc, és certament indicador de que alguna cosa no va bé.

Quan resulta que les produccions ramaderes estan en mans cada vegada de menys gent, quan els drets dels treballadors de les mateixes es veuen reduïts pràcticament a res, quan tant sols ens dediquem a engreixar animals que ens venen de fora i que desprès exportem, quan ens quedem amb els residus (purins) d’aquest procés, quan els animals son sotmesos a maltractaments i engreixats amb hormones i antibiòtics……alguna cosa no va bé. I encara hem d’estar contents perquè estem a Europa on la legislació és certament més proteccionista pel que fa a drets laborals i sanitat animal (cosa que el TTIP vol solucionar eliminant-les…..). Continua la lectura de El que posem a la taula per menjar….