L’espai-temps corbat

Newton va tractar d’explicar la raó per la qual les coses cauen i els planetes giren. Va imaginar una força que tira de tots els cossos uns cap a altres: la va anomenar força de la gravetat. Newton també va imaginar que els cossos es mouen en l’espai, i que l’espai era un gran contenidor buit, una gran caixa per a l’univers. Una immensa prestatgeria en la qual els cossos es mouen en línia recta fins que una força els fa corbar-se, es troben amb un camp gravitatori.

Einstein en la seva teoria de la relativitat general va canviar la idea. L’espai de Newton, en el que es mouen les coses i el camp gravitatori, que transporta la força de la gravetat, són la mateixa cosa. L’espai ja no és diferent de la matèria, és un dels components materials del món. Una entitat que ondula,  es doblega i es torça. No estem en una estanteria rígida, si no un immens mol·lusc flexible. Els planetes giren al voltant del Sol i les coses cauen perquè l’espai es doblega. A causa d’aquesta corba, no només orbiten els planetes, sinó que també la llum deixa de viatjar en línia recta. Però no  més és l’espai que es plega, si no que també ho fa el temps. El temps va més de presa a l’espai,  i passa més a poc a poc quan estem més a prop de la Terra. És a dir un bessó que visqui al mar, sempre serà una mica més vell que el que visqui amb una muntanya…. La relativitat general  és una visió senzilla i coherent de la gravetat, l’espai i el temps. Continua la lectura de L’espai-temps corbat