Europa i les envellides centrals nuclears de França

Ja hem comentat, en més d’una ocasió, que l’energia nuclear ni és una energia neta (ja que en el procés de mineria, molturat, construcció de la central i transport de combustible i residus, emet una gran quantitat de CO2), ni és segura (veure els accidents de Chernobyl i Fukushima com a més recents), ni és una energia barata (ho és per les subvencions que rep de les administracions públiques…..veure ). A més la seva TRE (tassa de retorn energètic) és baixa (4-5/1), el combustible utilitzat – l’urani – s’està ja esgotant i el problema dels residus generats – alguns altament contaminants durant centenars d’anys – està ben lluny de solucionar-se.

Però a més d’aquests inconvenients, que un país podria evitar no construint centrals nuclears en el seu territori, en tenim un més. Tot i optar per no construir centrals en el teu país, optant per altres fonts energètiques, pot succeir que el teu veí construeixi centrals i opti per aquesta energia. Què pot passar quan aquestes centrals arribin al final de la seva vida, o bé comencin a presentar problemes de seguretat? Doncs pot passar com a Chernobyl, que la central estigui en un país (en aquest cas Ucraïna) i la contaminació per un accident arribi a països ben allunyats (cas de Suècia, Noruega, Alemania…en el cas de l’accident de Chernobyl).

Aquesta situació és la que denuncien que pot passar en un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=211847), on ens parlen de les envellides centrals franceses que es troben prop de les fronteres d’Alemanya, Luxemburg, Suïssa, i Bèlgica. Sempre és d’agrair tenir un veí generós que vulgui compartir amb tu els seus problemes….. tot i que tu no siguis gens avariciós i desitgis que ell se’ls quedi totalment. Continua la lectura de Europa i les envellides centrals nuclears de França

Pluja d’estrelles del Halley per il·luminar la setmana

Els cometes són cossos celestes constituïts per gel, pols i roques que orbiten al voltant del Sol seguint diferents trajectòries el·líptiques, parabòliques o hiperbòliques. Els cometes, juntament amb els asteroides, planetes i satèl·lits, formen part del Sistema Solar. La majoria d’aquests cossos celestes descriuen òrbites el·líptiques de gran excentricitat, el que produeix el seu acostament al Sol amb un període considerable. A diferència dels asteroides, els cometes són cossos sòlids compostos de materials que es sublimen en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10 UA) desenvolupen una atmosfera que embolica al nucli, cridada coma o cabellera.

Aquesta coma està formada per gas i pols. A mesura que el cometa s’acosta al Sol, el vent solar assota la coma i es genera la cua característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionitzat.

Els cometes i asteroides són els objectes més antics del sistema solar, objectes que no van arribar a formar planetes o que simplement no van impactar contra ells. Els elements principals són: aigua, gel sec, amoníac, metà, ferro, magnesi, sodi, silicats, carboni i nitrogen, aquests dos últims formen el gas anomenat cianogen, molt corrent en els cometes.

El cometa Halley, oficialment denominat 1P / Halley, és un cometa gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys. És un dels millor coneguts i més brillants estels del cinturó de Kuiper.

Els Eta Aquàrids tenen el seu origen en el cometa Halley, En la seva òrbita al voltant del Sol, la Terra creua dues vegades la trajectòria del cometa Halley, una a la primavera i l’altra a la tardor. Amb dues ocasions, l’estela de pols que deixa l’objecte es tradueix en una bella pluja d’estels. La primera dura des del 19 d’abril al 28 de maig. Reben el seu nom de l’estrella Eta de la constel·lació d’Aquari, d’on procedeixen. Per això, encara que ara mateix el Halley estigui a les profunditats del sistema solar exterior (no tornarà a la Terra fins al 2061), podem veure les restes de la seva cua travessant l’atmosfera. Continua la lectura de Pluja d’estrelles del Halley per il·luminar la setmana