Socotra el lloc més estrany de la terra, podria desaparèixer?

Socotra és una illa que es troba a les costes del Iemen i és considerada el paradís d’un ecologista. El seu paisatge sembla pertànyer a un país extraterrestre. Sovint se l’anomena el “món perdut”, ja que és la llar d’espècies rares de plantes, moltes d’elles natives només de l’illa. Envoltada per zones de conflicte el seu Medi Ambient s’està deteriorant amb inusitada rapidesa.

La seva ubicació remota, a uns 350 quilòmetres de la costa sud del Iemen, fins ara l’ha mantingut juntament amb les altres 3 illes que conformen l’arxipèlag, lluny dels conflictes que des de fa gairebé una dècada assolen a la resta del país, però no ha escapat als efectes del canvi climàtic  El resta de Iemen,  es avui un dels llocs més lúgubres del planeta immers en la lluita per prendre el control de la ruta del petroli cap a Europa.

La recurrència dels ciclons en períodes de temps molt curts és un fet sense precedents en aquestes illes. Els investigadors atribueixen aquest fenomen inusual de ciclons al mar d’Aràbia, als efectes del Niño, juntament amb el canvi climàtic i l’augment en els nivells de contaminació de l’aire, que poden estar alterant el patró d’activitat de les tempestes tropicals regionals , desplaçant-les d’un extrem a l’altre de l’Índic. Llàstima que tot plegat: guerres,  el Niño i el canvi climàtic estiguin acabant amb la vida d’aquestes illes i de tot el país.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/114565/Socotra-sitio-extrano-tierra-podria-desaparecer

Con una pequeña población que apenas alcanza las 40.000 personas tampoco tiene mucha infraestructura turística, ya que el primer camino que puede llamarse así fue construido hace relativamente poco tiempo, en 2011. Su ubicación remota, a unos 350 kilómetros de la costa sur de Yemen, hasta ahora la ha mantenido junto con las otras 3 islas que conforman el archipiélago, lejos de los conflictos que desde hace casi una década asolan al resto del país. Pero no ha escapado a los efectos del cambio climático.

Dos ciclones en una semana Los ciclones Chapala y Megh el primero con categoría de huracán y el otro que devino en tormenta tropical, la asolaron en el transcurso de una semana en noviembre del año pasado, provocando cuantiosos daños medioambientales y matando a 14 personas. Continua la lectura de Socotra el lloc més estrany de la terra, podria desaparèixer?

Arabia i l’economia postpetroli

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Arabia-Saudi-ambicioso-economia-petroleo_0_510949162.html), ens informen que Arabia Saudí té un pla per tal de que la seva economia deixi de dependre del petroli.

Arabia Saudí, el major productor de petroli amb les segones reserves més grans del món (per darrera de Venezuela, al menys això diuen), ha decidit començar a pensar en un futur sense els ingressos del petroli. Cal recordar que és un país governat per una monarquia absoluta (https://es.wikipedia.org/wiki/Arabia_Saudita) on el súbdits tenen les seves llibertats bastant restringides i on el petroli – descobert a l’any 1938 – ha servit per subvencionar el dia a dia de la gent. Sobretot cal destacar que és el productor més gran de petroli convencional (mentre que Venezuela té reserves de petrolis extrapesants, molt més cars de processar i extreure). Aquest fet, sobretot pel baix cost d’extracció i processat que tenen aquests petrolis, ha permès a Arabia Saudí resistir els baixos preus actuals (mentre que Venezuela s’ha vist greument afectada i ha vist com la seva economia entrava en una forta davallada que ha afectat a la població).

Que els Saudís comencin  a parlar de mesures per preparar la seva economia per no dependre tant del petroli ens hauria d’alertar a tots els que depenem – en el nostre cas molt – del fluid meravellós que ens ha permès créixer en el darrer segle.

Des de l’article de Campbell i Laherre (1998) sobre la fi del petroli barat (http://www.oilcrisis.com/campbell/endofcheapoil.pdf), que es basava en les dades que ells – ambdós treballaven en el món del petroli i havien ocupat alts càrrecs en la indústria petroliera – tenien i en els estudis previs de M.K. Hubbert (https://es.wikipedia.org/wiki/M._King_Hubbert), molts científics tenien clar que el pic del petroli (el màxim de producció del mateix) hauria de tenir lloc en algun moment abans del 2020. De fet, avui s’accepta que el pic del petroli convencional ja va tenir lloc a l’any 2008.

Molts investigadors han relacionat l’actual crisi econòmica amb la crisi petroliera (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2010/06/digamos-alto-y-claro-esta-crisis.html i http://crashoil.blogspot.com.es/2014/10/la-espiral.html). Ara, la notícia de que Arabia Saudí fa tots aquests preparatius no sembla una bona notícia per a l’economia global a mig i  llarg termini.  Recordem que existeix una relació clara entre PIB i consum energètic, i que el petroli és un factor limitant – com ho és el fòsfor en agricultura – ja que intervé en la majoria de processos de les nostres societats. Cal insistir, també, en que no hi ha substitut per al petroli com a vector energètic.

Per tant, sembla lògic començar a preparar-se per a un món post-petroli,des de ja,  amb tot el que això comportarà.

De moment a Aràbia, el pla suposarà retalls en les subvencions i més imposts ….. la música ens es coneguda, oi?. Veurem si això no comporta aldarulls i complica el subministrament de petroli, la qual cosa encara posaria en més dificultats la “suposada” recuperació econòmica mundial. Continua la lectura de Arabia i l’economia postpetroli