És la setmana agrària en el Giola, el meu institut. Els alumnes de Batxillerat, del Cicle agrari i de 4rt de la ESO estan veient el documental FOOD INC. (veure https://www.youtube.com/watch?v=-AHD3waoM68). Arriba un moment en que es veuen les noves granges de pollastres dels USA. Tubs llargs, sense cap finestra, sense llum, amb ventiladors gegants. Els pollastres es troben sense espai encara que de fet molts ja no poden caminar….Se’ls hi han trencat els ossos degut a que creix més de presa la seva massa muscular que l’esquelet. Assoleixen un pes tant elevat en tant poc temps que els ossos no ho suporten. Jauen immòbils al terra. Molts moren i es llencen cada dia a un contenidor. La fetor és insuportable, Els pagesos que els crien reben una misèria de sou i es troben endeutats per les inversions fetes. Els treballadors que els manipulen son, en la seva majoria per no dir tots, estrangers que han entrat de forma il·legal i que cobren molt poc sou. Tot esta pensat per reduir al màxim els costos.
A alguns alumnes els hi cauen les llàgrimes, suposo que de ràbia. Haig de reconèixer que tot i haver vist el documental diverses vegades no deixa de produir-me una sensació de ràbia i impotència.
Però avui no vull parlar del documental, que també, sinó d’un article – aparegut a “vice news”(veure https://news.vice.com/es/article/trabajadores-industria-pollo-no-lavabo-panales-infecciones-problemas-salud-eeuu) – i que parla, pel meu horror, de les condicions que no vèiem en el documental de molts dels treballadors de la indústria del pollastre als USA (model que amb el TTIP suposo que voldran exportar cap a Europa perquè son així de generosos…..). Aquest informe a estat elaborat per OXFAM després de 3 anys d’investigació (i evidentment la industria del pollastre dels USA nega que sigui veritat).
Donat que el consum de pollastre ha crescut més d’un 30% i que ha de ser barat……les quatre corporacions que és dediquen al món dels pollastre en els USA (tyson foods, Perdue farms, Sanderson farms i Pillgrim’s pride) han decidit apostar per produir més i més. Els perjudicats en aquest cas: els treballadors i els animals.
Els treballadors, majoritàriament gent de color, immigrants i refugiats, treballen jornades de més de 10 hores en molts casos per menys de 10 dòlars la hora, han d’anar a gran velocitat processant els animals ( uns 40 per minut), sovint no poden anar al lavabo per la qual cosa han de portar bolquers i fer les necessitats de peu i treballant, no hi ha calefacció per tal que les màquines no s’escalfin molt, pateixen accidents respiratoris amb el clor que s’utilitza per desinfectar els pollastres, desenvolupen resistències a les bactèries degut a la quantitat d’antibiòtics que posen en els pollastres, poden patir infeccions urinàries greus…… En resum: son poc menys que “una escombraria” que treballa per poc preu i no es queixa (i si ho fa l’acomiaden).
El títol del meu post és TU TRIES. Torno a recordar que posar menjar a la taula és un acte molt important (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/05/28/el-menjador-escolar-com-a-motor-de-canvi/) . Amb aquest acte decideixo quin tipus de producció recolzo amb la meva compra. O bé una producció de proximitat respectuosa amb el medi ambient o una que no ho fa i que sovint ve de lluny. Una producció on la feina dels productors es valorada o una producció on aquesta no compte per res. Si es pot triar, cal fer-ho. No fer res podent significa mantenir aquest model de producció intensiu, injust i depredador per al medi, els animals i les persones (que viuen en ell) i que ens mena a un món cada dia pitjor. En les nostres mans sovint està la possibilitat – com a consumidors – de triar. Continua la lectura de Tu tries….