Tu tries….

És la setmana agrària en el Giola, el meu institut. Els alumnes de Batxillerat, del Cicle agrari i de 4rt de la ESO estan veient el documental FOOD INC. (veure https://www.youtube.com/watch?v=-AHD3waoM68). Arriba un moment en que es veuen les noves granges de pollastres dels USA. Tubs llargs, sense cap finestra, sense llum, amb ventiladors gegants. Els pollastres es troben sense espai encara que de fet molts ja no poden caminar….Se’ls hi han trencat els ossos degut a que creix més de presa la seva massa muscular que l’esquelet. Assoleixen un pes tant elevat en tant poc temps que els ossos no ho suporten. Jauen immòbils al terra. Molts moren i es llencen cada dia a un contenidor. La fetor és insuportable, Els pagesos que els crien reben una misèria de sou i es troben endeutats per les inversions fetes. Els treballadors que els manipulen son, en la seva majoria per no dir tots, estrangers que han entrat de forma il·legal i que cobren molt poc sou. Tot esta pensat per reduir al màxim els costos.

A alguns alumnes els hi cauen les llàgrimes, suposo que de ràbia. Haig de reconèixer que tot i haver vist el documental diverses vegades no deixa de produir-me una sensació de ràbia i impotència.

Però avui no vull parlar del documental, que també, sinó d’un article – aparegut a “vice news”(veure https://news.vice.com/es/article/trabajadores-industria-pollo-no-lavabo-panales-infecciones-problemas-salud-eeuu) – i que parla, pel meu horror, de les condicions que no vèiem en el documental de molts dels treballadors de la indústria del pollastre als USA (model que amb el TTIP suposo que voldran exportar cap a Europa perquè son així de generosos…..). Aquest informe a estat elaborat per OXFAM després de 3 anys d’investigació (i evidentment la industria del pollastre dels USA nega que sigui veritat).

Donat que el consum de pollastre ha crescut més d’un 30% i que ha de ser barat……les quatre corporacions que és dediquen al món dels pollastre en els USA (tyson foods, Perdue farms, Sanderson farms i Pillgrim’s pride) han decidit apostar per produir més i més. Els perjudicats en aquest cas: els treballadors i els animals.

Els treballadors, majoritàriament gent de color, immigrants i refugiats, treballen jornades de més de 10 hores en molts casos per menys de 10 dòlars la hora, han d’anar a gran velocitat processant els animals ( uns 40 per minut), sovint no poden anar al lavabo per la qual cosa han de portar bolquers i fer les necessitats de peu i treballant, no hi ha calefacció per tal que les màquines no s’escalfin molt, pateixen accidents respiratoris amb el clor que s’utilitza per desinfectar els pollastres, desenvolupen resistències a les bactèries degut a la quantitat d’antibiòtics que posen en els pollastres, poden patir infeccions urinàries greus…… En resum: son poc menys que “una escombraria” que treballa per poc preu i no es queixa (i si ho fa l’acomiaden).

El títol del meu post és TU TRIES. Torno a recordar que posar menjar a la taula és un acte molt important (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/05/28/el-menjador-escolar-com-a-motor-de-canvi/) . Amb aquest acte decideixo quin tipus de producció recolzo amb la meva compra. O bé una producció de proximitat respectuosa amb el medi ambient o una que no ho fa i que sovint ve de lluny. Una producció on la feina dels productors es valorada o una producció on aquesta no compte per res. Si es pot triar, cal fer-ho. No fer res podent significa mantenir aquest model de producció intensiu, injust i depredador per al medi, els animals i les persones (que viuen en ell) i que ens mena a un món cada dia pitjor. En les nostres mans sovint està la possibilitat – com a consumidors – de triar. Continua la lectura de Tu tries….

Què entenem per un ambient no contaminat lliure de fum?

Quan fa uns dies parlàvem de l’incendi de Seseña tothom, o quasi tothom,  tenia clar que els seus efectes contaminants són elevats, de fet, el control de la columna del fum sorgida de l’incendi del cementiri de pneumàtics de Seseña (Toledo) és l’objectiu que s’han marcat per a aquest dissabte els mitjans que treballen al lloc per controlar el foc, que ha afectat tres quartes parts dels cinc milions de pneumàtics que s’hi acumulen. Ecologistes en Acció ha denunciat que “no s’estan mesurant” les emissions contaminants i ha exigit a les administracions implicades que, per protegir la salut de la població, mesurin de manera immediata els contaminants que emet en “quantitats ingents” el foc.

Ningú, o quasi ningú,  qüestiona el seu efecte nociu i contaminant, perquè es un efecte sobtat que ha sigut ocasionat per un incendi. A vegades, persones que denuncien la contaminació sobtada per una catàstrofe ecològica ignoren o volen ignorar que el tabac és una de les principals causes de mort que es pot prevenir al món, i que,  no només perjudica a qui el consumeix, sinó també a qui es troba exposat al fum del tabac. El fum del tabac és una amenaça contaminant constant, no sobtada, que va limitant poc a poc les nostres defenses i la nostra salut però molt més duradora i perjudicial en el temps. En el dia mundial sense fum, 31 de maig, molts són els articles que fan referència al respecte: Continua la lectura de Què entenem per un ambient no contaminat lliure de fum?

L’acidificació dels oceans afecta als bacteris encarregades de netejar les aigües

En un ecosistema tots a els elements interaccionen entre si, com peces de dòmino interactuen unes amb les altres.Els bacteris dels oceans juguen un paper crucial en el cicle global dels elements necessaris per a la vida. Actuen principalment com degradadors de la matèria orgànica produïda per algues microscòpiques o dels materials alliberats a través de les aigües residuals. Alhora, ajuden a alliberar nutrients com el nitrogen i el fòsfor, essencials per a la cadena alimentària. S’estima que els oceans del planeta es tornaran tres vegades més àcids a finals d’aquest segle si les emissions humanes de diòxid de carboni procedents de la combustió de combustibles fòssils continuen al ritme actual. La investigació demostra que els bacteris exposades a l’acidificació oceànica es veuen obligades a alterar significativament el seu metabolisme i invertir la seva energia en tractar amb l’àcid a l’aigua. Continua la lectura de L’acidificació dels oceans afecta als bacteris encarregades de netejar les aigües

El regne animal i la tecnologia son més semblants del que et pensaves

Sabies que els hàbits de les formigues i de les abelles serveixen de model a la intel·ligència en eixam, una branca de la intel·ligència artificial? . Sabies que la comunicació entre les formigues i els ordinadors d’una xarxa segueixen els mateixos patrons?. Sabies que el creixement dels fongs pot aplicar-se a l’organització de sistemes distribuïts? Sabies que els bancs de peixos han servit d’inspiració pels algoritmes de cúmuls de partícules?.

Doncs tot això i més es pot llegir en un més que interessant article publicat a “El Diario” (http://www.eldiario.es/hojaderouter/ciencia/inteligencia_de_enjambre-inteligencia_artificial-anternet_0_520398298.html). Com sempre si observem a mama natura (la pachamama) podem aprendre de manera continua. Si treballem amb ella i no contra ella podem millorar les coses. Si la cuidem i tenim cura d’ella …..ens ajudarà.

Continua la lectura de El regne animal i la tecnologia son més semblants del que et pensaves

10 animals amb una audició increïble

Els éssers humans solem considerar-nos els reis del món animal però això no sempre és cert, ja que respecte a l’audició hi ha animals que són capaços de percebre sons que la majoria de les persones ni tan sols sabem que existeixen.

La nostra capacitat auditiva es troba limitada a percebre tots aquells sons que es trobin en el rang dels 2 als 5 kilohertzs en general. Però hi ha animals el sentit és moltíssim més fi que el nostre i que senten coses que els éssers humans som incapaços d’escoltar.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/115638/10-animales-audicion-increible

Cada uno de los diez animales que presentamos como ejemplos (que conste que hay muchísimos más), es capaz de escuchar varias veces por encima y por debajo de la capacidad que tenemos las personas, eso abarca tonos de extrema gravedad y otros muy agudos, hasta llegar a los ultrasonidos.

1. La polilla de la cera

Esta pequeña polilla (Galleria Mellonella) tiene la mayor capacidad auditiva del Reino Animal, pero lo que es más fascinante aun es que lo ha conseguido para poder sobrevivir, ya que sus predadores naturales son los murciélagos que cazan a sus presas por eco-localizador. Para ser capaz de escapar de ellos esta polilla ha desarrollado un sistema auditivo de sensibilidad ultrasónica, que le permite escuchar en un rango superior a los 100 Hertz sobre lo que perciben los murciélagos y mediante esta estratagema evolutiva han conseguido burlarlos.

2. Los elefantes 

En realidad el hecho de que estos enormes paquidermos tengan tan buen oído no se debe solo a la conformación de sus grandes orejas (que ayudan pero no son la única razón) sino al desarrollo de su oído interno que les permite  escuchar frecuencias 20 veces mas bajas que las que oímos los seres humanos y su rango de audición es de un mayor alcance, ya que se halla entre los 12 y los 16 kilohertzios.

3. Los murciélagos Continua la lectura de 10 animals amb una audició increïble

De la deixadesa a la tragèdia

El títol fa referència a Seseña, si al lloc on varem dir que s’ha comés un aseseñato. En l’article que avui penjo, publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Sesena-incendio-contaminacion_6_519058110.html), es fa un excel·lent i extens repàs de tot el que ha portat a la situació actual. El resum es com sempre el mateix: la deixadesa. Deixadesa de les administracions i de les persones implicades en la gestió. Deixadesa que ens porta sempre cap a la tragèdia i dir la frase de sempre: ha estat una catàstrofe. Però, com en aquest cas, la majoria de catàstrofes mediambientals son evitables si existeix una correcta gestió ambiental. Aquesta és la assignatura suspesa per la majoria d’administracions de tots els països. Una correcta gestió ambiental, que inclou – entre d’altres – una bona planificació territorial, serveix per evitar situacions com aquesta. Perquè una bona planificació territorial serveix per delimitar els usos correctes del sòl i els espais d’una zona, garantint una correcta adequació ambiental i social. Però ja se sap que per la majoria de polítics adoptar decisions a mig-llarg termini és una matèria de poc interès respecte de les decisions del curt termini més rentables políticament (que no ambientalment). I així ens va….. Continua la lectura de De la deixadesa a la tragèdia

Dos llamps causen una quarantena de ferits a Alemanya i França

Els llamps: medis de transport del corrent elèctric

Sabem que la matèria està formada per una agrupació de càrregues elèctriques positives i negatives, de manera que les càrregues de igual signe es repelen i les de diferent signe s’atrauen. Normalment les càrregues elèctriques oposades es compensen entre si i , macroscòpicament no s’observen fenòmens elèctrics. Però si s’aconsegueix una concentració de partícules carregades elèctricament (ions, electrons…) i són sotmeses a forces elèctriques en un medi adequat aquestes partícules es mouen ordenadament i constitueixen un corrent elèctric. En la natura els corrents elèctric són molt freqüents, un llamp és un corrent elèctric gairebé instantani, mig segon aproximadament, que es produeix quan un núvol està carregat molt elèctricament i es descarrega cap a terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.. La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície. Quan un cumulonimbe arriba a la tropopausa, les càrregues positives del núvol atreuen a les càrregues negatives, causant un  llamp. Això produeix un efecte d’anada i tornada causant la visió que els llamps baixen.

En les interaccions entre els electrons i els ions del aire es desprèn energia sonora: la descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. Per altra banda energia lumínica que es produeix: la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El corrent es pot transmetre de diferents maneres : per impacte directe o tensió de pas

ima

Les fortes tempestes que han succeït avui al nord d’Europa han afectat a moltes persones.

Els llamps  maten unes 2.000 persones a l’any a tot el món i centenars de persones són afectades per un llamp però sobreviuen, normalment amb seqüeles.

Aquests són alguns consells que pot tenir en compte per evitar les tempestes elèctriques o disminuir les possibilitats de ser impactat per un llamp segons. http://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/desastres-naturales/rayos-consejos-seguridad

Consells de seguretat

A la intempèrie, cal buscar refugi en un cotxe o en un edifici quan comencin els llamps o els trons.

A casa, cal evitar prendre banys o dutxar-se i rentar els plats. També s’ha d’evitar utilitzar els telèfons amb línia de terra, la televisió i altres aparells que siguin conductors d’electricitat.

Cal mantenir-se  l’interior durant 30 minuts després d’haver vist l’últim raig o tro. Hi ha persones que han estat assolides per llamps procedents de tempestes amb el seu centre a 16 quilòmetres de distància.

A l’exterior lluny d’un edifici o d’un cotxe, cal estar allunyat de les masses d’aigua i dels objectes alts com els arbres. Trobar un lloc baix o una depressió del terreny però no tombar-se a terra. Els llamps poden moure’s al llarg de la superfície i moltes de les víctimes no són assolides pels llamps sinó per aquest corrent. (tensió de pas) Continua la lectura de Dos llamps causen una quarantena de ferits a Alemanya i França

El menjador escolar com a motor de canvi

Que som el que mengem ja ho hem dit diverses vegades. Avui, però, aprofitant un interessant article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/tribunaabierta/comedor-escolar-motor-cambio_6_520457990.html) insistirem més en la necessitat d’una política educativa sobre alimentació.

Perquè si volem que la nostra població tingui uns bons hàbits alimentaris – i aquí no ens referim a saber utilitzar el ganivet, la forquilla, la cullera i les normes d’educació en la taula – cal ensenyar-los des de petits. Perquè el que posem a la taula per menjar té molt poder. Poder per decidir si volem que sigui un aliment de proximitat i realitzat sota unes determinades formes de producció o bé un aliment del qual no en sabem res i que ha sigut transportat des de milers de quilòmetres amb el que això suposa. Poder per decidir un aliment el preu del qual reflecteixi el treball del qui el produeix o bé un aliment el preu del qual suposa una explotació del productor. Poder per decidir si volem un aliment sense fertilitzants i pesticides produïts industrialment o bé un aliment produït sense fertilitzants ni pesticides químics i que per tant és més saludable. Poder per decidir si volem un aliment que hagi estat produït respectant la natura i cooperant amb ella o bé un aliment produït de manera intensiva on la natura no és res més que una peça més de la economia.

I es per tot això que cal potenciar el paper dels menjadors escolars. Molts ja son gestionats per ampes, pares i mares del centre, que han decidit que el menjar dels seus fills sigui de proximitat, ecològic i nutricionalment compensat. Però aquesta iniciativa no és fàcil i l’administració l’hauria de potenciar. En primer lloc, l’administració local – qui té competències en les escoles primàries – hauria de vetllar per la introducció del menjar produït localment i sota el prisma agroecològic en els menjadors de les dites escoles. En segon lloc, l’administració general (la Generalitat) hauria de vetllar pel mateix tant en les escoles de primària com en les escoles de secundària (o en totes aquelles que d’ella depenguin). I no només això, cal formar a tots en els bons hàbits alimentaris. Cal saber les combinacions més adients dels aliments, en aquells aliments que hem de menjar amb cura, en aquells aliments que suposen una gran despesa energètica en la seva producció i que poden ser substituïts per altres que tenen una tassa de retorn energètic més elevada. Cal en definitiva vetllar per una cultura alimentaria global.

Amb tot això, poder acabaríem amb els menjars fets amb productes procedents de mar enllà, de menjars preparats fa hores i portats en envasos on perden part de les propietats organolèptiques, de menjars dieteticament aberrants. La qüestió ho val ja que cada vegada tenim més obesitat, diabetis i altres malalties derivades d’una mala alimentació (no entrem dins d’aquesta valoració a considerar el paper de la pobresa en aquest fet) tenint la oportunitat de poder fer-ho correctament. Continua la lectura de El menjador escolar com a motor de canvi

Contaminació al mar menor

Amb 180 km2 de superfície, el mar menor constitueix la llacuna salada més gran d’Europa. Localitzada a la regió de Múrcia, està separada de la mar Mediterrània per una estreta franja de sorra – anomenada la mànega del mar menor – de 22 quilòmetres de llarg i uns 100-800 metres d’amplada. Des del punt de vista geològic es va formar ara uns 2 milions d’anys sobre una badia que anava des de l’actual Cap de Palos fins el Mojón (San Pere de Pinatar). Continua la lectura de Contaminació al mar menor

Confirmen, també, un pic de benzè a Seseña

Ahir vam parlar de les conseqüències cancerígenes que té l’exposició prolongada al benzè. El benzè és un dels gasos contaminants de l’incendi del magatzem il·legal de pneumàtics de Seseña Per exemple, a l’estació ubicada al col·legi del Quiñón, pròxim a l’abocador  ha registrat un pic de benzè de 102,98 micrograms de contaminant per metre cúbic d’aire, el que supera 20 vegades el valor límit legal anual (5,1 micrograms / m3). Continua la lectura de Confirmen, també, un pic de benzè a Seseña