El terratrèmol d’Equador

No, no ens hem oblidat d’aquesta notícia. Hem esperat a tenir més dades sobre els efectes del mateix. No podíem oblidar-la perquè tenim alumnes equatorians al nostre centre i també amics. Tots ells, evidentment, han patit i pateixen per les notícies que venen del seu país.

Un terratrèmol, ja ho hem comentat altres cops, es produeix quan les ones – ones sísmiques en aquest cas – generades al trencar-se una massa de roques sotmesa a esforços arriben a la superfície terrestre i provoquen la seva sacsejada. Les ones sísmiques son un tipus d’ona (forma de transmissió d’energia) mecànica que necessita d’un medi per poder transmetre’s (a diferència de les ones electromagnètiques com les del espectre visible, les radiacions ultraviolades o les ones d’infraroig). En aquest cas el medi son les roques que formen la Terra.

El terratrèmol que ha afectat l’equador ha estat un terratrèmol de tipus tectònic, produït pel trencament d’una massa de roques degut – en aquest cas – al moviment d’apropament de dues plaques tectòniques: la de Nazca i la Sudamericana (veure Fig 1.)

Fig 1. Mapa de la superfície terrestre on poden veure’s les diferents plaques litosfèriques i els moviments relatius entre elles.

La teoria de la Tectònica de Plaques, el paradigma (idea guia) actual de la geologia, va ser proposada per Tuzo Wilson en 1965 a partir de les idees de la deriva continental de Wegener i l’expansió del fons oceànic de Hess i altres. Segons aquesta teoria la superfície terrestre es troba dividida en una sèrie de fragments (com les peces d’un puzzle) anomenats plaques litosfèriques que es mouen entre si. Cada placa està formada per escorça (oceànica, continental, de transició o intermitja) i una part del mantell superior que s’anomena mantell litosfèric. El gruix de les plaques oscil.la entre els 100 i els 300 Km. El seu comportament es bàsicament rígid. Les plaques poden fer tres tipus de moviments relatius entre si: d’apropament (convergent o vora destructiva), de separació (divergent o vora constructiva ) i de lliscament lateral (vora transformant)(veure Fig 2.)

Fig 2. Els tres tipus de moviments entre plaques

És en el límit entre les plaques, en les vores, on es concentra gairebé el 95 % dels volcans i terratrèmols que es produeixen a la Terra. Per tant podem delimitar les plaques (que és lo que va fer Wilson) situant els epicentres dels terratrèmols i els volcans de la Terra (veure Fig 3.)

Fig 3. Mapa de la superfície terrestre on les plaques poden delimitar-se al situar els epicentres dels terratrèmols i els volcans. Continua la lectura de El terratrèmol d’Equador

Per a nosaltres agafar càncer és com agafar un refredat …

L’accident del reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil, que va succeir el 26 d’abril de 1986,   ja no és el més greu de tota la història nuclear, aquest “premi”,  se l’emporta,   l’11 de març del 2011, un altre accident nuclear a la planta de Fukushima . En Txernòbil va explotar un reactor quan estava en ple funcionament, mentre que a Fukushima, el terratrèmol de l’11 de març va desencadenar l’accident.

Els efectes de l’accident de Txernòbil no es coneixen del cert i encara hi ha discussió sobre els seus costos econòmics i sobre l’impacte sobre la salut de les persones i sobre el medi ambient. La indústria nuclear i els organismes nacionals i internacionals que impulsen l’energia nuclear segueixen encabotats a minimitzar aquesta enorme catàstrofe.

 Aquell núvol mortífer també va arribar a Catalunya, segons van revelar els mapes del servei meteorològic de la força aèria dels Estats Units, la primera setmana de maig del 1986.

Svieta Shmagailo vivia a 35 quilòmetres de Txernòbil quan va passar l’accident. Cal aprendre del seu testimoni.

http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/para-nosotros-coger-cncer-es-como-coger-un-ca/blog/56208/?utm_medium=social_network&utm_source=twitter&utm_campaign=Nuclear&utm_content=Entrevista+Svieta&utm_term=Entrevista+Svieta

Optimista, alegre y locuaz incluso en castellano, Svieta Shmagailo vivía a 35 kilómetros de Chernóbil cuando ocurrió el accidente. Hoy sigue viviendo en el mismo pueblo, Orane, de unos 600 habitantes, y es profesora de primaria y miembro del parlamento de su región, Ivankiv. Con la peculiar energía y entrega de alguien que solo vive el presente, nos comienza a contar cómo vivió el accidente.

Yo tenía 12 años cuando ocurrió, en 1986. Una noche oímos un gran ruido de vehículos pasar por la carretera que lleva a Chernóbil. Luego, por la mañana, todo parecía tranquilo, hasta que empezaron a venir a nuestro pueblo vehículos del ejército, de los que salían militares con máscaras. Pero no se nos dijo nada hasta una semana después. Nuestro pueblo no fue evacuado, pero acogimos a gente de otros pueblos que sí que lo fueron. Y nos dijeron ciertas precauciones básicas con las que íbamos a tener que vivir a partir de entonces: que no abriésemos las ventanas, que saliéramos a la calle lo menos posible, que las tiendas protegiesen los alimentos con plásticos, etc.

¿Sabíais que os enfrentábais a radiación? Continua la lectura de Per a nosaltres agafar càncer és com agafar un refredat …

Dos cotxes del Grup PSA van de París a Amsterdam en mode «eyes off»

El passat dimarts, 12 d’abril, dos Citroën C4 Picasso van efectuar més de 300 quilòmetres en mode autònom per participar en un esdeveniment europeu a Amsterdam que va reunir una desena de constructors automobilístics i als ministres de transport de la U.E., actualment sota presidència holandesa.

Els dos vehicles del Grup PSA van sortir de Vélizy en mode “eyes off” (sense supervisió del conductor) per cobrir una distància de diversos centenars de quilòmetres per les vies autoritzades entre París i Amsterdam. Aquest mode correspon al tercer nivell de funcions de conducció autònoma*: el conductor no té cap necessitat d’intervenir i simplement ha de romandre atent als sistemes.

Aquesta nova etapa es va dur a terme amb motiu de l’esdeveniment europeu “The Experience” del 14 d’abril de 2016, inclòs en el programa d’una trobada informal dels ministres de transport de la Unió Europea a Amsterdam. Amb anterioritat, el consell de ministres va publicar una declaració en la qual es feia una crida a la col·laboració entre els fabricants i els diferents governs. L’objectiu és accelerar la investigació i el desenvolupament en el camp de la conducció autònoma i evolucionar tant els reglaments com les infraestructures.

El Citroën C4 Picasso autònom camí d’Amsterdam Foto: Citroën

Amb motiu de “The Experience”, organitzat pel Ministeri d’Infraestructures i Medi Ambient holandès i la ciutat d’Amsterdam, el Grup PSA va presentar els seus dos prototips autònoms de nivell 3 “eyes off”. Els ministres de transport de la U.E. van viatjar a bord dels vehicles autònoms posats a la seva disposició pels diferents fabricants durant un trajecte de diversos quilòmetres en condicions de trànsit reals.

El Grup PSA va ser el primer, al juliol de 2015, en obtenir les autoritzacions necessàries per a provar vehicles autònoms en carretera oberta a França. Els quatre C4 Picasso van efectuar més de 20.000 km en manera autònoma, sobretot en els trajectes París-Bordeus i París-Vigo (Espanya). A partir de 2018, el Grup PSA oferirà funcions de conducció automatitzada -sota control del conductor- i, a partir de 2020, funcions de conducció autònoma que permetran al conductor delegar completament la conducció al propi vehicle.

http://www.naciodigital.cat/motor/noticia/523/dos/cotxes/grup/psa/van/paris/amsterdam/mode/eyes/off

Quins països cultiven transgènics?

Els transgènics, ja ho hem comentat en altres posts, varen ser “creats” per solucionar la fam mundial, millorar les collites, minvar les malalties vegetals…etc. En resum: la gran promesa que ens havia de portar anys i anys de benestar. Ara be, és això cert?

En un article aparegut al diari “Público” (http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/paises-cultivan-transgenicos/20160417202702127464.html), ens parlen de quins països cultiven transgènics, quins son majoritàriament aquests cultius (sobretot soja i blat de moro) i quines les suposades avantatges. Sobre aquest darrer punt cal matissar que els transgènics estan dissenyats per ser tolerants amb els herbicides (aquí cal recordar el paper de Monsanto i el seu herbicida Glifosat que tant nefastes conseqüències està tenint i tindrà) que son necessaris per mantenir els monocultius pels quals l’agricultura convencional (basada en l’agronegoci de les transnacionals com Monsanto, Sygenta, Dupont i altres) aposta.

Però el més impactant de l’article, que també havíem ja comentat, és el fet que si comparem el rendiments mitjans per hectàrea – és a dir si entrem tant sols a valorar els aspectes econòmics que tant preocupen a l’agricultura tradicional – podem llegir que “Europa occidental ha superado también en rendimientos a la colza transgénica canadiense, lo cual sugiere que en condiciones similares, la combinación de semillas no modificadas y de prácticas de gestión de los cultivos que se realiza en Europa occidental es más propicia a incrementar la productividad que los sistemas de transgénicos”. Si a més d’aquesta preocupació tant sols econòmica, valorem el fet que els transgènics – amb tota la seva bateria de fertilitzants i pesticides associats – contaminen el medi ambient degradant-lo fins a deixar els sòls inservibles, la pregunta del milió és per a què son necessaris?. Donat que a més consumeixen gran quantitat de recursos fòssils (bàsicament petroli en la fabricació dels fertilitzants i pesticides que necessiten per poder créixer) i per tant també contribueixen al canvi climàtic, sembla que la resposta es clara: serveixen per mantenir el poder econòmic de una sèrie de multinacionals que han vist – des de fa molts anys – que l’alimentació és un gran negoci ( per ser una necessitat bàsica per a la humanitat) que cal controlar i dominar.

La nostra aposta, diferent de tot aquest sistema basat en monocultius intensius i en l’ús de recursos desaforat per produir aliments de baixa qualitat (tant recursos que al fer la taxa de retorn energètic aquesta surt molt baixa), és canviar a un model agroecològic on els aliments fossin produïts en petites comunitats, distribuïts a escala local (sense gran transport) i cultivats amb criteris d’agricultura ecològica.

Per acabar voldria recordar que les multinacionals estan presents en molts països a través d’empreses que  o bé son filials amb altres noms o utilitzen llavors seves però les “etiqueten” amb el seu nom. Aquest fet fa que la gent que no coneix el tema compri productes que no son tot l’ecològics que ells voldrien i que segons la propaganda de la empresa diu que son. Per això us poso un link a un article publicat ja fa un cert temps al diari “El País” sobre empreses “espanyoles” que incorporen dins de les seves llavors – especialment el blat de moro – modificacions genètiques procedents de la multinacional monsanto (veure https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://elpais.com/diario/2008/04/29/sociedad/1209420001_850215.html&prev=search). Curiosament dins d’aquestes empreses podem trobar a “Llavors Fitó”.  Recordem que les nostres accions, com triar els aliments que posem a taula o allò que sembrem, podem modificar i canviar moltes coses. SOM EL QUE MENGEM i cal triar i apostar per allò que vetlli pel benestar de les persones, comunitats i el medi ambient. En les nostres mans – com a consumidors i productors – està en part la solució. Continua la lectura de Quins països cultiven transgènics?

Deu aliments que t’aporten serotonina

La serotonina és un neurotransmissor (en concret una amina biogènica) que es distribueix per tot el cos i que fa diverses funcions. Té una gran influència sobre els sistema psiconerviós i per això, sovint, se l’anomena la hormona de l’humor.

Nivells baixos de serotonina comporten migranyes, agressivitat, insomni, ansietat i depressió. Per això és important incorporar aliments rics en serotonina de forma que millorem el nostre benestar.

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/salud/triptofano/20160417202603127463.html), podem llegir els 10 aliments més rics en serotonina. Bé, de fet son aliments rics en triptòfan que és un aminoàcid que promou la alliberació de serotonina en el nostre cos. Una dieta variada i sana, constituïda per aliments produïts de manera correcta, és una garantia de salut.

DENOMINADA LA HORMONA DE LA FELICIDAD

Diez alimentos que te aportarán Serotonina

Los niveles bajos de serotonina están asociados a trastornos o desequilibrios mentales: migrañas, agresividad, ansiedad e insomnio.

Continua la lectura de Deu aliments que t’aporten serotonina

Com el fenomen de ‘El Niño’ transforma el clima del món

Des d’una devastadora sequera a l’Àfrica meridional fins a un nombre rècord de tornados i huracans al sud-est d’Estats Units, un excepcionalment forta manifestació de “El Niño” està alterant el clima del món sencer.

En el que va de l’any 2016, els problemes ocasionats per El Niño han costat milers de milions d’euros en danys i han fet que més de 100 milions de persones pateixin diversos graus de mancances, tant d’aigua potable com de menjar i fins d’un sostre on aixoplugar-se. L’explicació detallada i els impactes mundials que ocasiona s’expliquen en aquest article

http://www.ecoticias.com/naturaleza/114215/fenomeno-El-Nino-transforma-clima-mundo-

Recurrente pero no muy previsible Mientras que el evento ha comenzado un lento descenso, los impactos de amplio alcance seguirán dejándose sentir a lo largo de los próximos meses; una buena noticia para los de California, que necesitan lluvias alimentadas por El Niño, pero una mala para muchas áreas sufren graves sequías, escasez de alimentos y de agua e incendios forestales.


Cada año debemos lidiar con este fenómeno que nunca se presenta de igual forma, por lo que si durante algunos años provoca sequías en un punto determinado de su influencia, en otros períodos el mismo sitio puede sufrir lluvias torrenciales e inundaciones. El Niño es más conocido por ocasionar el desplazamiento de una gran cantidad de aguas cálidas del océano desde el oeste hacia el Pacífico tropical central y oriental. Ese cambio hace que el calor residual se transfiera a la atmósfera alterando sus patrones de circulación. Esas perturbaciones locales causan un efecto dominó a través de la atmósfera global que puede tener efectos a muchos kilómetros de distancia.

¿Qué son los patrones de circulación? Hay dos patrones de circulación principales que se ven afectados. En todo el trópico existe un patrón de levantamiento y hundimiento del aire llamado circulación de Walker. El aire ascendente implica tiempo inestable y lluvioso, mientras que el aire descendiente crea un clima estable y seco.  Normalmente, en el Pacífico tropical un área importante de aire ascendente se encuentra sobre las aguas más cálidas. Con el desplazamiento hacia el este de El Niño dicho aire se mueve hacia el mismo lado, modificando el curso de algunas de las ramas de la circulación de Walker alrededor de los trópicos, ocasionando la presencia de fenómenos de extrema humedad en áreas normalmente secas y viceversa.

Los cambios en la circulación de Walker, a su vez provocan desplazamientos de otro patrón llamado a la circulación de Hadley que se extiende de norte a sur y de oeste a este en relación a la de Walker. Esto puede afectar a las demás corrientes creando un espacio de aire en rápido movimiento que mueve las tormentas y causa que El Niño acabe por afectar a las regiones más alejadas de los trópicos.

Impactos mundiales Continua la lectura de Com el fenomen de ‘El Niño’ transforma el clima del món

De savis és ……rectificar

Avui penjo el darrer article de Ferran P. Vilar ( https://ustednoselocree.com/2016/04/17/marzo-mantiene-la-temperatura-muy-elevada/), un vell conegut d’aquest bloc. Especialista reconegut en qüestions climàtiques ara ha escrit un article en la seva web on matisa el darrer post seu on deia que la Terra ja havia assolit els +2ºC de temperatura i que a més la Terra emetia més CO2 del que absorbia ( veure http://www.eldiario.es/zonacritica/Municipalizacion-energia-termica-oportunidad-historica_6_505759451.html). Continua la lectura de De savis és ……rectificar

Alaska sense gel en 200 anys

L’equip va predir que més del 60 per cent del gel es perdrà per 2099 si continuen les tendències d’escalfament, va dir Hock. Tot el camp de gel podria desaparèixer per 2.200. Segons investigadors de la Universitat d’Alaska Fairbanks, l’estimació és el producte de la primera anàlisi detallat sobre el futur del camp de gel Juneau, la font de Mendenhall i uns 140 altres glaceres, va dir Regine Hock, un glaciòleg de l’Institut Geofísic d’aquesta universitat.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/114126/Alaska-hielo-200-anos

El enorme campo de hielo que alimenta el glaciar de Mendenhall de Alaska puede haber desaparecido por 2200 si las predicciones de tendencia al calentamiento son válidas. Según investigadores de la Universidad de Alaska Fairbanks, la estimación es el producto del primer análisis detallado sobre el futuro del campo de hielo Juneau, la fuente de Mendenhall y unos 140 otros glaciares, dijo Regine Hock, un glaciólogo del Instituto Geofísico de esta universidad. El terminal del glaciar de Mendenhall, a 16 kilómetros al noroeste del centro de Juneau, es visible desde un centro de Servicio Forestal de EE.UU. visitado por 450.000 personas en 2015. Si el calentamiento continúa, el terminal se retirará hasta el valle y no se podrá ver desde el mirador actual. “A finales de este siglo, lo más probable es que la gente lo más probable es que la gente no sea capaz de ver el glaciar de Mendenhall desde el centro de visitantes”, dijo Hock. Hock es uno de los autores en un artículo publicado en la revista Journal of Glaciology que describe sus hallazgos utilizando las observaciones pasadas y presentes y modelos matemáticos para predecir cómo el quinto mayor campo de hielo de América del Norte va a reaccionar bajo diferentes escenarios climáticos. El campo de hielo cubre 2.500 kilómetros de terreno montañoso escarpado. Los datos climáticos de la zona han sido escasos. Los investigadores fueron capaces de corregir el conjunto de datos del Weather Research and Forecasting Model y los combinaron con el Parallel Ice Sheet Model. Este modelo, desarrollado por investigadores de la Universidad de Alaska Fairbanks, es ampliamente utilizado por los investigadores de los glaciares en todo el mundo. El equipo predijo que más del 60 por ciento del hielo se perderá para 2099 si continúan las tendencias de calentamiento, dijo Hock. Todo el campo de hielo podría desaparecer para 2.200. Sin embargo, si las temperaturas siguen siendo las mismas que hoy en día, el campo de hielo Juneau se retirará sólo un poco y luego tendrá a estabilizarse. Los investigadores encontraron interesante que los resultados del modelo muestran también que el campo de hielo podría volver a crecer hasta casi su forma actual si la zona estuviera libre de hielo en este momento. Esto se debe a que el clima frío de las montañas de gran altitud desencadenaría el proceso de formación de glaciares de nuevo, dijo Hock. Esto es muy diferente de otros glaciares y campos de hielo en Alaska que se encuentran en altitudes más bajas.

Fuente: http://www.ecoticias.com/naturaleza/114126/Alaska-hielo-200-anos

La illa de Pascua no va ser desforestada tant sols per l’acció antròpica

Fins fa relativament poc les investigacions sobre la illa de Pascua feien pensar que la desforestació de la mateixa, i la conseqüent crisi ambiental i social, havia estat sobtada i deguda a l’acció dels habitants de la illa. Tothom té en ment la pel·lícula Rapa nui (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Rapa_Nui_(pel%C3%ADcula)) on es veuen als habitants de la illa acabant amb els recursos forestals de la illa per tal de construir els seus tòtems anomenats Moais. Després d’aquesta acció el medi ambient de la illa es degrada tant que impossibilita la vida dels habitants que malviuen fins acabar gairebé desapareixent.

Doncs bé, un nou estudi – resumit a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-deforestacion-de-la-Isla-de-Pascua-no-se-produjo-solo-por-la-presion-humana) – fet per investigadors espanyols conclou que la desforestació va ser gradual i omnipresent a tota la illa. Segons aquests investigadors aquesta va ser provocada per l’acció de canvis climàtics importants i l’acció humana.

Cal recordar que aquesta illa ha estat citada per alguns investigadors, com Jared Diamond (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Jared_Diamond), com exemple de com una societat col·lapsa per canvis ambientals induïts per l’acció antròpica (veure el llibre “col·lapse: perquè unes societats perduren i altres desapareixen” ; https://es.wikipedia.org/wiki/Colapso:_Por_qu%C3%A9_unas_sociedades_perduran_y_otras_desaparecen). Continua la lectura de La illa de Pascua no va ser desforestada tant sols per l’acció antròpica