L’agonia de Doñana

L’aigua és un recurs preuat, un recurs renovable (si no s’utilitza a major velocitat o en més quantitat de la que tornem a tenir) sense el qual no podem viure. La humanitat bàsicament utilitza, els que poden, les aigües superficials i subterrànies (Fig 1.)

Fig.1. Esquema on pot veure’s la distribució de l’aigua a la Terra. Cal fixar-se en que la humanitat tant sols utilitza, en aquells llocs on es pot, l’aigua superficial de fàcil accés i les aigües subterrànies.

Com a resultat de les nostres activitats aquestes aigües poden patir contaminació o bé sobreexplotació. En el cas de les aigües subterrànies tant un fenomen com un altre son greus ja que el seu període de renovació no es tant ràpid com el de les aigües superficials.

Donats els consums de moltes zones del món, les aigües subterrànies son el recurs al qual poden recórrer ja que no hi ha més aigua superficial. Aquest fet es particularment important en una zona com la península ibèrica on les precipitacions son irregulars i on els períodes de sequera poden ser importants. Però per la mateixa raó, el consum d’aquestes aigües subterrànies no pot ser fins l’infinit. Tenen un límit que és el de la capacitat de recarrega de l’aquïfer (formació rocosa on s’acumulen). Aquesta recarrega es produeix per la infiltració de les aigües de pluja dins dels materials permeables de l’aquïfer.

Doncs bé, en el cas de Doñana la mala gestió de les aigües subterrànies per un excés de regadiu als voltants del parc està portant a una sobreexplotació d’aquestes. Aquesta sobreexplotació  comporta una minva important del nivell freàtic (màxima alçada del aigua en el aquífer) i això posa en perill la mateixa existència de Doñana (que és una zona de maresmes, és a dir una zona on el nivell freàtic es tant alt que el terra resta inundat). Quina és la causa d’aquesta sobreexplotació: els camps de regadiu establerts, cada vegada en major quantitat, als voltants del Parc. El resultat: si  no s’actua aviat la degradació progressiva del `parc fins arribar a desaparèixer.

Davant de tot això, finalment, la comissió Europea ha decidit actuar i donar un ultimàtum al govern Espanyol per tal que arregli tot el problema. Si no ha fa, tal i com podem llegir en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-ultimatum-Espana-deterioro-Donana_0_510249691.html) portarà al govern – el de la marca “España” – davant del tribunal de justícia Europeu. Com sempre….. de pena. Ha sigut necessari que Europa recordi al govern Espanyol que Doñana es patrimoni de la humanitat. Ha sigut necessari que li recordin que és el seu deure protegir aquest espai únic i meravellós. Ha sigut necessari que li recordin que la natura, el que ens envolta i nodreix, és també necessària pel nostre futur. Fins i tot pels dels camperols que tenen els camps de regadiu, ja que si no es posa cap límit perdran ells també el seu medi de subsistència. Això és l’interès pel medi ambient que té el govern de la “Marca España”. PENÓS

Inicio / Sociedad
Europa le da un ultimátum a España sobre el deterioro de Doñana antes de denunciarla a los tribunales

La Comisión exige al Gobierno que aborde el problema de la sobrexplotación de los acuíferos y conteste en un plazo de dos meses
El daño al humedal se debe, especialmente, a la extracción de agua para la industria de regadío intensiva que cerca el espacio natural
Bruselas le recuerda a España que está obligada a evitar la degradación de este hábitat que alberga “una biodiversidad única”, ya que es Patrimonio de la Humanidad

Raúl Rejón
28/04/2016 – 14:48h

Europa le ha dado un ultimátum a España por el deterioro de Doñana. O resuelve el problema de abuso en la extracción del agua del entorno protegido, o el caso irá al Tribunal de Justicia.

La Comisión Europea avisó en octubre de 2014 acerca de la degradación de este espacio natural, considerado Patrimonio de la Humanidad. Tras un año de análisis de la respuesta gubernamental, este miércoles el Ejecutivo comunitario ha remitido un dictamen al Ministerio de Medio Ambiente para que solvente esta situación. Y es que no le han convencido las explicaciones.

Bruselas afirma que la marisma de Doñana “alberga una biodiversidad única en Europa” y que el daño que se le está infringiendo se debe, especialmente, a “la sobreexplotación de los acuíferos”, que alimentan el humedal. Básicamente, la extracción de agua para la industria agrícola intensiva bajo invernadero de fresas y frutos rojos.

Acción para evitar el daño humano

El expediente admite que los espacios protegidos alrededor del Parque Nacional, que pertenecen a la Red Natura 2000, “no excluyen la actividad humana”, pero le recuerda el Gobierno español que eso “requiere una acción por parte de los estados miembro para que evitar su deterioro”. Al mismo tiempo, las autoridades comunitarias subrayan que España no ha cumplido con la legislación sobre aguas que prevé “el uso sostenible de los recursos hídricos en el entorno de Doñana”.

Las fincas de regadío alrededor de las marismas crecieron sin control por la alta rentabilidad de esta industria. El Plan de Regadíos aprobado en diciembre de 2014 por la Junta de Andalucía amparó la mayoría de las hectáreas que surgieron hasta 2004. Una extensión de 9.000 hectáreas. Ese fue un documento base para contestar a la primera advertencia de la Comisión. Sin embargo, no ha convencido a los técnicos de Bruselas.

El responsable de WWF en la zona, Felipe Fuentelsaz, ya advertía en febrero de este año que “la superficie de riego está creciendo”, con varios proyectos y solicitudes para ampliar explotaciones. Ahora Bruselas ha dicho basta.