L’agonia de Doñana

L’aigua és un recurs preuat, un recurs renovable (si no s’utilitza a major velocitat o en més quantitat de la que tornem a tenir) sense el qual no podem viure. La humanitat bàsicament utilitza, els que poden, les aigües superficials i subterrànies (Fig 1.)

Fig.1. Esquema on pot veure’s la distribució de l’aigua a la Terra. Cal fixar-se en que la humanitat tant sols utilitza, en aquells llocs on es pot, l’aigua superficial de fàcil accés i les aigües subterrànies.

Com a resultat de les nostres activitats aquestes aigües poden patir contaminació o bé sobreexplotació. En el cas de les aigües subterrànies tant un fenomen com un altre son greus ja que el seu període de renovació no es tant ràpid com el de les aigües superficials.

Donats els consums de moltes zones del món, les aigües subterrànies son el recurs al qual poden recórrer ja que no hi ha més aigua superficial. Aquest fet es particularment important en una zona com la península ibèrica on les precipitacions son irregulars i on els períodes de sequera poden ser importants. Però per la mateixa raó, el consum d’aquestes aigües subterrànies no pot ser fins l’infinit. Tenen un límit que és el de la capacitat de recarrega de l’aquïfer (formació rocosa on s’acumulen). Aquesta recarrega es produeix per la infiltració de les aigües de pluja dins dels materials permeables de l’aquïfer.

Doncs bé, en el cas de Doñana la mala gestió de les aigües subterrànies per un excés de regadiu als voltants del parc està portant a una sobreexplotació d’aquestes. Aquesta sobreexplotació  comporta una minva important del nivell freàtic (màxima alçada del aigua en el aquífer) i això posa en perill la mateixa existència de Doñana (que és una zona de maresmes, és a dir una zona on el nivell freàtic es tant alt que el terra resta inundat). Quina és la causa d’aquesta sobreexplotació: els camps de regadiu establerts, cada vegada en major quantitat, als voltants del Parc. El resultat: si  no s’actua aviat la degradació progressiva del `parc fins arribar a desaparèixer.

Davant de tot això, finalment, la comissió Europea ha decidit actuar i donar un ultimàtum al govern Espanyol per tal que arregli tot el problema. Si no ha fa, tal i com podem llegir en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-ultimatum-Espana-deterioro-Donana_0_510249691.html) portarà al govern – el de la marca “España” – davant del tribunal de justícia Europeu. Com sempre….. de pena. Ha sigut necessari que Europa recordi al govern Espanyol que Doñana es patrimoni de la humanitat. Ha sigut necessari que li recordin que és el seu deure protegir aquest espai únic i meravellós. Ha sigut necessari que li recordin que la natura, el que ens envolta i nodreix, és també necessària pel nostre futur. Fins i tot pels dels camperols que tenen els camps de regadiu, ja que si no es posa cap límit perdran ells també el seu medi de subsistència. Això és l’interès pel medi ambient que té el govern de la “Marca España”. PENÓS Continua la lectura de L’agonia de Doñana

Els múltiples beneficis de la quinoa que potser no es coneixen

La quinoa històricament és un aliment altament nutritiu, natural i ecològic, que en els temps dels inques es considerava sagrat, gràcies a la seva àmplia varietat de propietats i els enormes beneficis per a la salut dels que la consumien habitualment. És similar als cereals però no conté gluten. Els seus beneficis s’expliquen en aquest article. Continua la lectura de Els múltiples beneficis de la quinoa que potser no es coneixen