Visitem el no-res d’una ciutat sense vida (Vídeo)

Atrapats en el temps: 14 fotografies i un vídeo mostren com ha quedat Txernòbil després de l’accident de la central nuclear. Desprès de llegir l’anterior article sobre el llegat radioactiu de Txernòbil i veure aquestes imatges, no cal dir res més…

Foto: Adam Jarosz

Foto: Adam Jarosz Continua la lectura de Visitem el no-res d’una ciutat sense vida (Vídeo)

El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.

Penjo avui un article sobre els efectes de l’accident de Chernobyl a l’antiga Unió Soviètica publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/contaminacion_radiactiva-Chernobil-energia_nuclear_0_509199814.html).

Ja han passat 30 anys des de l’accident de Chernobyl. 30 anys des del pitjor accident nuclear que va deixar tota una zona d’Ucraïna contaminada per milers d’anys. L’accident ca succeïr el dissabte 26 d’Abril de 1986 a la central nuclear Vladimir Illich Lenin propera a la població de Prypiat. Des del primer moment les autoritats soviètiques van tractar de tapar i ocultar l’accident, cosa bastant habitual no tant sols a la Unió Soviètica sinó a tots els llocs del món on hi ha hagut accidents nuclears. Perquè si bé la energia nuclear d’ús militar llença una estratègia de la dissuasió cap a l’exterior, la energia nuclear d’ús civil imposa una dissuasió fèrria en el interior al comprometre a la societat – de manera irreversible – en la gestió de les seves instal·lacions i les seves deixalles. Aquesta dissuasió interna es manifesta sempre en el silenci – dels medis de comunicació controlats pels lobbies nuclears – davant dels accidents (com és el cas en l’actualitat de Fukushima) i per l’externalització dels costos derivats de la seva gestió.

En el cas de Chernobyl cal destacar la gran quantitat de gent, molts d’ells obligats a la força, que van haver de treballar per tal de pal·liar els efectes de l’explosió i posterior fusió del nucli de la central nuclear. Molta d’aquesta gent ha mort ja o bé està malalta sense que es reconegui la seva feina. Son els herois invisibles en molts casos, que com a Fukushima, treballen i moren perquè els demés puguin viure. A la central de Chernobyl van participar unes 600000 persones en les tasques de segellat i neteja de la central (en total el nombre d’afectats varen ser a banda dels 600000 de la neteja, 5000000 de persones que vivien en àrees contaminades i 400000 en àrees greument contaminades). Segellat que va comportar la construcció d’un enorme sarcòfag que va ser completat al any 2000. Aquest sarcòfag té com a missió aïllar tot el material fos del nucli que no va poder ser extret i que encara emet i emetrà radiacions altament contaminants. Degut a que el sarcòfag ha estat exposat a l’acció de la meteorització, s’ha anat degradant i en l’actualitat ja hauria d’haver-se construït un altre per tal de seguir aïllant totes les restes contaminades. El problema és el seu cost: més de 1000 milions d’euros a pagar entre tots els països europeus ( o sigui tots nosaltres). Abans de construir el nou sarcòfag s’haurà d’extreure tot el material fos del nucli que encara està dins del reactor afectat i dipositar-lo en un magatzem prèviament construït. (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Chernóbil).

Però la contaminació no va restar tant sols a Ucraïna, com la contaminació de Fukushima no s’ha quedat tant sols al Japó. La contaminació, principalment sota la forma de Cs-137 que va ser dispersat pel vent, va arribar a diversos països del nord d’Europa (veure Fig. 1)

Fig 1. Països nordeuropeus on va arribar la contaminació de la central nuclear de Chernobyl (gràfic extret de Wikipèdia)

Aquesta contaminació va significar restriccions en determinats aliments com podem llegir en un fragment de la wikipèdia: Continua la lectura de El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.