Ja havíem comentat en un altre post com estava la situació dels abocadors a Espanya, on hi ha prop de 3000 que no son legals. Ara en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/espana-ahoga-basura.html), ens expliquen que la comissió Europea ha sancionat a Espanya per 30 d’aquests abocadors no controlats i que haurien ja estar clausurats o ben condicionats per el seu ús.
També senyala un dels grans problemes que existeix: a Espanya tant sols es recicla un 20% de les deixalles quan la legislació Europea marca un mínim de un 50%. D’altre banda de les tres R’s – Reduir, Reciclar i Reutilitzar – no es presta gaire atenció a la reducció que és la més important de les tres. És important generar el mínim possible de residus (tot i que en Espanya es generen menys residus per persona que en altres països europeus com Alemanya). En el cas de la indústria una manera de fer-ho seria apostant, entre d’altres, per l’ecologia industrial (també anomenada EI; veure Cervantes, Gemma (2007): Ecologia Industrial. Edit. Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals. ISBN: 978-84-958-2007).
D’altre banda també és important assenyalar que a Europa van a para als abocadors menys deixalles que a Espanya, bé sigui reciclant-les, compostant-les (en el cas de les orgàniques; a Espanya tant sols es fa amb èxit a Catalunya) o incinerant-les. Aquesta darrera opció, la de la incineració, és una de les assignatures pendents en el nostre cas. A Europa és més utilitzada la incineració que la disposició de deixalles en abocadors.
En resum: cal millorar i molt en la gestió de residus a Espanya si no vol que literalment “ens ofeguem en les nostres pròpies deixalles”.
Continua la lectura de Espanya s’ofega en les seves deixalles
