No, no ens hem oblidat d’aquesta notícia. Hem esperat a tenir més dades sobre els efectes del mateix. No podíem oblidar-la perquè tenim alumnes equatorians al nostre centre i també amics. Tots ells, evidentment, han patit i pateixen per les notícies que venen del seu país.
Un terratrèmol, ja ho hem comentat altres cops, es produeix quan les ones – ones sísmiques en aquest cas – generades al trencar-se una massa de roques sotmesa a esforços arriben a la superfície terrestre i provoquen la seva sacsejada. Les ones sísmiques son un tipus d’ona (forma de transmissió d’energia) mecànica que necessita d’un medi per poder transmetre’s (a diferència de les ones electromagnètiques com les del espectre visible, les radiacions ultraviolades o les ones d’infraroig). En aquest cas el medi son les roques que formen la Terra.
El terratrèmol que ha afectat l’equador ha estat un terratrèmol de tipus tectònic, produït pel trencament d’una massa de roques degut – en aquest cas – al moviment d’apropament de dues plaques tectòniques: la de Nazca i la Sudamericana (veure Fig 1.)
Fig 1. Mapa de la superfície terrestre on poden veure’s les diferents plaques litosfèriques i els moviments relatius entre elles.
La teoria de la Tectònica de Plaques, el paradigma (idea guia) actual de la geologia, va ser proposada per Tuzo Wilson en 1965 a partir de les idees de la deriva continental de Wegener i l’expansió del fons oceànic de Hess i altres. Segons aquesta teoria la superfície terrestre es troba dividida en una sèrie de fragments (com les peces d’un puzzle) anomenats plaques litosfèriques que es mouen entre si. Cada placa està formada per escorça (oceànica, continental, de transició o intermitja) i una part del mantell superior que s’anomena mantell litosfèric. El gruix de les plaques oscil.la entre els 100 i els 300 Km. El seu comportament es bàsicament rígid. Les plaques poden fer tres tipus de moviments relatius entre si: d’apropament (convergent o vora destructiva), de separació (divergent o vora constructiva ) i de lliscament lateral (vora transformant)(veure Fig 2.)
Fig 2. Els tres tipus de moviments entre plaques
És en el límit entre les plaques, en les vores, on es concentra gairebé el 95 % dels volcans i terratrèmols que es produeixen a la Terra. Per tant podem delimitar les plaques (que és lo que va fer Wilson) situant els epicentres dels terratrèmols i els volcans de la Terra (veure Fig 3.)
Fig 3. Mapa de la superfície terrestre on les plaques poden delimitar-se al situar els epicentres dels terratrèmols i els volcans. Continua la lectura de El terratrèmol d’Equador
